Res Publica segons Cosme Bonet

El topònim Tucson m'evoca el "wild wild west", Tucson sóna a pel·lícula de John Wayne, d'indis, de rostres pàl·lids, de duels mentre el vent aixeca la pols del carrer de la ciutat sense llei, evoca pistolers. Aquest dret individual i que no hi ha manera de derogar, el dret a tenir una arma, part de les essències de la democràcia més antiga del món, els Estats Units d'Amèrica, ens sorprèn o corpren cada vegada que provoca una matança indiscriminada, sempre o quasi sempre a mans d'un boig amb una arma. Però Tucson ara també ha fet que el poble nord-americà s'aturi a pensar si és bona l'espiral folla de desqualificació política, radicalisme verbal, que té el seu principal exemple en allò que s'ha denominat Tea Party.

El cas Gifford, el cas d'una congressista demòcrata víctima de la violència real, en part provocada per la violència verbal d'alguns polítics, ha de servir d'exemple als nord-americans, o aquesta és la voluntat que expressen tots els dirigents polítics de primer nivell d'aquell país, i el primer d'ells el president Obama. Temps de crisi i d'incertesa no requereixen radicalismes de cap casta, recordem l'Europa dels anys 30, en canvi sí que requereixen dosis de prudència, moderació i consens, seny al cap i a la fí, recordem la part positiva de la Transició espanyola.

El cas Gifford, el record de Tucson, tant debò servissin per desterrar per un temps la demagògia, l'excitació dels ànims contra l'adversari sense mirar que perdem pel camí, la crispació sense sentit, la política de marcar dianes i disparar dards metafòrics que a Tucson es convertiren en dards reals. De moment a Múrcia en tenim un trist i condemnable exemple. No ens hi hauríem d'acostumar.

P.D. Recomanable reflexió: "El discurso del odio."

Resulta que les declaracions de Leire Pajín són falses (manipulació), me referesc a aquelles que diuen que va fer animant a la gent a denunciar aquelles persones que incomplissin la nova llei anti-tabac. Així doncs les barrabassades amollades per aquella espècie de vàndal o Atila que tenen per batle els del PP devers Castilla y León no només són una animalada pròpia el poc cervell que ha demostrat fins ara, sinó que a més no tenen cap fonament.

Aquest bàrbar, del qual no direm el nom per no fer propaganda d'aquest tipus de personatget, ja es va fer famós per les seves fantasies sexuals sobre l'actual ministra de Sanitat, ara considera, en un sentit molt propi de la seva limitada mentalitat, que els no fumadors que denunciïn els incompliments de la llei anti-tabac són : feixistes! (o nazis tot citant Brecht) Curiós adjectiu venint d'un prototip de personatge feixista.

En la seva lògica demagògica prohibir és propi de feixistes (recordem que està prohibit matar, per exemple), per tant, ell que vol prohibir els matrimonis homosexuals, per fer una comparança, deu ser un feixista de primeríssim nivell. I dic només per posar un exemple.

Un feixista, en el sentit despectiu que entenem aquesta paraula, deu ser una persona que vol imposar les seves idees a una altra, i si a més de les idees ens vol imposar els seus vicis? No és també un feixista? Amb aquesta lògica: no és feixista qui es posa al meu costat i m'obliga a fumar? No és més feixista aquell que posa en risc la meva salut sense demanar-me opinió? No és feixista aquell que m'imposa a mi respirar el seu aire contaminat? A mi que no he fumat mai? He d'estar condemnat a fumar sempre que surti a fer una copa?

Qui és més feixista, totalitari? Qui és l'assassí aquí? Sí, entenc que els arguments són exagerats, però al·lotets, exagerat i demagog és aquest vàndal que ha aconseguit que la gent cridi "feixista" a aquelles persones que només es preocupen per la seva salut. Feixista és una altra cosa, i no me'n facin parlar.