Res Publica segons Cosme Bonet

Pregunta RGE núm. 1971/12, de l'Hble. Diputat Sr.Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,relativa a prioritats de la Conselleria d'Educació

EL SR. PRESIDENT:Tercera pregunta, RGE núm. 1971/12, relativa a prioritats dela Conselleria d’Educació, que formula el diputat Sr. CosmeBonet i Bonet del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET:Gràcies, Sr. President. Sr. Bosch, el teníem pel més moderat,però resultarà ser tan radical com els seus companys de Govern,vistes les circulars que permet enviar als seus directors generals.Volen obligar a retirar un símbol, com és la senyeraquadribarrada, de les façanes dels centres educatius, i nosaltresvolem saber si aquesta limitació de la llibertat d’expressió ésuna prioritat per a vostè i sota quins arguments.Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Bon dia, president. Bon dia, Sr. Diputat. Respecte de laprimera part de la seva afirmació lògicament no hi entraré, què s’entén per moderat o què s’entén per exaltat, lògicament el que no volem és que hi hagi banderes d’una altra comunitat autònoma dins els nostres centres educatius.

Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET: Sr. Conseller, diuen que la senyera no és cap de les banderesreconegudes per l’Estatut, però hauria de reconèixer que, si bé no és una bandera oficial, sí és un símbol, un símbol de culturaque engalana els carrers de ciutats i de pobles els dies de festa,que vesteix taules carregades de llibres el Dia de Sant Jordi oque els seus regidors passegen solemnement durant la festa del’Estendard.

És un símbol de cultura, d’història i d’identitatd’un poble.

És per tot això que ara és una prioritat eliminar-hodels centres educatius?

Ara resultarà que desequilibra dretsconstitucionals?

Ara resultarà que altera les relacions en el si de la comunitat educativa?

La Constitució no preveu cap limitació a la lliure expressiói difusió d’idees i opinions per mor d’un suposat, suposat,rerafons polític.

Vostè és igual d’exigent amb la llibertat deculte?

Ha prohibit igualment expressions d’una determinada religió?

Jo crec que qui desequilibra els drets constitucionals ésvostè amb la seva circular que pens que vulnera la Constituciói és antidemocràtica. Qui incompleix l’Estatut també és el seugovern amb l’atac sistemàtic a la llengua pròpia.

És lògic que la comunitat educativa reaccioni quan lesdecisions del Govern suposen una involució en el procés denormalització, perquè mai cap govern no havia protagonitzatuna bateria de mesures com les que vostès impulsen per eradicarla llengua catalana.

Fer llevar els llaços no acabarà amb lacontestació massiva de la ciutadania que diumenge va donar unnou exemple de protesta pacífica i democràtica, 50.000 nous arguments perquè rectifiquin.

No acabaran amb la contestació sinó que amb actuacions com aquestes seguiran atiant el foc dela confrontació sols pensant en un rèdit electoral.

No ignorin els que pensen diferent perquè entre d’ells hi ha dels seus. No ignorin la massiva manifestació de diumenge. No actuïn des dela supèrbia.

Vostès van de liberals, però devia ser per fer-se la foto amb La Pepa, perquè han oblidats les llibertats civils, les llibertats personals, les llibertats que són a l’origen de la democràcia.

Els hem recordar, com deia Orwell, que la llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir, la llibertat d’expressió és la capacitat de tot ciutadà de dir als poderosos que no hi estan d’acord.

I com que estam en una democràcia ho haurand’acceptar. No els en queda d’altra que respectar les llibertats consagrades en la Constitució i per tant -acab- escoltin i rectifiquin.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Gràcies, Sr. Diputat. Sr. Conseller.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA IUNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Estic gairebé d’acord amb quasi tot el que ha dit manco que es faci dins l’escola, que és el que a vostès els preocupa, que l’escola en lloc de ser un espai on hi càpiguen tots els que creuen en la defensa d’una determinada manera d’ensenyar lallengua i els que creuen en una determinada manera de fer-hodiferent es puguin trobar igual de bé; que a les escoles esdesenvolupin els currículums i no siguin caus on determinats col·lectius creuen que poden ser capses de ressonàncies d’allòq ue la ciutadania no els ha donat amb els seus vots, d’allò que no els ha donat amb els seus vots.

(Petit aldarull)

Vostès volen utilitzar l’escola per a una cosa que jo pretenc que no s’utilitzi, que sigui un espai comú on tots els que pensam igual i diferents, ens hi trobem. Vostès volen que uns determinats col·lectius, i els puc cercar tota una sèrie de correus firmats, signats per qui els posava en marxa, volien que l’escola es convertís en allò que no és. Jo el que pretenc és tot el contrari, que al carrer, a la premsa, aquí, aquí hem de fer el debat polític, dins l’escola pública, no.Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

NOTA FINAL, COMENTARI: La resposta del conseller, no per educada, deixa entreveure algunes acusacions, velades, contra suposadament incitacions a "fer política" dins els instituts. Cal recordar com va començar la polèmica: amb la ruptura unilateral per part del PP del consens lingüístic.

Ens veiem obligats a interpel.lar novament el Govern sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears, sobre com garantiran independència i pluralisme del mitjà, obligats després d’haver arribat a un carreró sense sortida al qual ens ha abocat la nefasta gestió política feta des del mes d’agost ençà. Ha culminat l’ocupació del principal càrrec
directiu d’IB3 per part de personal afí o afiliat al Partit Popular amb l’elecció de l’exsenador i regidor de Calvià Sr. Ruiz i un Consell de Direcció totalment monocolor, tots els membres d’un consell de direcció d’un mitjà de comunicació públic que deuen obediència al Partit Popular, íntimament relacionats o implicats en la seva estructura política, tot i que s’ha volgut vestir de professionalitat.
La professionalitat o la manca d’ella l’han emprada durant els darrers sis mesos segons conveniència, sempre amb
l’objectiu de fer callar la boca a l’oposició quan demanàvem diàleg. El Sr. Gómez ha estat especialment aficionat a treure el nom del Sr. Martorell i a esmentar que tenía un determinado carnet político, argument curiós quan l’emprava un director general que creim que encara ara té carnet d’un determinat partit polític, el Partit Popular, i que encara ara ha passat el testimoni a un altre director general que tiene un determinado carne político. Ens negaven l’opció de tornar a parlar de consensuar IB3 argumentant el carnet polític del Sr. Martorell i afirmant que si volíem consens havíem de votar el Sr. Palazón.

 

Què passa amb IB3 que els directius amb perfil professional no aguanten i se’n van? Mirin, per a nosaltres tot respon a l’actitud amb la qual vostès afronten aquesta majoria absoluta, i avui n’hem tengut nous exemples, manca de diàleg, no només amb l’oposició, també amb els sindicats, amb els ajuntaments; manca d’informació, incomplint les obligacions de la Llei del bon govern; manca de transparència, i deixin que els il.lustri: han tengut la barra de contestar una pregunta escrita d’aquest diputat, dient que IB3 televisió no té cap d’informatius, evidentment una interpretació literal de la pregunta per evitar enviar una còpia del nomenament. Perquè ens enviassin la documentació dels nomenaments irregulars dels directius varen haver de passar més de quatre mesos; a això li diuen transparència?
S’han esmentat rumors, fins i tot, que s’impedeix l’accés de periodistes d’un determinat mitjà a la seu d’IB3 i nosaltres voldríem saber si això és cert, o si és cert que es releguin professionals periodistes a tasques d’arxiu. Són denúncies que apareixen durant el mandat del Sr. Gómez, i voldríem saber què hi ha de cert.
La darrera, el nomenament del nou consell de direcció. En primer lloc, recordarem allò que ja vàrem dir fa dues setmanes, pensam que vostès han incomplert la llei, que haurien d’haver presentat la mateixa proposta que fa sis mesos o haver intentat novament assolir una majoria de dos terços, per tant podem trobar-nos davant un acte nul, una decisió subjecta a interpretació potser, el dubte hi és, existeix. Però com que el dubte hi és no es poden decisions d’aquest calat mantenint aquests dubtes tan seriosos. El dubte es desprèn també de les afirmacions de la pròpia portaveu del PP el mes d’agost, quan pareix ser que feien la mateixa interpretació que fem nosaltres ara, sobretot quan deia que “aquesta proposta” -es referia a la d’agost- “podria tenir el suport de la majoria absoluta després de sis mesos”, una proposta que incloïa el Sr. Palazón, el qual tantes vegades va invocar el Sr. Gómez per tancar la porta a la negociació amb l’oposició; una proposta, aquesta proposta, tal com deien el mes d’agost passat, que ha sofert canvis substancials. I canvis en quin sentit?
En el pitjor sentit possible: han nomenat un consell de direcció monocolor, amb candidats només escollits pel Partit
Popular, relacionats amb el Partit Popular, regidors, exregidors, presidents de juntes locals, conferenciants de les seves convencions, membres de candidatures; no diem que no entrin dins la definició que fa la Llei dels membres del consell de direcció, diem que tots ells deuen obediència a les mateixes sigles polítics, diem que això no havia passat mai, que no reflecteix la pluralitat d’aquest parlament, que sobrepassa la representativitat que el poble de les Illes Balears els va atorgar a vostès. Diem que un consell de direcció monocolor demostra el menyspreu absolut del Partit Popular i del seu Govern cap al pluralisme polític, i la pròpia portaveu del PP ho va deixar caure quan va dir: “Hem cercat el consens amb el sector”, amb el sector, ni en va parlar de l’oposició, no amb els representants de la ciutadania i ni tan sols de tot el sector.

Tot plegat demostra una voluntat de prendre decisions a orta tancada, d’amagat, però quines decisions? Massa coses hem vist en aquesta comunitat autònoma com per estar tranquils quan veim com a la ràdio i televisió pública els professionals se’n van i ocupen els seus llocs els polítics, i el principal òrgan de control que existeix queda copat per personal vinculat a aquest mateix partit polític.
Volen transformar IB3 en un reflex de la seva ideologia, el fet de fer retrocedir la presència del català com han fet n’és un exemple, que excusaran dient que han augmentat l’audiència o que és part del programa electoral. I clar, el primer que varen fer vostès, i això ajuda a augmentar l’audiència, va ser tallar les emissions, tallar la veu de la competència, Televisió de Mallorca. No els vengui de nou que la societat reaccioni i hi hagi homes valents, com en Jaume Bonet, que criden la seva atenció amb una vaga de fam per posar en evidència la seva política radical, i valguin aquestes paraules de reconeixement per actes de valentia com aquest.
Ara imagín que pujaran aquí, em tornaran amollar el sermó del Sr. Martorell i de la sentència i esper que no em torni a dirque si volíem consens haguéssim votat el Sr. Palazón, perquè aquest argument, únic que han estat capaços d’emprar durant sismesos, l’han perdut. No tenen arguments, no tenen raons que justifiquin aquest atemptat al pluralisme que varen perpetrar fa quinze dies. Els demanaria que s’ho repensin, però crec que estan instal.lats a la supèrbia i creuen tenir la veritat absoluta.
Acab amb una cita de Bertrand Russell, i convidant-los a la reflexió, el matemàtic, filòsof i premi Nobel, a la seva obra Los caminos de la libertad, afirma: “El derecho divino de las mayorías es un dogma tan alejado de la verdad absoluta como cualquier otro”.

Moltes gràcies.

Coincidia el dia de la sentència pel primer cas jutjat a Jaume Matas, una "peça" del Palma Arena, a l'espera de sentència ferma, amb un Ple del Parlament, a on patíem novament, un dimarts més, els efectes de la majoria absoluta del PP. I tot plegat m'ha convidat a una reflexió, que pens que no he fet tot sol: hi comença a haver alguns elements que es semblen als tics, per ventura propis de tota majoria absoluta (o quasi tota), que foren característics d'aquell Govern del 2003-2007.

 

Les majories absolutes de vegades tenen l'efecte secundari de provocar la creença en qui la gaudeix d'estar en possessió de "veritats absolutes", o almenys aquesta és la sensació que transmet el PP actual, una certa prepotència, sobèrbia si tant voleu, i una dosi d'intolerància amb el que discrepa. Així interpret la manera habitual de respondre a qualsevol proposta de l'oposició, desqualificant a qui la fa (l'oposició, un partit polític, un diputat), normalment sense entrar al fons del debat, i emprant un tò i un discurs dur, de vegades transmetent una profunda ira, s'hagi fet la proposta en un sentit constructiu o no.

Aquesta creença de tenir la veritat absoluta, o per ventura el poder absolut, és el pecat comú a que feim esment en el títol. En tenguerem exemple, pens, en les paraules que per jo fóren de menyspreu cap a la vaga de fam de Jaume Bonet, de Jubilats Per Mallorca, pronunciades pel Conseller d'Educació, Cultura i Universitat. Pots estar d'acord o no, però ens trobam davant una persona que ha decidit fer un gest per ventura extrem, però un gest legítim, que hem de respectar... Per això qui pensa diferent,sobretot si es troba en una posició de poder, ha de ser humil quan se li demana quina actitud prendrà front a aquesta protesta, no desqualificar a qui la realitza comparant-lo amb un alumne que ha suspès un exàmen i protesta. Molt desafortunat, senyor conseller.

També dimarts vaig tenir l'oportutat d'interpel·lar el conseller de presidència sobre IB3, i novament vaig quedar decebut de que a la petició de consens la resposta fós un cop més que havíem perdut l'oportunitat el mes d'agost (durant sis mesos m'han contestat sempre el mateix), que havíem d'haver acceptat la proposta que ens havíen fet a l'estiu. IB3 no és un problema de càrrecs, això el PP sembla que no ho entén, és un problema de model.

Massa sobèrbia, des del meu modest punt de vista, que es suma al tracte que s'ha donat als sindicats, per exemple, massa autocomplaença d'aquest Govern, massa poques ganes de dialogar a pesar de les extraordinàries i greus circumstàncies que ens han tocat viure. Ungits, o creient-se ungits, per aquesta veritat absoluta, els governants del PP ens arrosseguen a no sabem on, perquè en la seva sobèrbia no es senten obligats ni tan sols a donar explicacions, un element bàsic de la democràcia actual.

Deia Bertrand Russell:"el dret diví de les majories és un dogma tan allunyat de la veritat absoluta com qualsevol altra".

He qualificat d'inèdita la situació que ara es donarà a la cúpula de la Ràdiotelevisió pública de les Illes Balears, IB3, inèdita perquè cap Govern en democràcia s'havia atrevit mai a perpetrar un atac o assalt tan directe a la independència, neutralitat i pluralisme que han de ser senya d'identitat dels mitjans de comunicació públics. Ni tan sols en l'etapa Umbert, ni tampoc amb Martorell, com li agrada invocar al conseller-director general Gómez, es va donar una situació de tal manca de pluralisme al màxim òrgan de direcció de la Ràdiotelevisió pública, perquè sempre van conviure amb Consells d'Administració plurals.

A més el nou Director General té el currículum més polític i menys audiovisual que Maria Umbert, que havia estat delegada de TVE a les Balears si no record malament, o Antoni Martorell, periodista de professió i forjat en tasques de Director de Comunicació. A l'igual que Umbert o Martorell, o el propi Gómez, el fet de tenir carnet d'un determinat partit polític ha estat determinant perquè Ruiz ahir arribàs a la Direcció General. A diferència de Terrassa o Goñi, dos exemples emblemàtics de l'anterior legislatura, i que el PP oblida o obvia perquè no li interessa que ho recordem.

El PP ha tengut la barra de presentar un Consell de Direcció monocolor després de 6 mesos d'haver-se negat a negociar amb l'oposició. Té la barra d'invocar la unanimitat de la MesaAudiovisual com a avaladora de Ruiz, cosa que és falsa perquè com a mínim el Sindicat de Periodistes es va desmarcar de la precipitada reunió forçada per un Gómez desesperat davant la renúncia de Palazón.

Finalment el PP té la barra de presentar el Consell de Direcció de militants i afins del PP com un exemple de professionalitat. Una nova befa a la democràcia.

Gómez al minut 39 de l'IB3 Notícies migdia del 6 de març diu una gran mentida, definint els membres del consell de direcció monocolor del PP com "gentes que no están en el entorno del Partido".  Mentida, i tot seguit ho demostrarem amb un breu anàlisi del currículum de cadascun d'ells, i veurem que amb algunes excepcions és aplíssimament i majoritàriament gent afiliada al PP que exerceix o ha exercit càrrecs polítics d'elecció o designació:
José Manuel Ruiz, el nou Director General té un perfecte currículum polític, va presidir Noves Generacions del Partit Popular, essent alt càrrec al primer Govern Matas (1996-1999), fou senador i després regidor a l'Ajuntament de Calvià, a on també ha exercit funcions de gestió en un càrrec de confiança política.
Pedro Orfila Carreras, la quota menorquina va ser president del PP de Maó, a més de regidor popular durant almenys 8 anys.
Núria Ferrer Ferrer, la farmacèutica i quota eivissenca també va ser regidora de l'Ajuntament de Santa Eulàlia del Riu, recentment.
Francisco Ferrer Tur, regidor-conseller insular del PP de Formentera.
Margalida Alemany Hormaeche, va ser Directora General de Formació Professional amb l'anterior Govern del PP, presidit per Jaume Matas, quan també figurava, amb aquest i el seu cunyat Areal com a gerent, dins el Patronat de la Fundació Antoni Maura, la Fundació del PP.
Onofre Martorell i Antoni Alcover, tot i haver col·laborat amb el PP en el passat destaquen pel seu perfil de professors universitaris.
Igualment podria dir-se de Maria Antònia Puigrós.
Josep Maria Codony, probablement l'únic amb una relació amb el món audiovisual, recercant per la xarxa descobrim que era representant de Falcó Produccions, Televisió Inca, dels pocs privilegiats afavorits pel repartiment de TDT que va fer Jaume Matas... adjunt un breu comentari extret d'un estudi sobre la nova TDT local a les terres de parla catalana, significatiu per ubicar-nos, i per extreure'n les conclusions finals d'aquest comentari:
"Amb el procés de concessions de les llicències de TDT local a les illes Balears, gairebé cap televisió local existent a Mallorca va aconseguir-ne cap. En concret, de la quinzena de
televisions locals que existien a l'illa, només dues van aconseguir llicència: TV Inca (que es va constituir en Grup Falcó i ha pogut obtenir sis llicències més, a banda de la de la demarcació d'Inca) i Canal 4 (que ha obtingut llicència d'àmbit insular a Mallorca i d'àmbit local a Menorca i a Eivissa i Formentera). A més, la televisió M7 que ja emetia per tota l'illa va aconseguir llicència insular.
Són precisament aquestes tres cadenes, totes elles molt properes ideològicament al partit que aleshores governava les illes, el PP, les que s'han reconvertit en grups d'àmbit autonòmic i que han copat la majoria de freqüències que es van posar a concurs." (Informe Media.cat. La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l'espai català de comunicació. Laia Altarriba Piguillem. Març 2010).

Per reforçar aquesta idea recorda el mateix estudi: "A banda de les televisions locals, també hi va haver altres peticions que no van rebre cap de les noves llicències de la TDT local, segons un informe de l'Obra Cultural Balear:
• Productora Audiovisual de Mallorca, de Localia Mallorca (del Grup Prisa, propietari de la Cadena SER Mallorca)
• Editora Balear, SA (del grup Editorial Prensa Ibérica, propietari també del Diario de Mallorca)
• Diari d'Eivissa (també del grup Editorial Prensa Ibérica)
• Manacomunitat del Nord
Aquestes mitjans de comunicació que volien accedir a una llicència i que en van quedar fora tenien línies editorials, més o menys, crítiques amb el Govern de les Illes Balears d’aleshores (govern de Jaume Matas)."

El mateix estudi explica com les televisions locals existents fins al moment foren borrades del mapa audiovisual pel Govern Matas, i pogueren sobreviure com a corresponsalies de la Ràdio Televisió de Mallorca [M]. Impedint-se així que Matas aconseguís tenir un panorama audiovisual unànimement adicte al PP.
 
Finalment, doncs, amb el tancament de Televisió de Mallorca, i el ferri control polític que ara assumeix el PP de IB3 podríem dir que finalment José Ramón Bauzá ha acabat complint amb els plans de Matas.


PD.
IB3 a la seva web no informa del contexte en el qual s'ha elegit el Consell de Direcció, ni tan sols esmenta que només ha tengut el suport del PP i que l'oposició en bloc ha sortit de la sala de plens en rebuig a la prepotència i sobèrbia amb que Gómez i el PP han tractat l'afer IB3.

ENLLAÇ A LA NOTÍCIA.

"Avui, dimarts 6 de març, al Parlament, ha estat elegit per majoria absoluta dels diputats populars com a nou director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB), Jose Manuel Ruiz, i dels integrants del Consell de Direcció a partir d’una única llista de candidats presentada.

Els membres del Consell de Direcció són José Manuel Ruiz, Josep Maria Codony, Onofre Martorell, Antoni Alcover, Pedro Orfila, Nuria Ferrer, Francisco Ferrer, Maria Antonia Puigros i Margalida Alemany.

El nou director general de l’Ens, Jose Manuel Ruiz, ha afirmat “Tenim l’obligació de treballar per IB3 i realitzar la millor gestió possible per a que sigui un mitjà de comunicació professional en el que tots els balears es vegin representants”.

El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha recordat que la proposta del director general ha comptat amb el suport dela MesAudiovisualde les Illes Balears."

Estam a punt de finalitzar el procés congressual, que ens haurà portat a fer canvis en les direccions del Partit Socialista, però també a obrir un interessant debat ideològic i sobre el model de partit, un procés que pens que ha estat prou productiu per marcar el nostre rumb els propers anys. No vull extendre'm sobre els diferents temes que hem tocat a les ponències polítiques del PSOE a nivell federal, o del PSIB aquí a les Illes Balears, sinó sobre una idea general que ha marcat no sols les ponències i els seus debats, sinó també les intervencions als informes de gestió, i que representa un sentir àmpliament majoritari dins el Partit Socialista en aquests moments. Aquesta idea és la de que cal "retornar" a les idees i els valors que caracteritzen el socialisme democràtic, la socialdemocràcia.

 

Darrera aquesta idea de "retorn" als valors socialistes, hi ha la percepció de que els havíem abandonat. El professor Vicenç Navarro ha estat especialment crític amb el PSOE, qualificant la política econòmica dels Governs de Zapatero com d'obertament neolliberals, fet que hauria motivat l'abandó del suport al PSOE per part de bona part del nostre electorat. Sense dubte aquest anàlisi del professor Navarro és actualment compartit per bona part de la militància socialista que així ho ha expressat a les seves intervencions als Congressos i també en forma d'esmenes que s'han debatut i aprovat.

Cal "retornar" al socialisme perquè la lògica dels mercats, o de les polítiques de caràcter neolliberal que es marquen des de Brussel.les, han obligat als governs socialistes a aplicar polítiques més pròpies del liberalisme econòmic que d'un model que posa l'estat com a eina per a la redistribució de la riquesa, per pal·liar les deficiències i mancances del mercat. Però també perquè hem viscut un temps de bonança econòmica i de guanys fàcils en els quals les idees dels neolliberals semblaven sumament atractives en el marc d'un capitalisme globalitzat en ple creixement i que semblava haver triomfat com a model de societat arreu del planeta. Sols la crisi mundial que patim ha vengut a desmuntar aquesta idea, però no ha tengut rival ideològic fins ara.

Es pot entendre, per tant, que en els darrers temps els socialistes, els socialdemòcrates d'arreu d'Europa, hem claudicat davant la política neolliberal, i no només això, la política ha claudicat davant el neolliberalisme econòmic, Josep Ramoneda en un recent article fins i tot citava un dels pares del liberalisme clàssic com John Stuart Mill per posar en evidència la manipulació del vertader sentit del liberalisme polític històric, del que van néixer els partit demòcrates o democràtics, que demanàven el sufragi universal... ara els hereus ideològics d'aquests liberals ens imposen governs tecnòcrates i la política econòmica en nom d'ocults poders anomenats mercats. John Stuart Mill, citat per Ramoneda, deia:“La idea d’una societat sostinguda només per les relacions i sentiments sorgits de l’interès econòmic és bàsicament repulsiva”. Certament el propi liberalisme democràtic ha perdut el seu sentit originari dins la crisi econòmica actual.

Si els liberal-demòcrates han caigut front a l'embat ideològic dels neocons, que pretenen una mena de "plutocràcia", govern dels rics o govern dels mercats, que arracona la política tal com la coneixem, i desvirtua la democràcia, també els socialdemòcrates ens hem trobat en retirada front a aquest atac ideològic. Cal per tant retornar al camí correcte, a aquell que reivindica la política com a eina que iguala els ciutadans a l'hora de participar de la presa de decisions, els quals si no és a través dels mecanismes polítics de la democràcia deixaran aquestes decisions en mans d'uns pocs. En el mateix sentit cal també reivindicar el socialisme com aquella ideologia que pretén corregir les desigualtats i les injustícies socials existents, actuant des de les institucions, per corregir uns mercats que de moment ens han demostrat sobradament que no s'autorregulen.

No és només la idea del "retorn" als valors i les polítiques que ens caracteritzen el que ens hem proposat als Congressos, crec que va més enllà, correspon redefinir a nivell internacional que volem fer, quina alternativa en política econòmica podem plantejar, i cal que comencem a exercir realment de socialistes, sense complexos. Aquest és el sentir dels Congressos del socialisme espanyol, i que ara hem de practicar, sense complexos davant una dreta que voldria imposar-nos el seu pensament únic, la seva ortodòxia econòmica, i en nom d'aquesta el seu model de societat que com es comença a albirar, és profudament injust socialment, és a dir, allò contra el que hem de lluitar els socialistes sense complexos. I el primer que hem de fer és no callar davant les injustícies que es cometen en nom de l'austeritat, en nom dels mercats, en nom del'ortodòxia, i recordar allò que deia Willy Brandt: "Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen".