Res Publica segons Cosme Bonet

Escric això quan ja és 30 de setembre, quan l'històric 29S ha passat, però encara impactat per la jornada històrica que hem viscut. Jornada històrica per molts de motius, i no és el menor la quantitat de gent que s'ha reunit a Palma, igual que a cadascuna de les quatre illes del nostre país, per dir al Govern de les Illes Balears que no vol imposició, que no vol el famós TIL, i moltes més coses, que és el que cal analitzar ara.

La mobilització d'al voltant de 100.000 persones només a Palma es suma a una mobilització permanent que s'ha donat a les Illes d'ençà que començà la vaga indefinida, desmuntant les idees dels estrategues de saló del Consolat que imaginaven uns pares indignats contra els mestres i professors perquè no feien la seva feina. Aquests estrategues s'havien cregut la seva pròpia fantasia, que la societat balear percebria els docents com una colla de fanàtics catalanistes. No havien entès el missatge del 80 % de famílies que varen escollir el català com a llengua d'aprenentatge pels seus fills i filles. Segueixen sense entendre res, perquè la seva sobèrbia no els permet reconéixer que d'estrategues no en tenen res.

S'han trobat amb una societat que ja fa 5 anys que pateix la crisi econòmica i les diferents receptes, no massa satisfactòries, que han aplicat els diferents governs, particularment la recepta dels conservadors, del PP, que amb els seus anàlisis i propostes semblen culpabilitzar el sector públic, al que menyspreen i criminalitzen, dirigint els seus atacs contra funcionaris d'administració general, contra els serveis de salut, i ara contra l'educació. No ho fan per motius econòmics, no és cert que la única solució al dèficit públic i a l'endeutament sigui la privatització (casos n'hi ha a voler que demostren que la gestió privatitzada pot sortir més cara), ho fan per ideologia, perquè els conservadors també fan política, tot i que ho vulguin dissimular, ho fan per una ideologia que no creu en la igualtat d'oportunitats que està garantida, sobretot, per l'accés a una educació pública de qualitat.

Hi ha un altre element ideològic important en el Govern actual i en el PP actual, que els duu a actuar com ho fan, algú poc sospitós de ser “polític” els titllà de fanàtics, i crec que no anava malament. Existeix dins una part del PP actual (també ho deia el president Soler a una entrevista d'ahir) una obsessió contra la llengua i la identitat pròpia de les nostres Illes, un anar en contra que neix de la concepció que tenen de l'estat, del país, de la societat, i que és profundament autoritària. Per ells la pàtria és una i indivisible, i la pluralitat no fa més que dividir-la, poden consentir la llengua pròpia i determinats signes d'identitat col·lectiva però sempre dins d'uns límits, com una mena de folclore, de costumisme, fixau-vos-hi sinó, parlen de la llengua pròpia però només per alabar les varietats dialectals, part fonamental de la nostra riquesa, sens dubte, i centren els atacs contra l'estàndard, que és la versió que permet a una llengua entendre's a tots aquells territoris on parlam el mateix idioma, però que també dignifica la llengua, l'eleva del seu ús col·loquial, familiar, als usos institucionals, administratius, acadèmics, científics... No és això un signe de menyspreu per la llengua, maldament la denominin mallorquí per embullar-nos?

Però les seves obsessions no enganen més enllà dels convençuts, i la manifestació d'ahir ho va demostrar. La gent atorga major credibilitat al que li digui el mestre dels seus fills que al que senti contar a qualsevol polític, i això ho escriu un polític, conscient de l'època que ens ha tocat viure. Els estrategues de saló no han comptat que la credibilitat de la política i dels polítics viu el seu pitjor moment. Quan tenim el darrer president de la Comunitat Autònoma recentment condemnat pel Tribunal Suprem, com han de creure al seu successor abans que al mestre dels seus fills?

I el mestre el que pot explicar és que, tot i que l'objectiu d'uns infants que dominin tres llengües és bò, i que el compartim (no debades fou l'anterior govern progressista qui impulsà les seccions europees, amb el mateix objectiu), no es compten actualment amb els mitjans necessaris, ni tampoc estan preparats, no només els professors, sinó els propis alumnes, que veuen radicalment canviat el seu model educatiu a cop de decret-llei d'un dia per l'altre, i també els pares i mares. Enlloc d'una implantació progressiva el Govern preten imposar un canvi radical que només pot dur al fracàs més absolut. Vaig sentir al factòtum d'Educació, sr. Estarelles, dir que si no anava bé el proper curs ho revisarien, venia a dir que fan experiments amb els nostres fills i filles. Per aquí no passaran les famílies, ni els docents. I ho estan demostrant.

Deia que les decisions d'aquest Govern corresponen a la seva ideologia, i també és part d'aquesta l'autoritarisme, la imposició, el recórrer a la idea de que una majoria absoluta és un xec en blanc per fer qualsevol política, estigui o no al seu programa, i que no permet crítica ni rectificació, ni tan sols quan tracta temes tan delicats, a on s'han de tenir en compte opinions d'experts de tota casta, com és el cas del model educatiu. Són autoritaris i la seva concepció d'autoritat no permet reconéixer errors, ni rectificar. Tot i que ho han fet amb metges i empresaris. No són tan forts com volen aparentar.

S'han topat amb una societat que no accepta de bon grat aquest autoritarisme, una societat informada, i cansada de retallades als serveis que han de garantir els seus drets fonamentals, les plataformes en defensa de l'educació fa dos anys que protesten contra la política del Govern, el NO AL TIL ha estat la gota que ha fet vessar el tassó, i que ha unit a un poble en un clam molt ampli contra les retallades al futur dels seus fills, contra la criminalització de qui representen una dedicació vocacional a un dels oficis més nobles que existeix: educar.

Anar contra els educadors és anar contra l'educació, és anar contra el futur dels nostres fills i és anar contra els nostres drets.

Aquesta és la força que han tengut els docents per poder tenir un éxit sense precedents en la seva vaga indefinida, que s'està convertint en un exemple per a tota Espanya, estam lluitant pel futur dels nostres fills, estam lluitant per allò més sagrat, i en aquesta lluita s'està dient basta a l'argument econòmic per aplicar el programa ideològic dels neo-conservadors que ens governen.

A això sumau-li que dins aquest paquet de drets a defensar hi ha la identitat de les illes com a país, perquè la llengua no és un element més en aquesta història, és el principal, i no per fantasies de “dictadures catalanistes”, sinó per allò tan senzill que la llengua materna, tal com el seu nom indica, és la que hem sentit parlar a les nostres mares, als nostres pares, als nostres padrins, amb ella ens han ensenyat a comunicar-nos, ens han ensenyat a estimar-nos. Res més íntim que això, que no està en cap tipus de contradicció en sebre dues, tres, quatre o cinc llengües, ans al contrari. Vivim a les Illes Balears, vivim del turisme, i els nostres pares, víctimes del franquisme, s'han entès i s'han fet entendre amb alemanys, francesos, anglesos... i què? No ens han de donar cap lliçó sobre trilingüisme qui practica el monolingüisme.

Si de veres hagués estat l'objectiu del govern garantir l'ensenyament de la tercera llengua no haguéssin començat per donar a elegir la llengua vehicular, sinó per una implantació progressiva del trilingüisme. Però no ho van fer. Han hagut de passar moltes coses, com el 80% de famílies escollint el català, o el moviment dels enllaçats, perquè el Govern conservador, després de liquidar políticament un moderat, imposi una consellera que desconeix el sector i un lleial comissari polític al front de la Conselleria d'Educació.

Ens han donat motius per cohesionar el país, en defensa de la seva llengua i identitat, però també en defensa dels drets dels nostres fills, els pares i mares, i padrins i padrines, famílies senceres que eren ahir desbordant les avingudes de Palma, han donat una passa al front, s'han convertit en una barrera humana per protegir els docents d'una autoritat insensible, perquè en els docents han simbolitzat el que som, el país que som, la dignitat de tots, però també el que volem ser, el que volem pels nostres fills, i aquesta és una energia, una convicció, una força que un Govern intel·ligent no menysprearia.

La setmana passada varem tenir oportunitat de formular diferents preguntes al Director General d'IB3, una d'elles referida a la presència de membres del Govern als informatius, reproduesc aquí la pregunta, tal com la vaig formular, i la resposta del Director General, íntegrament.

Pregunta RGE núm. 9464/13, de l'Hble. Diputat Sr. Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a invasió de membres del Govern a l'EPRTVIB.

 EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. Sr. Ruiz, estigui tranquil, si no ho

reduïm tot a un debat econòmic és evident que no hi ha perill

per a IB3; si ho reduïm tot a un debat econòmic i d’austeritat i

de deute i d’estalvi, hi ha perill per a IB3 perquè entrarà tot dins

el sac.

I no ho digui massa això de tancar IB3, perquè el Partit

Popular ja n’ha tancades i ràdios aquesta legislatura, nosaltres

ens hi vàrem oposar. Per tant, els que no tenen manies són la

gent que l’han nomenat.

Aquesta pregunta ve motivada, en primer lloc, per fer un

ordre més o menys cronològic, per l’entrevista que varen fer els

informatius d’IB3 televisió a un diputat del Partit Popular amb

motiu de les jornades parlamentàries del Grup Popular, el

diputat José Ramón Bauzá va explicar les propostes del seu

grup en aquestes jornades. Dies després, s’entrevistava la

consellera del TIL, la Sra. Camps, amb el mateix format. En cap

cas, de moment, no s’ha entrevistat cap representant de la resta

de grups de l’oposició que hagin fer jornades parlamentàries, ni

ningú que pensi diferent del Partit Popular o del Govern en una

setmana que, evidentment, no és una setmana normal.

I per això li demanam, per ventura d’una manera una mica

retòrica, a què respon la invasió de membres del Govern a l’Ens

Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. Le contesta el Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

És que, ... gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no acab de

sortir de la meva sorpresa, és a dir, li he de ser absolutament

transparent, com normalment ho som. Aquesta setmana és cert

que va sortir el president d’aquest govern, com a president del

Partit Popular a explicar una notícia important, que era un ERE

parlamentari, jo crec que era una notícia amb calat. Va sortir,

efectivament, l’endemà, la consellera d’Educació a explicar

també els temes que considerà, però hi va haver més convidats

i no em digui que són gent que pensen de manera distinta.

Sap qui és Lorenzo Bravo? Lorenzo Bravo va denunciar el

president, aquest Govern, no crec que sigui dubtós de res;

Lorenzo Bravo va sortir entrevistat amb el mateix format, Sr.

Diputat, i va dir el que considerava ..., o també manipulam el Sr.

Bravo, nosaltres? Va dir el que va considerar en directe en els

informatius. Escolti, hi ha hagut tres entrevistes, el president de

la comunitat; la consellera, a la qual crec que pertoca parlar del

que passa, de l’educació, i el Sr. Bravo, un sindicalista de més

de vint anys d’exercici en aquesta comunitat, que se’n va, una

persona que a fi anar fi, bé, a fi anar fi, no, i més una persona

que acaba de ratificar una denúncia en contra del president. És

que ja som en el mateix exercici, són capaços de confondre una

cosa amb l’altra.

Duim només tres entrevistes d’aquestes, en farem més i

evidentment ja li dic jo que tothom hi participarà, quan hi hagi

una notícia de rellevància i les qüestions i circumstàncies

tècniques ens ho permetin. Però amb això quedi tranquil, que

tothom hi participarà.

Gràcies.

 EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Ruiz. En turno de réplica interviene el Sr.

Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. És que les circumstàncies d’aquesta

darrera setmana tampoc no és normal, em pareix molt bé que

entrevisti el Sr. Bravo i li alab el gust; aquest senyor acaba una

trajectòria llarguíssima al capdavant d’un dels principals

sindicats d’aquesta comunitat autònoma, per tant és normal que

es faci això. Jo, clar, vostè sap a qui em referesc, si em vol

entendre, si no em vol entendre i vol prendre per un altre

camí..., jo li parl sobretot d’allò que marca l’actualitat

informativa en aquesta comunitat autònoma des de fa dies.

És més, li diré, li posaré un exemple clar: dues televisions

generalistes d’àmbit de tot l’Estat, no diré els noms per a no...,

no, Cuatro i Tele 5, ja que té dubtes per aquí darrera un diputat

del Grup Popular.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Varen parlar de la vaga indefinida. La segona notícia, una

d’elles, parlam de televisions d’àmbit a tot l’Estat. IB3, el

mateix, és a dir, parlam de l’informatiu de diumenge vespre, va

parlar lamentablement d’un succeït a Palma, d’un cas de

corrupció que s’havia de donar una decisió aquest dijous, una

sèrie de prostitutes detingudes, de la valoració dels turistes de

la temporada, d’un creuer a Alcúdia, d’una setmana de molta

activitat, del Sr. Araujo parlant d’allargar la temporada, del

resultat positiu dels hotelers menorquins, de turisme rus, va

sortir una empresa eivissenca, curiosament del Sr. Matutes, on

destacava el bo que eren els seus projectes com a Platja d'En

Bossa, ib-salut, el Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament

d’Eivissa, litigis de camins rurals de Formentera, alumnes

d’intercanvi a la UIB, que un forn tancava a Esporles, fires, un

esdeveniment cultural a Palma, un parell de segons de vaga

indefinida i un campionat de póquer. Això és el que varen fer

vostès en comparació amb la segona notícia que donava una

televisió d’àmbit estatal.

 Nosaltres pensam que tot això és fruit del nerviosisme del

Govern, que evidentment es trasllada a l’Ens Públic de

Radiotelevisió, que volen fer desaparèixer les veus crítiques dels

mitjans de comunicació públics; les veus crítiques en aquest

tema concret. Que el Sr. Bravo que ara mateix es retira del

lideratge d’aquest sindicat no, d’acord.

Dilluns, un dia que no és normal, IB3 Ràdio, amb motiu de

la vaga de docents, seguida massivament les seves primeres

hores, en els primers informatius només entrevista el president

Bauzá i l’utilitzen per omplir els informatius després. No varen

donar veu, un cop més, a cap veu crítica. La reacció a les xarxes

socials va ser d’indignació, hi ha el comunicat del sindicat del

periodista al qual s’ha fet referència, que jo no hi tornaré fer

referència.

Amb aquestes actuacions, amb aquesta utilització partidista

crec que fan una ferida mortal al pluralisme i a la credibilitat de

la ràdio i televisió públiques, són fets, són fets, persones a les

quals han entrevistat i persones a les quals han deixat

d’entrevistar. Denúncies de sindicats, protestes de ciutadans,

comparació amb televisions d’àmbit nacional, (...) privades, que

el criteri vostès sempre defensen el criteri de les privades.

Per tant, m’expliquí vostè a què es deu aquest biaix en la

informació que s’ha donat en aquest tema concret de la vaga

indefinida durant aquestes darreres setmanes a IB3 ràdio i

televisió.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. En turno de contraréplica interviene el

Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

Gràcies, Sr. President, gràcies, Sr. Diputat. Bé, m’ha

plantejat una qüestió primer, allò dels informatius, li he

contestat evidentment una cosa que és molt evident, que no té

raó. S’ha oblidat, ara ha fet alAlusió a un operador nacional que

s’ha fet ressò de la vaga. Cada dia, Sr. Diputat? Aquests dos

operadors s’han fet ressò de la vaga cada dia? Una vegada, un

dia, s’ha acabat, s’ha acabat la notícia. Nosaltres hem informat

cada dia, absolutament cada dia, ràdio i televisió.

La informació del seguiment de la vaga la va donar el Sr.

Caldentey en directe davant el Consolat, representant sindical,

la va donar ells, segons les seves dades, no el Govern, el vàrem

fer publicar, sense cap problema ni un, en els butlletins

informatius de la ràdio, informació puntual de com anava la

vaga. La televisió, un desplegament important per fer el

seguiment de la vaga, però no un dia, no un dia, Sr. Diputat,

cada dia, mig dia i vespre, informació puntual de com anaven

les coses, amb testimonis, pares, professors, sindicalistes,

Govern.

Tornam confondre desitjos amb la realitat. Podem fer un

escandallo, podem fer una graella, perdoni, del minutatge que

hem dedicat a la vaga; és que quedaria vostè espantat, quedaria

espantat. Això que diuen de la ràdio, jo tenc tots els minutatges

i tot el que s’ha informat, pràcticament cada mitja hora parlant

de la vaga, Sr. Diputat. No torni confondre desitjos amb realitat,

em pareix molt bé que vostè pinti això com a un escenari

absolutament dantesc, però no ho és. A més, em du aquí els

operadors nacionals, un dia parlen els operadors nacionals,

nosaltres, des de dilluns, informam dels temes, des del dilluns,

Sr. Bonet, li agradi o no li agradi. Miri vostè televisió, miri la

televisió; hi ha hagut cridades a la ràdio, però conduïdes per

qualcú, que quan parlaven a la ràdio veim que no han escoltat la

ràdio, que han cridat a la ràdio sense saber el que deien.

Escoltin, volem fer feina amb tranquilAlitat, sé que això és un

impossible, que tenim una responsabilitat i que tenim un paper

fonamental en l’exercici democràtic cada un dels membres

d’aquesta comunitat i societat. Els sindicats han tengut la veu en

els nostres mitjans, li agradi o no li agradi; que els agradaria

més? Sí, probablement al Govern també li agradaria tenir més

ressò i més minuts en els nostres programes.

Torn a insistir, no som el mitjà del Govern, no som tampoc

el mitjà de l’oposició, per tant hem de fer la nostra feina com

l’hem de fer; estam, afortunadament, en mans de professionals

que saben fer la seva feina i a partir d’aquí el tractament que

puguem donar és absolutament correcte, pensam, si no el

canviaríem, és absolutament. A partir d’aquí, deixi de tornar

insistir en el mateix tema perquè, francament, pens que no té

raó.

Gràcies.

"Nada dificulta tanto la resolución de un problema como la absoluta ignorancia del mismo, o, lo que es peor aún, una falsa concepción, una visión preñada de prejuicios del asunto que se somete a nuestra deliberación. Tal es el caso de la cuestión catalana." Podriem pensar que la cita anterior té una sorprenent actualitat, però es tracta d'una reflexió del diputat socialista i mallorquí Alexandre Jaume a un article, titulat "La cuestión catalana", un dels que publicà durant la seva etapa com a membre de les Corts Constituent de la II República, recopilats després al llibre "Impresiones de un constituyente (1931-1933)". Els fets de la jornada d'ahir, tant per la banda de la mobilització cívica "Via Catalana" com per la lamentable agressió d'un grup feixista a Madrid, ens han de convidar a tots a la reflexió, a la necessitat de diàleg, a la necessitat de visió d'estat, a la necessitat de seguir el camí que el propi Jaume, al mateix article, recomanava tot referint-se al debat d'aquell primer Estatut d'Autonomia de Catalunya:"...Si los que claman contra el Estatut en vez de provocar y fomentar algaradas callejeras, cruzar telegramas ridículos de protesta y publicar artículos indocumentados e irreflexivos dedicaran esas energías estérilmente perdidas al estudio sereno de la cuestión, tenemos la seguridad de que el problema entraría en vía de franca y cordial resolución". Per ventura un, en aquests moments, no pot ser tan optimista, però certament compartim el sentit, sobretot de la frase final:"Estudiar y comprender una cuestión es, casi, resolverla." 

Jaume Rosselló, Alexandre: Impresiones de un constituyente (1931-1933). Edició a cura d'Alexandre Font Jaume. Ed. LLeonard Muntaner, 2011.

Sembla que al PP troben extrany, escandalós, que anunciem des de l'oposició que en tenir els vots suficients, en canviar les majories, derogarem el #TIL (i afegiria que tota aquella normativa imposada sense diàleg ni el més mínim intent de consens). A aquesta gent se'ls ha d'explicar que són ells mateixos els que justifiquen la immediata derogació de la seva tasca legislativa en haver-hi un canvi (perquè hi haurà canvi, alternància, això és la democràcia), des del PP justifiquen el #TIL i totes les normes polèmiques (com els canvis als topònims) únicament justificant-se en la majoria absoluta, per tant, si l'únic argument per a la legitimitat és una majoria absoluta lògicament quan aquesta desapareixi es perdrà tota legitimitat, i el que correspondrà legitimament i democràticament, serà la substitució de les lleis i normes únicament fonamentades en la força dels escons, el.laborades ignorant els sectors afectats, sense diàleg, sense cap aproximació a l'oposició parlamentària.