Res Publica segons Cosme Bonet

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Debat sobre memòria històrica al Parlament (extracte, intervenció).

cosmeb | 30 Octubre, 2013 11:52

El passat 24 d'octubre vàrem debatre sobre Memòria Històrica al Parlament, per una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Més, aquí adjunt la meva intervenció, per si és del vostre interès, el debat complet el podeu trobar aquí: Diari de Sessions. De 24 d'octubre.

Com no pot ser d’una altra manera, anunciam el suport que tendrà aquesta proposició no de llei perquè amb aquesta proposició no de llei, com en l’anterior, continuam parlant de drets humans. Per tant, és de justícia donar suport a aquestes mesures de reparació a diverses iniciatives, com ja hem debatut en altres ocasions en aquesta comissió, relacionades amb la memòria històrica i és de justícia, com deia, donar-hi suport com argumentarem ara. És cert, s’ha dit ara fa un moment, que cobra nova actualitat aquesta proposició no de llei, tot i haver estat presentada el 30 d’abril, per la notícia que llegíem dia 30 de setembre amb relació al grup de treball de Nacions Unides sobre desaparicions forçoses, que és un grup que actua de canal de comunicació entre famílies de desapareguts i els governs i que elabora un informe definitiu que el 2014 es presentarà davant el Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides. El titular era clar, Nacions Unides reclama a Espanya jutjar les desaparicions del franquisme.En aquest informe, que ja s’ha comunicat a les autoritats espanyoles, es diu que l’executiu espanyol, el Govern, ha d’assumir la seva responsabilitat elaborant un pla nacional de recerca dels desapareguts, però també incorpora temes que van més enllà del que es proposa avui com és la derogació de la Llei d’amnistia i el judici a Espanya de les desaparicions forçades.

Les Nacions Unides recorden que la desaparició forçada és un delicte continuat i que no prescriu, diu que Espanya hauria de tipificar aquest delicte de forma autònoma en el Codi Penal i jutjar les més de 114.000 desaparicions. Entre les crítiques que es fan a l’actuació que hi ha hagut a Espanya amb relació a aquestes desaparicions forçades, segons terminologia de Nacions Unides, a l’Estat espanyol –cit literalment-, “no puede ser una tarea de los familiares sino una obligación del Estado”. Asseguren els experts que han constatat durant la visita a Espanya que les famílies de les víctimes estan pràcticament totes soles, i vull tenir l’oportunitat de demostrar que aquest parlament els dóna suport. “Es esencial que el Estado asuma su responsabilidad y elabore un plan nacional de búsqueda de desaparecidos”. Nacions Unides reclama a Espanya major suport institucional i financer a les víctimes i de forma urgent, perquè molts de familiars d’aquestes persones, dels desapareguts, tenen una edat molt avançada i es van morint. També fa notar una cosa, de la qual crec que avui n’hauríem d’esmenar d’alguna manera, diu que hi ha un tracte diferent segons el partit que governi a cada comunitat autònoma. Els experts han visitat Madrid, Catalunya, Andalusia o el País Basc i han constatat, i parlam d’un informe de Nacions Unides, que el tracte a les víctimes “depende altamente del partido político gobernante en cada lugar”. Així, en algunes comunitats autònomes les autoritats assumeixen la responsabilitat, una responsabilitat de drets humans, d’exhumació, i en altres implement en són completament alienes. Crec que és un vergonyós exemple d’aquest aspecte liquidar una fundació com la de la Memòria Democràtica amb arguments purament econòmics que, com ja ha dit la Sra. Santiago, no s’aguanten per enlloc. No pot ser que quan es visitin els arxius per informar-se sobre què va succeir amb els familiars depengui de la voluntat, de la bona o mala voluntat, del funcionari poder consultar aquests arxius i, insisteix l’informe de Nacions Unides que l’executiu, el Govern, hauria de dotar econòmicament la Llei de memòria històrica, que tot i que reconeix que tenia un abast limitat consideren que és necessari continuar treballant en aquest sentit i cercar d’on sigui els fons adequats. Per tant, va fins i tot més enllà Nacions Unides del que la proposició no de llei que debatem avui proposa, no només demana que s’investigui sinó que un paper més actiu i, fins i tot, les modificacions legislatives importants com la del Codi Penal. No es tracta de revifar antigues ferides, les ferides són ben actuals, afecten molta gent. Per saber quanta gent afecta recorrem a Paul Preston i a la seva extensa obra El holocausto español, que en el pròleg ens recorda, cit literalment: “hoy por hoy la cifra más fidedigna, aunque provisional, de muertes a manos de los militares rebeldes y sus partidarios es de 130.199, sin embargo es poco probable que las víctimas ascendieran a menos de 150.000 y bien pudieron ser más. En algunas zonas se han llevado a cabo estudios sólo parciales y en otras apenas se ha investigado.” No parlam d’un tema menor per tant, sinó de drets humans, de la barbàrie d’un temps que no desapareix perquè condemnem a l’oblit les víctimes del terrorisme de l’estat franquista. La història d’Espanya tendrà una ferida oberta mentre no s’afronti la reparació del dany patit per les víctimes del franquisme, a aquestes víctimes se les ha d’honorar, ho ha fet recentment l’església catòlica amb els seus màrtirs, amb assistència de ministres, fins i tot. Res a dir, no pretenc polemitzar. Però és de justícia el mateix reconeixement per a totes les víctimes, i especialment les de l’altre bàndol, que duen algunes 77 anys oblidades a les cunetes, foses comunes, sense ser identificades i sense que ningú no els hagi demanat perdó. Franco ja no pot demanar perdó pel patiment que va provocar per les sentències de mort que va signar, pels crims que va deixar d’investigar i perseguir. Sobre Franco, Preston acaba el llibre en el seu epíleg dient: “no parece que Franco perdiera el sueño preocupado por la suerte de sus víctimas, pero no puede decirse lo mismo de todos los que participaron en la represión." I encara més: "los culpables de las atrocidades cometidas en la zona republicana generalmente fueron juzgados por la República durante la guerra o por los franquistas en fechas posteriores". I en referència als vencedors: "por el contrario entre los vencedores, que pudieron disfrutar de los frutos de su trabajo durante décadas una vez terminada la guerra, parece que muchos más reflexionaron de manera consciente sobre lo ocurrido y en algunos casos tuvieron remordimientos de conciencia. El reconocimiento más significativo por parte de un franquista de lo que se hizo ya desde mucho antes del golpe militar podría haber estado mal fue el de Ramón Serrano Suñer, que así lo manifestó en numerosas entrevistas y en sus memorias al describir como la justicia al revés los juicios que se practicaron en la zona rebelde durante la guerra y en toda España a raíz de 1939.” Expresso reconeixement d’haver comès injustícies i d’haver provocat mort i patiment com el de Serrano Suñer, ni més ni menys que Serrano Suñer, ens hauria de fer reflexionar perquè no es té, avui en dia, aquest reconeixement des dels organismos públics, no sé té una actuació decidida per reparar, per honorar les víctimes del franquisme. I acabaré, si hi ha una cosa que per a mi personalment em fa plenament conscient de la magnitud de la injustícia que es comet quan no impulsant mesures de reconeixement de la memòria històrica, és el coneixement de les històries personals que s’amaguen darrera les xifres, més de 130.000 històries personals, les seves famílies, un dolor que es transmet de generació en generació, sense que vegin reconegudes, consolades, honorades per part dels seus representants democràtics que som nosaltres. Jo els recomanaria si no ho han fet, la lectura del Diccionari Vermell. I si em permeten, acabaré la meva intervenció citant alguna d’aquestes històries personals perquè tenguem consciència i consti en el Diari de Sessions de la part humana sobre la que votam avui. I he escollit a l’atzar, perquè n’hi ha tantes d’històries que és molt mal de fer triar-ne una: “Nicolau Fiol i Pou, de Manacor, el trobaren mort el 13 de setembre del 36 a la possessió S’Alqueria Blanca, situada a la carretera que uneix Porreres amb Felanitx. Portava dos dies mort. Sembla cert que l’assassinaren a les 5 de l’horabaixa del dia 11, disparant-li dos trets al cap. Quin era el seu ofici? Quin era el deute que havia pagat? Espantall caigut, vestia calçons obscurs, jaqueta color cendra, camisa blanca, espardenyes i boina. En una de les butxaques portava un mocador, dos trossos de llapis i dues monedes de coure. Dies després de la seva mort, una dona jove anava demanant de casa en casa, si algú a Porreres sabia noves del seu marit. Nicolau Fiol, de 29 anys, era casat i tenia tres fills”. I acab. “Josep Julià, de 22 anys, casat amb Maria Pascual, que també fou assassinada amb la seva cunyada i la seva sogra”. Només cont el final, “estava tancat en el Castell de Bellver. La darrera carta la va escriure el 20 de desembre del 36: Deseo que paséis las Fiestas de Navidad lo más alegres posibles. Si en estas no estoy con vosotros, espero que las Fiestas de Pascua las pasaremos todos juntos. Abans de la festivitat dels Reis l’assassinaren, tal volta dia 5, que fou el dia que assassinaren la seva dona Maria Pascual. Possiblement les seves despulles reberen sepultura en el mateix indret on la va rebre la seva esposa, el cementiri de Porreres. De totes maneres, els seus pares mai no tingueren confirmació oficial de l’assassinat. De segona mà, això sí, saberen qualque cosa. Anit se n’han portat una camionada i els han afusellat a tots. El pare de Josep Julià era traginer i un dia el contractaren per fer un viatge. Havia de transportar uns mobles per tal de moblar una casa d’estiueig que un prohom del feixisme mallorquí tenia a Can Pastilla. Quan li donaren l’adreça de la casa a la ciutat que havia de buidar la sang li glaçà les venes, coneixia bé la direcció, era ca'l seu fill”. Moltes gràcies.

Pregunta al Parlament: el TIL Party.

cosmeb | 05 Octubre, 2013 08:30

Dimarts passat vaig tenir oportunitat de fer una pregunta a la consellera d'Educació sobre el tema del TIL.

I.4) Pregunta RGE núm. 9946/13, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a seguretat jurídica del TIL.

LA SRA. PRESIDENTA:
Quarta pregunta, RGE núm. 9946/13, relativa a seguretat
jurídica del TIL, que formula el diputat Sr. Cosme Bonet i
Bonet, del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula.

EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sra. Presidenta. Sra. Camps, em sorprèn veure-la
avui aquí. Cap conseller, cap govern en la història de les Illes
Balears, no havia rebut un rebuig social tan contundent com el
que es va manifestar diumenge passat. Més de 100.000 persones
varen rebutjar la seva política, i per això, per la contundència de
la resposta social, em pensava que el president ja l’hauria
cessada o, si no, per dignitat, vostè ja hauria d’haver dimitit.

Però és aquí, i li correspon, per tant, respondre’m sobre si
considera que així com ha conduït aquest assumpte del
tractament integrat de llengües creu que és un model de
seguretat jurídica.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

LA SRA. PRESIDENTA:
Té la paraula la consellera per respondre.

LA SRA. CONSELLERA D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS (Joana Maria Camps i Bosch):
Gràcies, Sra. Presidenta. Gràcies, Sr. Diputat. Com que som
aquí, li contestaré. Sí, crec que s’ha desenrotllat i desenvolupat
amb seguretat jurídica.

LA SRA. PRESIDENTA:
Vol fer ús de la paraula?

EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, presidenta. Anam arreglats idò! Pensàvem que les
lleis a la carta per al Partit Popular era cosa de la normativa
urbanística. Però, Sra. Camps, podrà passar a la història per
haver aplicat la legislació a la carta també a l’educació.
La seva actuació en aquest sentit ha demostrat que són uns
gestors pèssims, començant pels dubtes que plantejava el
Consell Consultiu, seguint amb la interlocutòria del Tribunal
Superior de Justícia, que posa en evidència les presses en
l’aplicació del model de TIL, botant-se el Consell Escolar, el
Consell Consultiu i la negociació colAlectiva per aprovar el
calendari d’aplicació. El Tribunal Superior els arriba a dir dia 6
de setembre que “en un estado de derecho el fin no justifica los
medios", sinó que s’han de complir escrupolosament els
mandats constitucionals legals també en el procés d’elaboració,
cosa que vostès no han fet.
El conjunt de despropòsits arriba al clímax en l’aprovació in
extremis del decret llei. I converteixen les parts suspeses del
TIL en una norma amb rang de llei. Troben una forma
d’incomplir la suspensió ordenada pel Tribunal Superior, cosa
que indigna els magistrats que consideren que el decret llei és
una arma no prohibida de la qual abusa aquest govern. Arriben
a considerar els magistrats que se podria estar vulnerant el dret
constitucional a la tutela judicial efectiva. Es creuen vostès per
damunt de les lleis de la nostra comunitat autònoma, ens ho han
demostrat. Es creuen per damunt de l’Estatut d’Autonomia. Es
creuen per damunt de la Constitució Espanyola. Es creuen per
damunt de la divisió de poders, per damunt del poder judicial,
que l’ignoren de la forma més grollera amb un decret llei. Han
generat una solidaritat contra el TIL que no s’ha vist a cap altre
indret de l’Estat.
Només li queda un camí, Sra. Camps, començar de zero,
mirar per l’interès general i no simplement satisfer les
obsessions del TIL party del Consolat de Mar. Si no és capaç de fer això, Sra. Camps, només li queda un camí que és per dignitat
presentar la dimissió.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)
LA SRA. PRESIDENTA:
Té la paraula la Sra. Consellera.
LA SRA. CONSELLERA D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS (Joana María Camps i Bosch):
Gràcies, Sra. Presidenta. Gràcies, Sr. Diputat. Miri, la
dignitat afortunadament no és mirar la dignitat des del seu punt
de vista, és de ver que a la manifestació hi va haver molta gent,
hi va haver un 7-8% de la comunitat autònoma que s’ha
d’escoltar. Però hi faltava un 92% que era a ca seva i el mateix
pes té qui va a una manifestació que qui queda a ca seva.
Quant a qui ens jutjarà, la història ens jutjarà. Perquè la
història ens jutgi han de passar anys i ha de passar un temps. No
vostè aquí i en aquest parlament que fa molta demagògia.
Efectivament, la història jutjarà l’aplicació...
LA SRA. PRESIDENTA:
Silenci, Sr. Bonet.
LA SRA. CONSELLERA D’EDUCACIÓ, CULTURA I
UNIVERSITATS (Joana María Camps i Bosch):
...a les Illes Balears i allò que tindrà de bo.
No posi en paraules dels magistrats coses que ells no han dit.
Vostè rallava l’altre dia de carnisseria jurídica i dos dies després
se demostrava que el decret que s’havia fet era totalment vàlid
jurídicament. Els magistrats amb una interlocutòria, que s’ha de
llegir, s'ha e llegir, no fer la interpretació que vostès fan, no
estan indignats, vostè està indignat. La interlocutòria és molt
correcta i té un desenvolupament jurídic molt bo i sense cap
tipus de recriminació.
Jo li diré que voluntat és la democràcia la que la imparteix.
El que no pot ser és que vostès vulguin governar sense que els
hagin votat, que vulguin que es faci la seva voluntat sense que
els hagin votat. I si parlam de seguretat jurídica, que era la
pregunta, no parlin vostès de seguretat jurídica, quan varen
prometre que pagarien milions d’euros, no els han pagat, resulta
que van deixar aquesta comunitat autònoma en una situació
d’inseguretat jurídica que feia que moltes empreses fins i tot
hagin fet fallida perquè els altres han hagut de pagar els deutes
i perquè no van poder resistir que els paguessin en temps.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

Res Publica segons Cosme Bonet

Debat sobre memòria històrica al Parlament (extracte, intervenció).

Pregunta al Parlament: el TIL Party.

Menú

Categories