Res Publica segons Cosme Bonet

Han estat molts de dies sense escriure, en primer lloc disculpes. De vegades el panorama polític és poc estimulant. Però diumenge vespre vaig anar al cinema, i a la gran pantalla va sorgir l’estímul. “Good night, and good luck” és, certament, una pel·lícula estimulant, almenys ho ha estat per mi. George Clooney ha aconseguit amb aquest film una certa rellevància com a director independent, en el sentit que es dona a aquesta paraula als Estats Units. En ella es conta el cas real de l’enfrontament real entre el prestigiós periodista Edward R. Murrow, i el Senador Joseph McCarthy, president de la Comissió d’Activitats Anti-Nordamericanes, polític que va donar nom a tota una época, amb la “caça de bruixes” que va promoure: el “McCarthisme”, que des de llavors ha estat sinònim de tota activitat governamental dirigida a suprimir punts de vista polítics o socials no favorables al govern, arribant fins i tot a limitar les llibertats civils en nom d’aquesta lluita contra l’enemic “interior”.Hi ha qui afirma que amb les lleis antiterroristes aprovades per l’administració Bush després de l’11-S s’ha tornat d’alguna forma al McCarthisme. Ho llegia a un diari fa pocs dies: “Hoy en día, con las leyes antiterroristas, son muchos los que afirman en EEUU que han vuelto a superarse los límites que en el pasado se declararon sagrados.” El Mundo. Divendres 10 de febrer de 2006. També he sentit a alguna persona comparar la demagògia McCarthista, tan ben representada a la pel·lícula de Clooney, amb la demagògia de la lluita contra el terrorisme d’ETA que sentim aquests dies. Són comparacions odioses, sens dubte, però algún espectador de la vida política actual pot pensar, quan escolta les paraules de Joseph McCarthy de la seva pròpia boca, al film esmentat, que el tò del senador nord-americà no li resulta del tot extrany. Al film Murrow i la seva gent de la CBS desafien les tàctiques de McCarthy, i això produeix un greu conflicte. La reacció del senador serà acusar al seu adversari telvisiu de “comunista”, intentant argumentar un passat “anti-americà” del propi Murrow. Al programa “See it Now”, conduit per Murrow i els seus col·laboradors, els periodistes empren les pròpies paraules de McCarthy per desacreditar-lo, no necessiten fer més que això. George Clooney empra gravacions de l’época, de manera que és el propi senador qui apareix a la gran pantalla aquests dies per recordar-nos aquesta época funesta. A mi m’ha servit per recordar que la difamació, les acusacions sense cap fonament, sense cap prova, al final no condueixen enlloc. Que el ciutadà té dret a conéixer la veritat, i que quan la coneix és suficientment savi i just per sebre qui va equivocat. La història posa cadascú al seu lloc. Edward R. Murrow és una icona d’una forma de fer televisió, hi ha premis que duen el seu nom, i George Clooney ens ho acaba de recordar amb una bona pel·lícula. El record del seu adversari és menys agradable, Joseph McCarthy va ser defestrat pel propi Senat dels Estats Units, que va investigar algunes actuacions “poc clares”. “Good Night, And Good Luck” és cinema d’aquest que fa pensar, just per això vos recoman anar a veure-la, per pensar, i perque la història serveix, sobre tot, per aprendre dels errors del passat. Bona nit, i bona sort. ************************ PER CONSULTAR *********************** http://es.wikipedia.org/wiki/Mccarthismo http://www.historiasiglo20.org/BIO/mccarthy.htm