Res Publica segons Cosme Bonet

El dilluns 3 d’abril es debatia al Consell de Mallorca una moció presentada conjuntament pels diferents grups de l’oposició. Aquesta proposta era, principalment, un homenatge i reconeixement als demòcrates de la II República espanyola que van sofrir la repressió, i han estat injustament oblidats durant setanta anys.La moció s’hagués pogut rebatre amb molts i diferents arguments, s’hagués pogut intentar pactar “per les bones” uns acords diferents, en fí, el debat democràtic i plural dona per molt, però no, el grup popular va optar per la via de la confrontació més crua i agressiva. Va optar per acusar a tota l’oposició de “viure al passat”, i va reivindicar que s’oblidàs el que havia succeït el 36. Resulta curiós, com a mínim, que en aquesta ocasió el PP demani “oblidar les víctimes”. La dreta creu que la Constitució de 1978 ha de ser com la llosa que segelli la tomba del silenci a la que s’ha condemnat als anònims herois de 1936. La consellera Aina Rado va ser contudent, i ho reflexa molt bé la premsa d’avui:”uns tenen carrers dedicats, d’altres encaran estan enterrats a les cunetes”. Ja m’és difícil entendre que s’oposin a unes mesures que són un simple homenatge a unes persones, amb noms i llinatges, i famílies, que varen ser assassinades en el marc d’un conflicte “incivil”. M’és difícil entendre que 30 anys després de la mort del nefast dictador encara no es pugui reivindicar tranquilament allò que va significar la II República d’intent de modernitzar i actualitzar Espanya. Però encara m’és més difícil entendre l’agressivitat i rancúnia amb que contesta el PP a aquest debat. L’odi que destil·len les seves afirmacions em resulta incomprensible, quan en cap moment, en cap línia, en cap paraula, en cap intenció la moció es refereix al Partit Popular, ni tan sols als partits de dretes de la II República que varen donar suport a la dictadura. No, en cap moment la moció parla de la dreta política, només parla de les víctimes, de les persones assassinades per pensar d’una forma diferent. Unes víctimes que estan al mateix nivell que les víctimes dels camps de concentració nazis. O no va ser Formentera un camp de concentració després de la Guerra Civil? Fa anys s’emprava una frase quan es parlava de la guerra civil. No en conec l’autor, però crec que és prou adequada al dramàtic debat de dilluns al Consell de Mallorca:”españoles, perdonad, pero no olvideis”. Això és el que l’esquerra demana, aquest abril de l’any 2006, NO OBLIDAR. Diuen que els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la. No sé si és cert, però en tot cas, lluitem contra l’oblit, amb tranquil·litat perque avui, al segle XXI, tots esteim al mateix bàndol, el bàndol de la democràcia.