Res Publica segons Cosme Bonet

Nascuts els darrers anys de vida del dictador, però sobretot educats i formats políticament en plena democràcia, la visió que la generació a la que pertany pugui tenir de la II República prové, com no pot ser d'altra manera, de la tradició oral familiar i/o dels llibres de història. Mai he cregut que la República fos una época conflictiva que directament conduís a la Guerra Civil, em sembla una mala forma de justificar allò que és injustificable: el cop d'estat, la dictadura feixista i la repressió franquista. La meva família va viure la guerra en el bàndol anomenat "nacional", el qual va aprofitar-se de la joventut d'aquella Mallorca per nodrir les files de l'exèrcit victoriós. La "tradició" familiar recorda sobretot les penúries, la fam de la pos-guerra. De la República se'n recorden les anècdotes locals, cap d'elles dolenta. Tal vegada que algú es va atrevir a cridar unes paraules mal sonants el dia del Corpus... en realitat res de dolent fins que va esclatar la guerra. Ans al contrari, he sentit contar els comentaris que es feien, les esperances que es dipositaven en la reforma agrària. Als carrers del poble una placa ens duu notícies d'aquella época: 14 abril 1932. L'escola va ser projectada i construïda per la República. Aquesta data gravada en pedra no l'han poguda borrar aquells que voldrien reescriure la història.Esperances, educació, llibertat són les paraules que em suggereix el mot "República". Més tard, als diaris de l'época, també hi trob una modernitat que em resulta extranya, desconeguda. Vaig tenir oportunitat, fa alguns anys, d'haver de consultar per un treball d'investigació històrica, la premsa d'aquells anys, de la prodigiosa dècada dels 30. Resultava increíble observar l'efevescència cultural, cívica, reivindicativa, que cobria pàgines i pàgines d'aquells periòdics. Cap notícia d'església cremada, cap element que ens faci pensar en el caos permanent que alguns han volgut descriure posteriorment. La veritat és tossuda. Aquestes mentides sobre la primera meitat de la dècada de 1930 desapareixeran i de la República en quedarà allò més important: els VALORS. Els valors que a Espanya van units a la paraula República són els de la Democràcia, la Llibertat, l'Educació, la Modernització, la Justícia Social, la Tolerància, el Progrés... hi van units des que el desastrós regnat d'Isabel II i la frustrada experiència d'Amadeu de Savoia dugueren als cappares d'aquella Espanya vuicentista a l'única sortida de la República. Amb una Constitució que ens sembla moderna i actual fins i tot ara, al segle XXI, cent trenta-tres anys després. Fou una experiència frustrada, sí, però un ideal que es mantingué com a única alternativa a una monarquia que tornà a fracassar durant el regnat d'Alfons XIII. Aquest és l'esperit a reivindicar, a recuperar, l'esperit de superació, d'esparança en el futur, d'optimisme, i, sobretot, els seus valors, aquells que es varen escriure a la Constitució de 1978, la més republicana de les Constitucions "coronades" que ha tingut l'estat espanyol. Avui més que mai podem dir ben alt i ben fort, que la democràcia que tenim avui és filla, hereva directa, d'aquella II República, la "niña bonita", que amb tant d'optimisme saludaven els nostres padrins tot just fa 75 anys.