Res Publica segons Cosme Bonet

M’agrada pensar que les Bandes de Música van aparéixer, històricament, per democratitzar la música, perque quan els joves que havien fet el servei a la “Música” d’un regiment tornaven al poble eren capaços d’organitzar una banda, i amb aquesta interpretar música de sarsuela, arranjaments d’òperes, que fins al moment havient estan vedats a la gent més senzilla. Estam parlant de la segona meitat del segle XIX. I dins aquesta línia també van ser aquestes formacions les primeres que varen dur el “ball d’aferrats” als pobles. És per això que crec que no és casualitat que els anys 30 siguin uns anys “gloriosos” dins la història de les Bandes de Música. Vaig tenir l’oportunitat de fer una investigació sobre bandes de música els anys 30, la qual vaig centrar en el buidat de “La Almudaina” dels anys 1931 a 1936, els anys de la II República. Només vaig mirar els mesos d’estiu, però em va sorprendre la quantitat d’activitat cultural que hi havia a Mallorca en aquella época, i, concretament, la quantitat de Bandes de Música que existien en aquell temps. No només això, sinó que es podia llegir com anaven naixent orquestrines imitant les “band” americanes.La modernitat i la il·lusió que significà la II República també tenia la seva expressió musical. D’aquells anys data el I Certamen Provincial de Bandes de Música, primer i únic en la història de les Illes Balears. Existia la Banda de Música Provincial, també anomenada “Banda Republicana Provincial”, dirigida per D. Miquel Castellà, que era l’antiga Banda de nins de La Misericòrdia. Amb la República la “Casa de la Misericòrdia” va canviar de nom i era anomenada “Casa de Educación y Acción Social”, igual que el barri de la Soledat era anomenat “de la Llibertat”. La música també era ben present dins el moviment obrer, a la Casa del Poble el mes d’agost de 1935 constatam una festa amb l’Orfeó Proletari i els Ritmic Boys. També existia, i amb força anomenada, un Orfeó Republicà, vinculat al republicanisme històric. El pas-doble “La República en España”, descobert a l’arxiu musical de la Lira Esporlerina, i part de l’exposició que es fa a Alaró sobre la II República, és, de qualque manera, el lligam que 75 anys després feim amb aquella il·lusió. Aquesta és la seva breu història: El 15 Juliol de 1932 la Lira Capdellanense havia d’actuar, dirigida per Andreu Pol, a Es Capdellà, al dia següent actuà conjuntament amb la “Banda Republicana de Calvià”, dirigida pel mateix mestre, una actuació durant la qual s’interpretaria per primera vegada “España republicana” (sic), composta “ex-profeso” pel Sr. Andreu Pol, segons “La Almudaina”. Aquesta banda era, realitat, la Banda d’Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña i d’Emili Darder, a Calvià. Ambdues bandes tornarien a actuar plegades a les festes de Calvià poques setmanes després. Després d’això poca cosa més en sabem. Fins que l’any 2000 apareix la còpia manuscrita signada per Vicenç Pol, director de la Lira Esporlerina els anys 30, segurament mai més va ser interpretat. Fins enguany. El trist epíleg d’aquest article és la realitat de les bandes de música els anys 40, 50 i 60. Molts dels joves dels anys 30 hagueren de canviar el clarinet o el cornetí pel fusell. A molts de pobles la música es silencià per sempre, o per molts anys. Fins a mitjans i finals dels anys 80 no hi hagué un renaixament. En definitiva, la història d’aquest pas-doble, nascut en un moment d’il·lusió, i 75 anys oblidat, no és més que el reflexe de tot allò relacionat amb la República, amb la idea que, sobretot, representava: l’esperança.