Res Publica segons Cosme Bonet

La decisió d’ERC de votar “No” al nou Estatut d’Autonomia català segurament té una lògica interna aplastant per als militants d’aquesta formació política, però, possiblement, és difícilment comprensible per a la resta de la ciutadania.Tan dolent i allunyat dels seus plantejaments inicials és la proposta que s’ha de votar en referèndum que es prefereix l’Estatut actual sense canvis? No som el primer en deixar constància de que la resposta a aquesta mateixa pregunta feta al PP és també NO.Aquesta situació, no ho puc evitar, em recorda l’altre referèndum que es va votar recenment, el de la nova Constitució Europea, concretament a França, estat on guanyà el “No”. Els extrems de l’arc parlamentari, és a dir l’ultradreta i l’esquerra més extremista, a més d’algun oportunista, es vàren apuntar a la petició de “No” a la Constitució Europea, uns per un motiu, i uns altres per un altre. El que deia en LePen devia anar en la línia de no voler disoldre encara més la nació francesa dins una Europa federalitzant. L’esquerra més radical demanava “una Europa més social”, i possiblement tenien raó en el sentit que s’haurà d’aprofundir en aquests aspectes. Ara bé, davant la victòria, ajustada però victòria, d’aquesta extranya “Coalició del NO”, el resultat inmediat ha estat la paràlisi de la tramitació de l’anomenada “Constitució Europea”. De moment no s’està parlant d’una nova Constitució que incorpori més elements socials, en canvi els nacionalistes de LePen deuen estar encantants amb aquest nou pal a les rodes de l’europeisme. Amb l’Estatut Català tenc por que no passi el mateix, a pesar que veig difícil una victòria del No, ens podriem trobar en l’extranya situació que Catalunya tingués un Estatut menys avançat, posem per cas, que l’andalús, i que el més satisfet al final de tot el procés fos el Sr. Rajoy. Coses de la política, no és ver?