Res Publica segons Cosme Bonet

La dita popular així ho diu:"Que hem de fer? Vendre ses cases i anar a lloguer". I es veu que el Consell de Mallorca se l'ha presa al peu de la lletra. La venda de Ca'n Domenge, és a dir, el concurs fet amb un límit màxim d'aportació econòmica (el negoci de na peix-frit), la polèmica que l'ha envoltat des del primer moment, l'esperpèntica presentació com una empresa més del Govern balear i l'Ajuntament de Palma al concurs, quan PP (Govern i Ajuntament) i UM (Consell) tenen signat un pacte de governabilitat... tot plegat han fet d'aquest assumpte un dels més escandalosos de la legislatura. I això no acabarà aquí.Des del Grup Socialista ho hem pregonat als quatre vents, amb desigual éxit: la venda de patrimoni públic del Consell de Mallorca no es limitarà a Ca'n Domenge, en vendran més. El motiu és d'allò més senzill, la quebra financera de la institució insular, una institució que si no ven patrimoni o s'endeuta no té ni un euro per inversió. Una institució que necessita recursos per mantenir l'estructura que l'envolta, i no vull entrar en els "escàndols" que animen determinats mitjans. La "taifa" del PP dins el Consell, allò que anomenam Institut de Serveis Socials i Esportius, que ells han batiat simplement com "S'Institut", controlat amb mà de ferro per la Vicepresidenta del Govern a través d'un Consorci, i que desiara apareix als mitjans per protestes de diferents col·lectius de gent gran, aquesta "taifa" del PP, déiem, absorbeix ja més del 35 % del Pressupost del Consell de Mallorca, i segueix progressant. El que déiem... aquesta història no acaba a Ca'n Domenge, en vendran nous capítols.