Res Publica segons Cosme Bonet

El proper dia 16 de juny, a les 19.30, a la Casa de Cultura de Palma, la Federació Socialista de Mallorca organitza un Homenatge a qui fóra Diputat socialista a les Corts Constituents de la República el 1931, i afusellat pels feixistes el 1937. De moment un petit extracte de la seva biografia, copiada del Diccionari Vermell d'en Llorenç Capellà: Alexandre Jaume i Rosselló (1881-1937), advocat I pertanyia al Partit Socialista. Tenia 56 anys. Casat. L’anys trenta-u va ser elegit diputat a Corts i sempre va ser partidari d’un socialisme moderat i pactista, cosa que el convertí en un veritable percurssor de la socialdemocràcia europea. Bona part dels seus treballs periodístics i el llibre “La Insurrección de Octubre” insisteixen en la necessitat que té la classe obrera de millorar le seves condiacions socials per mitjà del pacte i de la negoació. No obstant això, Alexandre Jaume va ser un dels acusats d’organitzar el Pla de Lenin que, cas de portar-se a terme, havia de suposar el degollament de tota la gent ben pensant de Mallorca i la implantació de la Dictadura del Proletariat. El dia tretzede febrer del trenta-set va comparèixer amb Emili Darder, Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, davant d’un Consell de Guerra instal·lat a l’Audiència Territorial, acusats d’infringir el Ban signat pel General Goded el 19 de juliol del trenta-sis. Les acusacions que portaren Alexandre Jaume a la mort, suposen una interpretació de la moral i de la justícia, per part dels acusadors, força original. A Jaume l’acusaren de ser un propagandista perillós, a causa dels articles que amb certa periodicitat havia publicat a “Última Hora”, “La Almudaina” i “El Obrero Balear”. Una de les frases terribles que havia escrit, era la següent: “Cuando se vaya resueltamente al triunfo, aplaudiremos”. A més, Alexandre Jaume havia fet mítings, en temps, naturalment, que estava permès de fer-ne. De fet, en contra seva, únicament hi havia una acusació mínimament raonable: des de l’enclaustrament del Castell de Bellver, havia escrit alguns articles, algunes impressions sobre el caos que l’envolta, però degut al fet que havia estat detingut el mateix denou de juliol, a les deu i mitja del matí, era improbable que hagués tingut temps de llegir el Ban dictat per Goded. Tota defensa era inútil, tanmateix, Alexandre Jaume fou condemnat a mort. Això succeïa el vint-i-quatre de febrer del trenta-set, a les sis i mitja del matí.