Res Publica segons Cosme Bonet

Darrera oportunitat demà dimarts. Darrer acte, tot i que podria ser el penúltim. Llegesc aquests dies opinions dels opinadors per tots els gusts. Que si el PP vol però no vol, o el PP no vol i no vol, o el PSOE i el PP no volen, que si els d’aquí i els d’allà. Des del meu punt de vista, relativament privilegiat pel coneixement que en tenc d’una part, no n’encerten ni mitja. L’actitud del president Zapatero és tan clara com ho sol ser ell sempre, en els seus plantejaments, i en la seva acció política, que sol respondre a la paraula que ha donat. és evident també que a en Rajoy no li convé tenir un Estatut balear similar al català en aquests moments. També crec que és nítida l’estratègia intentada, que no aconseguida, pel PP d’aquí: intentar que siguin els altres els que diguin que no. Cada dia, després de sortir ells (els PePés) amb una proposta nova per rompre, fan una roda de premsa per acusar el contrari i els opinadors de pago fan de ressò de la consigna oficial. No sé si en sortirà res després de tot aquest camí, ara bé, anim a tothom a fer un repàs per les hemeroteques i comprovar les moltes i diferents cares de Matas, des d’aquell que al Club Siglo XXI anunciava una cosa semblan a la unitat indisoluble d’Espanya i anatemitzava tota idea de reforma estatutària, al Matas pro-Estatut català “i un ou dur”, al Matas de les propostes imaginatives i inverosímils dels darrers temps. Insistesc, com ho he fet reiteradament en aquest blog: una oportunitat històrica... a punt de perdre’s.