Res Publica segons Cosme Bonet

Llegia ahir un d’aquests comentaris breus al que tant ens han aficionat els periodistes, que parlava d’una persona a la que denominava la “portaveu del no”. Curiosament es referia a na Francina Armengol. Dic curiosament perque si quan deia la “portaveu del no” s’hagués referit al no a l’urbanisme corrupte que veim aquests dies a tants d’ajuntaments governats per la dreta hagués pensat que tenia raó, na Francina podria ser la “portaveu de no a la corrupció urbanística.”

Si per contra s’hagués referit al no a les autopistes desmesurades consumidores del paisatge d’Eivissa i de Mallorca, també li hagués pogut donar la raó, o haver complementat el joc i haver-li suggerit que l’anomenàs “portaveu del si a les infrastructures sostenibles”.

Li hagués pogut dir la “portaveu de no a l’especulació amb la salut pública” o “la portaveu del sí al nou hospital de referència a Son Dureta”.

O bé la “portaveu del no al despilfarro del govern Matas”, i “sí a una política econòmica seriosa, mesurada, al servei dels ciutadans”.

I fins i tot la “portaveu del no a l’oblid” i del “sí a la recuperació de la memòrica històrica”.

Idò no, el periodista en qüestió informava que s’havia concedit graciosament el títol de “portaveu del no” perque, a judici d’alguns diputats del PP, semblava que la portaveu socialista, na Francina Armengol, desitjava el no a la reforma de l’Estatut d’Autonomia.

Resulta sorprenent comprovar la distància existent entre el que escriuen alguns i la realitat.

Si hi ha hagut algun diputat o diputada que s’hagi dedicat en cos i ànima a redactar els nous articles d’aquest Estatut que hem enviat cap a les Corts, estic segur que ha estat na Francina Armengol. Ho dic amb coneixement de causa, de qui ha treballat al seu costat, coneix la seva forma de fer feina, i la passió que dedica a la política, sobretot quan, com en aquest cas, esteim parlant d’un document fonamental pel futur del país, que des del Partit Socialista s’ha negociat a dues bandes, aquí per sortejar les trampes del PP i a Madrid per convèncer de la necessitat d’aquest nou Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears a l’actual Govern espanyol.

Sé que no m’heauria d’indignar per aquestes nimietats, que en política hem d’aguantar-ho tot, però de vegades encara necessit expressar la meva decepció avant les injustícies. I aquesta n’és una.