Res Publica segons Cosme Bonet

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Bomarzo.

cosmeb | 16 Agost, 2006 17:11

Lectures d'estiu. El plaer sublim de la lectura és diferent per a cada lector. A mi m'agrada submergir-me en un nou llibre com qui fa un viatge, preferentment a través de la història. Aquests dies he tengut el plaer de viatjar a la Itàlia del Renaixament, envoltant-me de l'aura misteriosa i sensual de Bomarzo, del seu castell, compartint amb el sempre ambigu Pier Francesc Orsini, duc de Bomarzo, les anècdotes més terribles, compartint dies de glòria i de tragèdia amb els grans protagonistes d'un passat històric i mític a l'hora. Mujica Láinez va aconseguir amb aquesta novel·la traslladar una atmòsfera que t'envolta, que t'absorbeix, mentre passes àvidament les pàgines d'una novel·la de sis-centes pàgines que es fa curta. Parlàvem en un bloc anterior de llegendes de Mallorca, intentant posar en valor la màgia d'allò que essent fantàstic, mític, dona pistes de realitat, apropant-se així al lector, fent-li sentir més aprop la llegenda, el mite. Aquesta és la màgia a reivindicar, d'un Aníbal que podria haver estat orgullós avantpassat nostre, o d'un Pier Francesco Orsini que podria haver dissenyat realment aquest Sacre Bosc dels Monstres que efectivament existeix com es pot veure (en la imatge un elefant tal vegada dels exèrcits púnics) i un suggerent retrat d'un gentilhome de Lorenzo Lotto, que tot coneixedor de la novel·la de que parlam tot d'una identificarà. Màgia, realitat, no s'allunyen gràcies al mestratge de Mujica Láinez. "Una novela que hará feliz a todo lector mínimamente sensible", es diu al pròleg. Efectivament, una novel·la per esperits sensibles, per esperits que cerquin una mica de màgia en aquests dies d'estiu. Recomable.

General | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Així m'agrada
   Així m'agrada Cosme, que leas novelas interesantes, yo también la leí en un mes de agosto, no hace mucho, y me encantó. Pero no caigas en la tentación de aplicar, en política, las artes que empleó Orsini para mantenerse. Es broma. Felíz verano.
   Un amic | 18/08/2006, 08:24
2. Ets un humanista ;-)
   Encara que no sé si novel·la històrica és una contradicció en els seus propis termes...
   TONI ROIG | 16/08/2006, 21:39

Menú

Categories