Res Publica segons Cosme Bonet

Aquests darrer cap de setmana alguns mitjans de comunicació d'àmbit estatal han publicat enquestes, en alguns el PSOE rondava el 41,7 % o el 42 %, el PP estava entre el 37 i el 39 %. El resultat no era molt diferent de l'any 2004, les distàncies quasi no es mouen, això sí, la participació prevista rondava el 70 % tirant per avall. I d'entre els votants decidits el 70 i pico % dels votants del PP ja estaven convençuts d'anar a votar i votar el PP, en canvi els votants d'esquerres, com és habitual, només estaven decidits a anar a votar devers el 56 %, i un nombre més ampli estava indecís. Que vol dir tot això?

Per mi les tendències confirmen allò que uns i altres analistes han anunciat, que una baixa participació pot afavorir el PP, una molt baixa participació por aconseguir fins i tot que superi el PSOE en nombre d'escons o de vots totals. Per contra, un agument de la participació, amb les darreres enquestes a la mà, significaria un augment de la distància entre PP i PSOE a partir de les darreres xifres (en torn als 3 punts), i per tant una consolidació i una majoria més clara per les opcions progressistes.

Aquesta és la realitat d'aquestes eleccions. Tot i que com ja sabem, ens podem fiar poc de les enquestes. El 2004 a Balears es va donar per segur el 5-3 o el 4-3-1 durant molt de temps. En el conjunt de l'estat, en canvi, una setmana abans de les eleccions (dies abans del brutal atemptat islàmic del 11M) les enquestes parlaven d'empat tècnic o de victòria del PSOE en vots reals, tot i que probablement no en escons. Per alguns l'11M va fer guanyar el PSOE (els teòrics conspiratius), per mi l'11M va aconseguir una reacció pròpia d'una democràcia madura: va empényer els ciutadans a votar, a exercir el dret suprem a decidir. Un augment de la participació ha volgut dir, històricament, una victòria de les esquerres. En aquestes tornam a estar.