Res Publica segons Cosme Bonet

Primer va ser la crisi hipotecària als Estats Units, amb les seves conseqüències a nivell financer, després la "bimbolla" inmobiliària que comença a desinflar-se, la crisi alimentària mundial, al que hem de sumar la pujada del preu del petroli, imparable des que Bush tengué la "genial" idea d'envair Irak i s'inventà aquell doi de l'eix del mal.

No ens ha de resultar extrany que la gent tengui sensació d'incertesa, el gasoil puja per a tots, per posar un exemple senzill, encara que qui en depenen per al seva feina en puguin ser els més preocupats. És comprensible que els transportistes reclamin mesures, a pesar que les normes de la Unió europea són les que són i el marge de maniobra del govern limitat, el fet de no tenir les respostes que voldrien no justifica, de totes formes, l'excessiva violència d'alguns piquets.

En definitiva, les situacions de recessió o incertesa econòmica creen problemes conjunturals, cert, però també afecten amb major mesura aquells sectors econòmics que tenen problemes de caràcter estructural. Per ventura aquest seria el plantejament més seriós i de futur pels transportistes.

Em resulta curiós, per altra banda, que diferents sectors reclamin mesures intervencionistes tant en aquest cas com quan sentim a parlar de la crisi hipotecària o de la crisi alimentària, mentre els governs conservadors d'Europa ens volen retornar aquests dies al segle XIX amb la proposta de pujar fins a 60 hores la jornada laboral setmanal, front al que semblava una conquesta social com eren les 40 hores. Em sembla bastant incongruent voler tornar a les mesures que provenen d'un neolliberalisme que s'ha demostrat inútil per fer front als efectes colaterals de la globalització.