Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir vàrem haver de parlar de les dues Roses del Govern Matas-Rodríguez, Estaràs i Puig, ambdues fent les seves respectives campanyes electorals a base de manipulacions, mentides, falsetats i males arts que demostren a les clares que el PP només sap fer campanya electorals amb trampes, i amagant-se de la veritat.

I que esperau d'aquest ramellet de "Roses" del Govern de Mapau, Bitel, Rasputín, Andratx, José María Rodríguez i totes les vergonyes que hem hagut de viure darrerament? Són el que són, pertanyen al Govern que ha protagonitzat els episodis més vergonyosos dels darrers anys a la nostra comunitat... 

Rosa Estaràs va començar la campanya personal atacant la seva sòcia i rentant-se les mans de la gestió d'un Consell a on ha compartit la responsabilitat, tant de la política social com de la territorial... el PP, cal recordar, va aprovar el Pla TErritorial i les mangarrufes adjuntes amb UM, per molt que n'EStaràs vulgui fer creure que és inmaculada política nou-vinguda. 

El dimarts al Ple del Parlament se li encalentí la boca intentant atacar el Govern del Pacte amb unes factures d'un viatge a Cuba... per favor! Si fos una mica viva hagués fet el que hem fet noltros i hagués vist que darrera aquells papers no hi ha res. Però per ventura sí que ho és viva, però va amb mala fe. Sabeu aquella dita castellana? "Cree el ladrón que son todos de su condición..."

En fí... això és el PP.

De la Rosa d'Algaida no sé que dir-vos, mai havia vist que un Partit Polític s'apropiàs dels plànols d'un institut per fer campanya.

El cas de la Rosa d'Algaida és de jutjat de guàrdia, però comprensible, el PP allà és molt difícil que puntuï i qualsevol embull li va bé per intentar donar una mica de protagonisme a una candidata que va abandonar la política municipal més aviat que depressa, i ara hi vol tornar amb "il·lusió".

I a tot això: a on és en Jaume Matas? Després de "perdre la il·lusió" per Mallorca pareix que s'amaga darrera una roca, i només surt per fer-se qualque foto... 

I a tot això... les eleccions tot just es varen convocar divendres passat. Encara en veurem més d'animalades del PP. 

La iniciativa de Televisió Espanyola de fer un fòrum de 100 ciutadans que en directe féssin preguntes al President del Govern ja per si mateixa és una fita en la història dels mitjans de comunicació, ho hem sentit a dir avui, però pens que encara no hem calibrat la realitat d'un tipus de programa que obliga als polítics de primera línia a dialogar directament amb els seus "possibles" electors.

Zapatero ha estat el primer polític en posar-se davant les càmeres i davant el compromís d'aquest fet. Zapatero, més valent del que voldríen els seus adversaris, va respondre amb claredat a les relativament poques preguntes relacionades amb els temes "crispants" amb els quals el PP ens vol tenir ocupats... en canvi, la majoria de la premsa es queda amb l'anècdota del cafè.

Amb l'anècodota del cafè alguns volen presentar un president allunyat de la realitat. Res, que no saben on aferrar-se per atacar un president del Govern convincent, proper, directe... ni tan sols les preguntes sobre Navarra, que demostren el grau de confusió i manipulació lograt pel govern d'aquesta comunitat autònoma, agafaren desprevingut al President.

El programa demostrà que a la gent li preocupen més coses que el cas De Juana o si en un món de ciència ficció Navarra s'està unint d'amagat a Euskadi. La realitat no té a veure amb l'oposició de política ficció del PP, la realitat passa per la preocupació del pagés per l'abandó del camp, la inmigració io els drets d'aquests nous ciutadans, el que costa a una família de Melilla viatjar fins a la península (més de 400 €1), la situació de la sanitat... o si Espanya ha de ser Monarquia o República.

L'anècdota del cafè, que el president paga més "barato" pel que es veu, a mi m'indica una altra cosa: al net de Patxi li preocupa més l'encariment de la vida, que l'actuació de la Fiscalia en un determinat cas. Rajoy només parla d'això darrer. I per cert, la teoria de la conspiració de l'11M ni va sortir.

En fí, ens quedam amb la iniciativa, i amb la seguretat que amb IB3 això a Balears no ho veurem. De moment, fins que canvïi el Govern el proper 27 de maig.

Ja ho comentàvem en aquest Bloc fa alguns mesos, amb orgull perque va ser una iniciativa sorgida del sector pero recollida pels Socialistes a Mallorca, després d'una visita de la Ministra de Cultura i presentada al Congrés dels Diputats per la diputada Carme Chacón... avui és una realitat: s'ha creat el Premio Nacional del Cómic.

Amb aquest Premi el món del còmic queda reconegut com un gènere important dins el món de la cultura, és una forma d'expressió artística, diferent de qualsevol altra, que ha donat grans obres mestres dignes de comparar-se amb grans obres literàries.

El primer exemple que em ve al cap és el "300" de Frank Miller, actualment a les pantalles del cinema. Però qui no coneix el "Maus" d'Art Spielgelman... ¿no el coneixes? Doncs ja estàs anant a la llibreria especialitzada més pròxima i descobrint no només "Maus", sinó tot un gènere artístic que avui ja és una mica més reconegut.

És trist l'espectacle que comencen a donar Munar i Estaràs, unides per interessos inconfessables i en una guerra fraticida entre les dues candidates de dretes. Deixen clar als electors que la única possibilitat de canvi i regeneració política passa per l'esquerra, concretament pel Partit Socialista i per Francina Armengol.

Munar i Estaràs són supervivents dels Governs de Cañellas, de la política de principis dels 90. Duen anys i anys ocupant càrrecs polítics, fent i desfent el futur de Mallorca des de diferents responsabilitats. Ara, pensant que la gent és beneïta, voldran fer paréixer que el futur passa per elles. Res més lluny de la realitat: Munar i Estaràs són "más de lo mismo", Munar i Estaràs representen el passat, la dreta de tota la vida.

Una dreta "madrilenyitzada" en el cas d'Estaràs, que sembla cercar el seu model en la ínclita Esperanza Aguirre, "condesa consorte de Murillo"... la mateixa Munar de sempre, enfront.

Quin futur poden oferir aquestes candidates? Són sòcies, comparteixen la gestió del Consell, ja que Estaràs controla S'Institut (1/3 del pressupost del Consell) a través del Consorci de Recursos-Sociosanitaris de Mallorca i la seva influència sobre el president Toni Serra...

Comparteixen votacions, que només es rompen molt puntualment.

Però escenifiquen una obscena lluita pel poder a les pàgines del diaris. Una lluita buida de propostes, centrada en que cadascuna vol ser més transparent que l'altra.

Però com pot demanar transparència Estaràs si la part més fosca i impenetrable del Consell és precisament aquest Institut que li està fent la campanya electoral?

Munar i Estaràs obliden que la gent és més viva del que es pensen. I que veuran que, al final, ni Munar ni Estaràs tenen res nou que oferir, han governat juntes i amigues la legislatura del cas Andratx, el cas Rasputín, els trànsfugues de Calvià, la famosa "piñata" i demés... tapant-se els uns als atres les vergonyes fins que els interessos han xocat.

Certament un futur esperançador i regenerador al Consell de Mallorca passa per Francina Armengol. Quin dubte hi ha?

I mentrestant Jaume Matas amagat darrera la roca, intentant passar desapercebut, i només fent campanya a Palma, un vaixell que fa aigua per tots els costats i que vol reflotar a base de fotos, inauguracions i convidar a sopar. Vaja, la campanya electoral del PP de tota la vida.

Imprescindible l'entrevista de Matias Vallés a Gabriel Jackson avui al Diario de Mallorca.

Me qued amb alguns dels comentaris de l'historiador Gabriel Jackson que crec que ens haurien de fer pensar a tots:...

...

M.V.-¿El PP no ha asumido la derrota del 14-M, por retomar el tópico?

G. Jackson-Su comportamiento se corresponde con una intuición de siglos. La derrota es inaceptable para el PP. Se consideran gobernantes natos, y niegan que a la izquierda le asista el derecho a ejercer el poder.

...

M.V.-¿Cómo se consigue cautivar con la simbología franquista a jóvenes que no conocieron a Franco?

G.J.-España posee una tradición secular de gobiernos autoritarios. La izquierda sólo gobernó durante dos años en la República, y con Felipe González. Se propaga así la leyenda de que los españoles necesitan mano dura, una intuición que ahora difunden la Iglesia y el PP.

...

Me resulta curiós com comprovar que una persona del prestigi internacionalment reconegut de Jackson coincideix amb les afirmacions que féiem sobre l'actitud del PP no ja ara, després del 14M, sinó fa vuit anys, quan el PP balear demostrava la seva desesperació per la pèrdua del Govern de les Illes Balears.

També resulta curiós com d'una forma tan senzilla Jackson identifica governs de dreta amb governs autoritaris, o així ho insinua. De fet ho comentàvem fa alguns dies amb us companys: quines propostes de futur té el PP?

El PP fa una oposició purament destructiva. Critica les lleis socials de Zapatero, però no planteja alternatives.

Les úniques polítiques clares que proposa el PP són de l'augment de presència militar internacional i de "mà dura". Per ventura Jackson diu, des de fora, el que molts veim des de dins. I confirma la idea que teníem fa algunes setmanes, al recordar el 14-M del 2004: amb Zapatero som un poc més lliures.

Tot d'una botaren Rosa Estaràs i el seu equip quan quedà en evidència la manipulació que estan fent de l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca.

Tot començà amb una denúncia de la candidata a Presidenta del Consell pel PSIB-PSOE, Francina Armengol... una denúncia de que el PP estava convocant un acte electoral de suport a l'aspirant Estaràs en nom de "S'Institut". Rosa Estaràs i el seu cap de campanya, que al mateix temps és president de l'Institut, botaren inmediatament per desmentir el fet, amb mostres evidents de nerviosisme. El resultat va ser que al dia següent ens van cridar més persones de bona voluntat denunciant el cas un cop més.

No és el primer cop, ni crec que sigui el darrer, en que ens veiem obligats a denunciar la utilització que fa el PP de les institucions per als seus interessos purament partidistes.

Vull recordar que fa més d'un any destaparem el fet que pràcticament tota l'estructura territorial municipal del PP està "alliberada" a través del govern, i es dediquen a fer tasques de Partit.

Denunciarem les campanyes institucionals dels Ajuntaments de Marratxí o Inca, entre d'altres, en les quals la utilització dels colors identificatius del PP, la tipologia de lletres o d'eslògans demostraven una voluntat clara i expressa d'identificar la institució amb el Partit.

Fa poc des de Calvià també s'han denunciat les actuacions de campanya "encoberta" de Carlos Delgado, utilitzant l'Ajuntament.

Hem hagut de denunciar públicament que la Conselleria d'Immigració fa una campanya per incentivar el vot dels residents europeus, però només als municipis on governa el PP...

I això sense entrar a parlar d'IB3 o de les "inauguracions" massives d'aquest darrer més.

Sembla ser que al PP li agrada jugar amb aventatge, o "fent trampes", guardant-se un as a la màniga...

...o pot ser que dins la seva curiosa moralitat no se'n donin compte que contínuament estan confonent el que és públic amb el que és privat, patrimonialitzant les institucions. Ho demostraren el temps del Pacte, quan es consideraven a si mateixos com els únics amb dret (diví per ventura) a ocupar el Consolat. El seu histerisme de llavors, només comparable amb el de Rajoys i Zaplanas actual, posava en evidència la incapacitat d'assumir la pèrdua dels privilegis que comporta el poder.

Ara Rosa Estaràs fa d'aspirant front a la seva sòcia de Pacte, Maria Antònia Munar.

Les dues sòcies, Estaràs-Munar, es fan oposició mútua des dels dos compartiments estancs d'una mateixa institució. L'Institut de Serveis Socials era originalment una Conselleria de Serveis Socials que a poc a poc s'ha anat convertit en el "corralet" del PP dins el Consell Insular. Sembla ser que Institut i Consell no comparteixen res, ni presidenta, ni pressuposts, ni relació de llocs de treball, i sembla ser que tampoc comparteixen empreses de telefonia mòbil... ara sabem perque. Si havíen d'utilitzar l'Institut per a la campanya necessitaven que l'adversari-soci, UM, no hi pogués ficar el nas.

"Cosas veredes, amigo Sancho".

El PP s'ha rendit al bunker ultradretà, la dreta radical s'ha apoderat completament del que un dia va ser alternativa de govern i avui demostra un comportaments més propis d'un partit extraparlamentari que d'un partit que se suposa algún dia voldrà tornar a governar...

El darrer capítol en el regitzell de despròposits en els quals per desgràcia ja ens comença a tenir acostumats aquest PP radicalitzat és la crida al boicot contra un mitjà de comunicació...

Inèdit en una democràcia moderna, i massa típic de les dictadures bananeres, això sembla el PP amb aquesta actuació.

Imaginau que dirien si el PSOE fes una crida als anunciants de la COPE a que no hi posassin anuncis? O a que cridàssim al boicot contra El Mundo? O si féiem una crida a tota la gent de bona voluntat que deixàs d'anar a missa i de fer donatius...

Al PP li molesta la llibertat d'expressió. És la única conclusió lògica a la que arribam.

I la por que tenim és: SI FAN AIXÒ DES DE L'OPOSICIÓ.... QUÈ FARAN SI TORNEN AL PODER ALGUN DIA??

Ciutadans, cal preparar-se perque la dreta ve més dura i bunkeritzada que mai.

Ahir al Judici de l'11-M va quedar bastant clar que el Govern Aznar no havia estat sincer en les declaracions entre l'11 i el 14 de març. Copïi un titular dels diaris d'avui:"El jefe de los Tedax asegura que «nunca se habló de Tytadine»" (ABC, d'avui).

I segueix: "Juan Jesús Sánchez Manzano, jefe de los Tedax cuando se produjeron los atentados del 11-M, afirmó ayer ante el tribunal que juzga la matanza que «en ningún momento» oyó decir en su unidad en las horas posteriores a las explosiones que la dinamita utilizada fuera Tytadine. La revelación tiene gran importancia debido a que en este tipo de dinamita se basó el Ministerio del Interior para atribuir a ETA la autoría de la matanza en esa fase inicial."

El mateix dia el PP es dedica a fer renou al Congrés dels Diputats... començ a pensar si tota l'exagerada postura del PP i dlàters mediàtics en torn al cas De Juana no és més que una cortina de fum per tapar el que ahir el cap dels TEDAX deixava clar davant el Tribunal: el ministre Acebes va intentar enganar la ciutadania espanyola després dels greus atemptats de l'11-M. 

La cortina de fum hauria servit al PP per desviar l'atenció de la ciutadania del que, sense el "renou mediàtic" de De Juana, seria el judici més important de la història d'Espanya.

El PP sacrifica el record de l'11-M en funció dels seus interessos partidistes. No és nou, ja ho va fer el mateix 11-M.

Seguesc mirant els diaris d'avui i encara m'indigna més veure com un dels missèrs es dedica a "atacar" al policia perque no li dona la raó en la seva teoria conspirativa:

"Abogado de víctimas acosa a policía. El juez amonesta al letrado de la AVT por no buscar la verdad en su feroz interrogatorio a un testigo." (El País, d'avui).

"Sánchez Manzano fue desbordado en todo momento por los letrados conspirativos hasta el extremo de reconocer su falta de conocimiento en aspectos técnicos y señalar "Yo no soy Tedax". Luego precisó: "Nunca se ha cuestionado como hoy mi trabajo en la especialidad"."

El jutge considera que aquest advocat "no cerca la veritat".

Igual que el jutge som molts els que pensam que el PP, els seus adlàters mediàtics, i bona part de les associacions que té instrumentalitzades, tampoc cerquen la veritat.

Com tampoc cerquen la derrota d'ETA.

Ni cerquen la derrota dels terroristes islàmics.

Cerquen el poder. El seu afany de poder és tan gran que no tenen manies en destruir tot el que s'hi interposi, i ara mateix qui hi està davant és Zapatero i el seu Govern.

Cercar el poder és una opció, és seguir aquell argument de que "el fi justifica els mitjans", atribuïda a Maquiavel, tot i que mai la pronunciàs. Però no crec que el poble espanyol realment esperi dels seus governants aquesta actitud irresponsable. El temps ens ho dirà. 

Carece de sentido afirmar que con el "proceso de paz" el Gobierno se había colocado en manos de ETA porque a).-no se produjo en todo el tiempo del alto el fuego ni una sola medida penitenciaria, y b).- el gran atentado del 30 de diciembre fue la prueba más elocuente de que no se habían hecho concesiones. Y si las cosas son así, tampoco es verosímil la idea de que se ha evitado la muerte en prisión de De Juana para no dañar irremediablemente el "proceso", un proceso irremisiblemente truncado y que ya nunca podría restablecerse sobre los fundamentos iniciales. Sí puede colegirse, en cambio, además de las razones humanitarias, la voluntad de evitar un incendio irremisible en sectores de la opinión pública vasca, que con esa muerte hubieran revisado su rechazo o su escepticismo actuales en relación a la violencia de ETA.

Fins quan, PP, abusaràs de la nostra paciència i no tornaràs al camí del sentit comú? 

Avui, tres anys després, som una mica més lliures. Aquesta és la sensació que tenc, la que destacaria. La que es superposa al clima de bronca permanent que el PP i els seus adlàters mediàtics intenten imposar. Més lliure per opinar el que volguem, sense la pressió que existia en aquell temps... clar que el PP deia el mateix que ara, acusava d'assassins i partidaris d'ETA a tots els que no combregaven amb les seves rodes de molí. Però és que eren el Govern! Els Telediarios eren un NODO dirigit per l'encara no oblidat Urdaci. Qui qüestionava el Govern era tingut per traïdor a la pàtria. Vaja, més o menys el que segueixen dient ara.

La memòria és curta, però val la pena recordar algunes coses ben fetes d'ençà la victòria socialista del 14M. 

Després de dir que em sento una mica més lliure diria que em satisfà veure com el PSOE ha anat complint amb el seu programa electoral, assolint fites, una darrera l'altra... i només han passat 3 anys!

El primer compromís va ser amb la Pau, la retirada de les tropes de l'Irak, amb tot el pes que significa això, però també amb tots els problemes que a nivell internacional pot crear aquest fet.

Ha seguit una imparable tasca legislativa que ens ha duit a ser un dels països més avançats socialment parlant, així com també un dels països amb majors llibertats pels seus ciutadans: començant per la Llei contra la Violència de Gènere, seguint amb la Llei de Matrimonis Homosexuals, o les recents Lleis d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones Depenents, i la Llei d'Igualtat.

S'ha abordat la qüestió de la inmigració legalitzant i fern aflorar el mercat negre, i després intentant aturar el desastre humà de la immigració il·legal arribant a convenis de col·laboració amb els països d'origen.

S'han acceptat les propostes de reforma dels Estatuts d'Autonomia en un debat obert, públic, valent, amb sentit d'estat.  Amb crítiques a ambdós extrems (PP i nacionalistes), qui tanmateix al final han hagut de convergir amb el PSOE per lograr acords en positiu i en benefici dels ciutadans.

L'economia a tota marxa, amb superàvit , i això que s'ha augmentat la despesa social, i s'estan posant en marxa nous drets socials.

S'han augmentat el nombre de policies i guàrdies civils, front a la progressiva privatització de la seguretat que es produia en anys anteriors.

En fi... em deix coses, segur que s'han comés errors, no seré jo que digui que aquest és el Govern Perfecte..., però en deu minuts davant l'ordinador crec que se m'acudeixen més coses bones que ha aportat Rodríguez Zapatero al futur d'aquest país, de les dolentes que el PP voldria destacar.

Deu ser per això que el PP es dedica a "fer renou" sigui amb el tema que sigui, tot per intentar "tapar" la bona gestió del Govern Socialista en tants de camps. I tanmateix els ciutadans són més intel·ligents del que la dreta creu o voldria.

Amb aquest "post" m'afegesc, ans que sigui virtualment, al que defensa la Plataforma "Salvem Mallorca", de la qual en podeu trobar el manifest aquí. Tal com ahir ja s'hi va afegir la Federació Socialista de Mallorca.

I faig una crida als "bons mallorquins" (parafrasejant no sé qui) a que acudeixin el proper dissabte, a les 18 hores a la Plaça d'Espanya de Palma (al costat del que "El Mundo" anomena "La Atocha de Baleares" , és a dir Ses Estacions) per fer una gran marxa contra la forma "expansiva" d'entendre la política del totxo i de la butxaca plena... en fi, ja sabem de que parlam, no? Au idò, aquí queda.

Si el Bisbe creu moralment millor que es deixi morir una persona... deu estar desitjant que és mori. Per tant aquest Bisbe s'haurà de confessar de Pecat Capital, per desitjar la mort d'un altre ésser humà.

Així de simple, i si ampliam acabarem amb la conclusió que els 300.000 manifestants de l'altre dia també desitgen la mort de De Juana Chaos, també s'hauran de confesar. Clar que el PP incompleix sobretot el vuitè manament de l'ESglésia Catòlica: No diràs fals testimoni ni mentiràs. Se'n deuen haver posat molts de cilicis els srs. cappares del PP!

I no parlem ja d'aquell manifestant del PP que sentia ahir per la ràdio:"...Y si hay que matar pues eso!" Que dit just darrera aquella senyora que afirmava "España Una, Grande y Libre".... aquests del PP comencen a fer por de bon de veres.

Supòs que els estrategues del PP no estan molt contents del fracàs relatiu de la manifestació d'ahir, fracàs progressiu ja constatable a les manifestacions de l'AVT, a la qual han anat acudint de cada vegada menys gent. Palma en va ser un bon exemple, entre 2000 i 5000 persones, fent la mitja de les diferents informacions, són poca gent pel partit que ostenta la majoria absoluta a Balears.

Les bases del PP estaran satisfetes, alguns pensaran que Zapatero hauria de dimitir després de l'eufòria post-marxa. Com ja deia l'altre dia em preocupa aquest plantejament, que històricament s'assembla massa a les mesures de pressió poc democràtica dels anys 30.

Però al mateix nivell em preocupa la manca de valors i de idees que demostra el PP des que va perdre les eleccions el 14-M, un mal perdre que els radicalitza de cada dia més. Haver de posar l'organització del partit a "tapar" les expressions ultradretanes com són les banderes amb l'Àguila Imperial i pre-constitucional és símptoma de que comencen a perdre el control de les pròpies bases.

El PP demostra ser un partit sense valors i sense ideologia, que intenta omplir el seu buit programàtic apoderant-se de forma exclussiva de símbols i idees que haurien de ser del conjunt de ciutadans, és a dir, s'apropien no només de símbols constitucionals comuns a tots els espanyols, sinó també d'idees i posicionaments polítics que compartim el 90 % dels espanyols, socialistes inclosos, com és una clara postura contra ETA, o una evident defensa dels valors de la Constitució espanyola.

Des del PP, contra això, s'intenten apoderar de les idees de la Constitució o de la victòria de l'estat de dret sobre el terrorisme, com si només ells defensassin aquests valors. Això és rompre Espanya de veres, el voler convertir els valors comuns i els símbols de l'estat en valors i símbols partidistes.

El PP més que un "Partit Popular" sembla aspirar a ser un "Partido Nacional Español". Des del seu punt de vista, el que no combregui amb ells no és digne de ser ciutadà espanyol. Amb això cometen l'error històric de la dreta espanyola (de Cànovas del Castillo a Franco, si m'apurau) de voler apoderar-se de la "idea d'Espanya", una idea que tendeixen a simplificar en un ideal antiquat, intolerant i de vel·leitats imperialistes, una idea caduca front a la idea que es va plasmar en la Constitució de 1978, el nom de la qual empren en va.

Ara bé, en els darrers temps si una idea és pròpia del PP és el bel·licisme. Ho demostraren quan parlàven d'Irak: Volien la guerra front als que demanaven la pau. Però ho demostren en el cas d'Euskadi: Guerra total policial front a qualsevol opció de diàleg. Bel·licisme a ultrança front a pacifisme, aquesta és l'únic plantejament clar del PP aznaro-rajoyista.

Un plantejament que passa de les idees a les estratègies de Partit, i que està impregnant a les bases del PP, de cada dia més radicalitzades, com deiem.

Una senyora assistent a la manifestació d'ahir, tota exaltada ella, deia per la ràdio que a l'estranger es parla d'Espanya com de Sierra Leone. La sensibilitat d'aquesta senyora era nul·la, demostrava una visceral·litat i un punt de vista tan irracional que explica una mica els posicionaments radicals del PP, i el fracàs relatiu de les concentracions de divendres i de la manifestació de Madrid. Aquets posicionaments provoquen reacció a l'altra banda (no sé si els estrategues electorals del PP ho han tingut en compte), com la d'un amic que em deia, tot parlant de l'antipacifisme del PP, que preferia una Espanya més discreta en el plànol internacional que un president Aznar reduït a "perrito faldero" de Bush. Entre el "perrito faldero" i Sierra Leone hi ha el terme mig a on s'identifica la inmensa majoria d'espanyols.

I tot això en el tercer anniversari de l'11-M, data per unir-nos tots en el rebuig al terrorisme, a la violència en general, sigui en forma de terrorisme o en forma de guerra, data per declarar-nos un cop més PACIFISTES. Ahir s'exaltà la "guerra total" al Govern. Per mi, i crec que per molts altres, la pitjor manera d'honrar les víctimes de l'11-M.

Som aficionat als còmics... en general, i d'entre els diferents estils no he exclòs mai el còmic més purament "made in america", els còmics protagonitzats per super-herois vestits de vistosos colors, lluitant contra la injustícia... de vegades des d'uns plantejaments innocentots o "carcas", en tot cas històries d'aventures que, com tot, sempre tenen un rerafons ideològic o social.

No només els còmics pensats com a "obres mestres", com podria ser la coneguda obra "V de Vendetta", duita al cinema recentment, sinó tambe en els casos més comercials, com seria el cas de Capità Amèrica,  els seus autors intenten donar-los una vessant que toca l'actualitat. El titular d'El País d'avui crida l'atenció per ser un bon exemple d'això: "El Capitán América muere asesinado tras rechazar la ley antiterrorista de Estados Unidos. El superhéroe se niega a inscribirse en una base de datos policial y es abatido por un francotirador"

Deu voler ser un reflexe dels temps: el superheroi que es posa la bandera de les barres i les estrelles per vestit, el símbol vivent, s'oposa a la política anti-terrorista del seu país. És un missatge clarament contra Bush, en un llenguatge entenedor, que arriba a un públic juvenil massa sovint allunyat dels debats polítics.

No és casualitat que Marvel faci un argument així, a Terra trob un breu resum del que passa al còmic en qüestió:

 Su muerte este miércoles cuando se puso en venta el último ejemplar del cómic ha causado conmoción, según recoge hoy la prensa local, entre los miles de seguidores de este soldado nacido en 1941 y que combatió la corrupción política en la era Watergate.

El Capitán América, cuya verdadera identidad era Steve Rogers, cayó acribillado por un francotirador frente a un tribunal en Nueva York, una dramática escena en la que se ve sangre fluir de su uniforme estampado con los colores de la bandera de Estados Unidos.

El 'centinela de la lucha por la libertad y los derechos' fue asesinado por negarse a aceptar una ley antiterrorista promulgada por el Gobierno que ordena a los superhéroes entrenarse de manera similar a los militares y policías.

La ley suscitó crispación política entre los superhéroes, que derivó en la formación de dos facciones: una de oposición, liderada por el Capitán América, y otra pro gubernamental, conducida por el Hombre de Hierro.

El Capitán América, que consideraba la legislación una erosión de las libertades civiles, decide emprender una lucha judicial contra ella, pero lo que consigue es la muerte, presuntamente a manos de una agente de inteligencia enamorada de él.

És possible que reneixi de les seves cendres, com tants i tants de personatges del món de la ficció (Superman mateix va morir i resuscità). Però que mori per oposar-se a la política anti-terrorista, els mateixos dies que un Congrés dels Estats Units de majoria demòcrata debateix la retirada d'Irak no em sembla casualitat. 

A Estats Units el tema ha creat força expectació, no podia ser d'altra manera. Bush de cada vegada està més sol, aviat només li quedarà un aliat, el nostre Roberto Alcázar particular: José María Aznar, mentre en Pedrín (Mariano Rajoy, per exemple...) convoca manifestacions, les més importants de la democracia, segons ell mateix, que no s'ha atrevit a comparar la concentració amb aquelles altres que es feien a la Plaza de Oriente... 

Avui alguns coneguts comentaven que darrera la retirada de Matas de la candidatura al Consell de Mallorca s'hi podria amagar alguna cosa relacionada amb el Cas Andratx. Ho deien per la coincidència de les noves declaracions de Hidalgo previstes per avui.

En realitat Hidalgo no ha parlat, el tema s'allarga, no es tanca... per ventura el PP avalua que encara pot surtir més afectat pel Cas Andratx del que ho està fins ara... deixa a Rosa Estaràs per compartir el possible fracàs electoral a Mallorca? La responsabilitat entre dos per ventura és més assumible? O té a veure amb algun altre cas que de moment la resta de mortals no hem avaluat com a greu... però que ells saben realment a on acabarà?

El temps ens ho dirà.... o no.