Res Publica segons Cosme Bonet

Llegesc a Agències que la batlessa de Palma avisa que les celebracions del 75 aniversari de la proclamació de la II República espanyola no poden coincidir amb el Via Crucis. Diu que hi ha més llocs al centre de Palma, a més de la plaça de Cort, a on poder organitzar un acte... d'acord, però és que els ciutadans de Palma vàren proclamar la República a la Plaça de Cort. 75 anys després aquella plaça, escenari de l'alegria, de al festa popular que va ser la instauració de la democràcia a Espanya, es veta als col·lectius que ho volen celebrar amb l'excusa d'una celebració religiosa. Poc hem avançat en 75 anys si ni tan sols es proposa asseure's i pactar els horaris d'ocupació de la via pública entre l'Església Catòlica i els col·lectius que volen celebrar l'aniversari.La batlessa de Palma està aconseguint donar major rellevància a aquest fet, perque intuesc que devia cercar just lo contrari: dificultar la celebració. Que la impulsa a voler dificultar una celebració d'aquest caràcter. Si no semblàs absurd, per les seves declaracions pareixeria que té por que es proclami la III República. Crec que la majoria de gent que vol celebrar el 75 aniversari de la proclamació de la II República ho vol fer per reivindicar allò que va significar. Reivindicar els valors de la primera democràcia vertadera que va existir a la complicada història contemporània d'Espanya, perque la democràcia implantada per la I República el 1873 mai va ser efectiva. Amb la II República a Espanya es varen fer tota una sèrie d'avenços socials i polítics que només hem pogut gaudir després de la mort del dictador: el vot de la dona, el reconeixement de les singularitats de Catalunya, del País Basc, de Galícia... obrint el camí d'un estat descentralitzat, drets socials com el dret al divorci, la reforma de l'exèrcit, l'impuls de l'escola pública. En definitiva va ser una oportunitat de progrés per a tots els ciutadans i ciutadanes espanyols que mereix ser recordat, reivindicat, rescatat de l'oblid. Només recordant i reivindicant la II República i els seus màrtirs podrem acabar enterrant els fantasmes d'aquell via crucis que va començar el 18 de juliol de 1936. Sobretot si recordam (i ho hem de recordar) que per aquells ideals de modernitat i progrés vàren ser molts els que vàren morir, assassinats sols per tenir unes idees, per haver-les defensades amb la força de la paraula. Aquelles bèsties del 36 varen aconseguir el silenci dels cementiris durant quaranta anys, també vàren aconseguir la generositat de les víctimes del franquisme durant la transició. Que no pretenguin ara un nou silenci. El 14 d'abril del 2006 la paraula ha de tornar a ser al carrer, com el 14 d'abril del 1931.

L’Estatut ara és com aquella via del tren a Sa Pobla que va inaugurar en Matas, va pujar al tren, va colcar uns metres i en va baixar... i aquí va quedar aquella inauguració, en no res. A on és el president Matas que fa mesos exigia el mateix que per Catalunya?El PP de Matas segueix ballant la “Yenka”, com deia algun periodista, donant una passa envant i dues enrera. Aquests dies hem vist confirmat que el Govern de les Illes Balears funciona al dictat del “PP nacional” , així s’entén que no hagin volgut arribar a cap acord en matèria de carreteres, que no hagin assistit a Conferències Sectorials, o, el que resulta més greu encara, renunciar a reformar l’Estatut durant aquesta legislatura en virtut dels interessos partidistes del PP de Rajoy, Acebes i Zaplana. Perque, no ens vulguin enganar, ni embullar amb les declaracions contradictòries de Joan Huguet i Rosa Estaràs, tornen a recular perquè s’acosta el moment de prendre una decisió. S’acosta el moment de votar un estatut ambiciós per a les Illes Balears, amb un Govern estatal i un partit que li dona suport (el PSOE) disposat a millorar el nostre Estatut i no només això, disposat a millorar el sistema de finançament que tan malament ens va deixar en l’època del govern Aznar. Però clar... el PP calcula que aquest no podrà ser un èxit del Govern Matas, sinó que serà un èxit de tots els ciutadans de les Illes Balears, de tots els partits polítics amb representació parlamentària... això tampoc els va bé. Una vegada més veim a les clares quins són els interessos que guien l’acció de govern del PP, i NO és l’interès general.

Llegesc amb sorpresa, aquest matí, que el Sr. Rajoy s'ofereix al govern de l'estat per pactar la política antiterrotista i altres amb el Govern, clar que té trampa:"si ho rectifica tot". El meu pensament ha estat evidentment de dir pobre home, encara no ha assumit que els espanyols li varen retirar la confiança ja fa dos anys. A que es refereix quan diu que el Govern rectifiqui en tot? A que es tornin a enviar les tropes a l'Irak? A que es deixin damunt la taula els estatus en procés de reforma, entre ells el balear que defensa en Jaume Matas? A que es deixi una taula de negociació que mai ha existit?En una convenció que ha intentat ser d'allò més moderna i innovadora, el PP ha aprofitat per enviar els mateixos missatges des de fa dos anys, deixant la innovació en la part estètica. És a dir, les intervencions han anat de l'insult permanent al president del govern, a la referècia a una negociació que no existeix, al rencor personificat en la persona de l'ex-president, passant per la inexistència d'una sola proposta en positiu. És curiós observar com el PP s'ha convertit en el Partit del No. No a tot, fins i tot "no" a allò que només existeix dins la seva imaginació. Per la meva part n'extrec una conclusió. Quan Rajoy diu que ofereix una mà per arribar a pactes amb el govern, i al mateix temps diu que li exigeix que ho rectifiqui TOT està dient, clarament per a un gallec (i també per a un mallorquí) que NO FA COMPTES PACTAR RES. Rectificar tot que significaria: el retorn a Irak? L'entrega de l'educació a l'Església? La dreogació de la llei de matrimonis homosexuals? La congelació de tot el procés de reformes d'estatuts d'autonomia? Per cert, amb això aconseguirien que no es reformàs el sistema de finançament autonòmic que tant ens perjudica als ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. Li va bé això al sr. Matas? En fi, he de reconéixer que estèticament els ha sortit bé aquesta festa, una autèntica convenció "a l'americana", amb confetti inclòs, i amb la delegació balear repartint ensaïmades, en tot cas disculpin el regust asfàltic o "ciméntic" de les esmentades ensaïmades, però això és el que tenim per aquí, de moment.