Res Publica segons Cosme Bonet

En el marc de les Ieres Jornades d’Estudis Locals organitzades per l’Ajuntament de Ses Salines vaig presentar fa uns anys una comunicació sobre els processos electorals de la II República a aquest municipi del migjorn de Mallorca. Era un aspecte mai abordat als estudis sobre Ses Salines, i que pens que té un interès particular pel fet que van ser els primers processos electorals a Ses Salines com a municipi independent, ja que la independència de Santanyí s’havia produït el 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera. Aquest fet feia que les eleccions del 12 d’abril de 1931, que canviarien el rumb històric d’Espanya, a Ses Salines tenguéssin l’interès concret de que, per primera vegada, hi hauria unes eleccions lliures i amb una dinàmica independent de Santanyí, el que significava una dinàmica no controlada pel cacic conservador d’aquesta localitat, conegut com “Sa Geneta”.

Fa alguns dies una Agrupació Socialista de la nostra illa em va convidar a parlar sobre el tema, la paraula d’actualitat: l’amnistia. El primer que vaig dir va ser que el fet que estem parlant d’amnistia, d’una llei d’amnistia que faci referència al procés de referèndum impulsat il·legalment a Catalunya l’any 2017, obeeix a una realitat inqüestionable i de base netament democràtica: els resultats electorals del 23 de juliol.

A la comarca de migjorn coneixem la carretera Ma-6014, la que uneix el cantó d’en Pere Creus amb la carretera de S’Estanyol, com la “carretera dels presos”. No tothom sap a què es deu aquest nom. La història que hi ha darrere aquest ens duu a la Guerra Civil, i en concret a la situació en què es trobaren les autoritats militars i falangistes de saturació de les presons existents o improvisades per donar cabuda al gran nombre de detinguts polítics fruit de la repressió que s’havia iniciat el mateix juliol de 1936.

La presó provincial, el vaixell Jaime I, el Castell de Bellver o el famós magatzem de Ca’n Mir, estaven plens ja a finals de 1936, i les detencions irregulars de persones vinculades a les formacions polítiques republicanes i d’esquerres, o simplement detinguts per ser enemics de qui no convenia, omplien aquests centres, i altres que també existien.

Es publicava a la premsa local una informació sobre un estudi que afirmava que s’havien fet més proves a persones de classes benestants (classes altes segons l’article) i menys a les que que podem anomenar classes menys afavorides. Es donaria per tant un biaix social en el control del virus, ja que s’haurien fet més proves PCR al que denomina classes “altes”. I perquè succeeix això? A l’article a que ens referim l’expert ho explicava per majors dificultats per accedir a la seva xarxa social, pitjor accés al sistema sanitari, no pel propi sistema, sinó per por de repercusions laborals, o per circumstàncies de com viuen que no entra a valorar.

Fa dies, després de les primeres cassolades al barri benestant de Salamanca, a Madrid, vaig pensar que era necessària una reflexió sobre la democràcia, sobre la llibertat i els límits que ha de tenir aquesta en tota societat moderna, front al libertarisme conservador, que comparteix arrels amb els defensors del dret a dur armes de foc, tan nombrosos als Estats Units d’Amèrica. Fa dies que pens que cal reflexionar sobre el populisme que pretén aprofitar-se del patiment i la incertesa de la ciutadania, de les famílies, per donar les seves solucions simples i simplistes als complexos problemes que hem d’afrontar com a comunitat. 

Ramón Artola, Miguel Azuaga, Rafael Chamena, Juan Gelabert, Manuel Molina, Miguel Oliver, José Roy, Juan Amer, Vicente Martorell, Antoine Oliver... són alguns dels noms dels 34 ciutadans de les Illes Balears morts, assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen. El 5 de maig es commemorava l’alliberament del camp, i pocs dies després, el 8 de maig, actes institucionals poc lluïts a París, Gran Bretanya, Berlín, recordaven el final de la Segona Guerra Mundial, per jo el més senzill i emotiu segurament va ser el discurs de la Reina Isabel II del Regne Unit, a la mateixa hora en que el seu pare 75 anys abans havia anunciat el fí de la guerra, pronunciades per una persona que no deixa de ser, també, testimoni viu d’aquella època.

Tota crisi representa una oportunitat, ens vàrem cansar de sentir aquesta afirmació durant la crisi econòmica del 2008, fins i tot es va dir que en xinès perill o risc i oportunitat formaven part de la paraula crisi, sigui cert o no, així ens ho deien. La pregunta que em faig ara és si l’actual crisi sanitària generada pel COVID-19 és també una oportunitat? Oportunitat per a qui i per a què? No seria més encertat dir que tota crisi és un repte? Un repte que si es supera ens permet aprendre sobre com superar la pròpia crisi, però també sobre què s’estava fent malament i cal corregir.

El darrers dies de l’any 2019 s’han aclarit els niguls que existien sobre el govern progressista, en breu es donaran les passes institucionals necessàries, el debat i les votacions al Congrés dels Diputats, que permetran l’elecció de Pedro Sánchez com a President del Govern, d’un Govern que serà de coalició progressista, per primera vegada en la democràcia sorgida de la Constitució de 1978, i per primera vegada des dels temps de l’anterior període democràtic, és a dir, la II República.

El divendres passat, 12 de maig, vaig poder assistir a l'acte pel qual l'edifici de l'Estació Enològica de Felanitx passava a acollir la Denominació d'Origent del ví del Pla i Llevant, així com de la IGP Ví de la Terra de Mallorca. En aquest acte es va posar en valor que amb aquest fet Felanitx tornava a ser el centre de referència del ví que havia estat en el passat, quan es va crear precisament l'Estació Enològica, el 1913, així com més endavant el Celler Cooperatiu, "es Sindicat". Es va destacar, durant els parlaments, la importància d'aquests centres no sols per Felanitx sinó també per tota la contrada, així com el paper de l'enginyer Arnest Mestre, que vengué per ser el primer director de l'Estació i seria impulsor del Sindicat.

Recordava haver llegit una referència que il·lustrava aquesta influència als pobles dels voltants, i la vaig trobar a LA VIDA CAMPESINA de 1921, el periòdic del Sindicat Agrícola Catòlic de Campos, que tenia una secció dedicada al Sindicat Agrícola Catòlic de Ses Salines, en aquesta precisament es referia a una conferència d'Arnesto Mestre ("Ingeniero agrónomo, Jefe de la Estación Enológica de Felanitx y Director de la Gran Bodega Cooperativa de la misma ciudad") que s'anunciava al número de 1 d'octubre de 1921, pel 9 d'octubre de 1921. 

Apareix un article explicant la conferència al següent número de LA VOZ CAMPESINA (Año I. Número 21. 15 d'octubre de 1921), que reproduesc pel seu interès:

En la sala de sesiones del "Sindicato Agrícola Católico de Ses Salines", dió ayer una interesantísima conferencia agrícola, el inteligente y activo Ingeniero y Director de la Estación Enológica de Felanitx, don Arnesto Mestre.

Don Juan Escalas, médico de Santanyí, con expresivas palabras que pusieron de relieve la vasta cultura de dicho señor, hizo la presentación del conferenciante a los socios del Sindicato, que, en crecido número habían concurrido, ávidos de escuchar las enseñanzas de persona tan autorizada en materia agrícola, como es el señor Mestre.

Numeroso aplausos coronaron las hermosas palabras pronunciadas por el señor Escalas.

Fué el tema de la conferencia el modo como deben abonarse las tierras, demostrando, el señor Mestre, con minuciosidad de detalles a conveniencia de intensificar el ganado de Mallorca, con vistas a enriquecer de materia orgánica a nuestras esquilmadas tierras, también trató del empleo de abonos minerales y necesidad de aplicarlos en fórmulas completas. Dió, además, provechosos consejos acerca de la disposición legal que regula el comercio de abonos químicos.

Al terminar, el señor Mestre, su provechosa conferencia, sonó nutrida salva de aplausos de los agricultores allí reunidos, que escucharon con extraordinario interés. (...)

Ses Salines, 10-10-21.

Bibliografia:

LA VOZ CAMPESINA 1921-1923 (Edició Facsímil). Ed. Mancomunitat de Migjorn. Campos, 2000.