Res Publica segons Cosme Bonet

Fa temps que tenc la idea que la manera de millor definir el que ha de ser el projecte socialista, i que per jo constitueixen una referència, uns valors a partir dels quals exercir al meva tasca política, es basa en tres eixos ideològics, que de fet es troben en el nostre bagatge històric: justícia social, radicalisme democràtic i federalisme.

No hi ha dubte que la renúncia de Pérez Rubalcaba i a convocatòria del Congrés extraordinari del PSOE va obrir expectatives entre molts de militants i simpatitzants, i també de votants més o manco decebuts. Va obrir expectatives de que aquest partit centenari fos capaç de presentar una nova política i un nou lideratge per un nou temps, que fins al moment el PSOE liderat per Rubalcaba no havia estat capaç de demostrar.

El passat 27 de febrer vaig defensar una proposat del PSIB-PSOE de rebuig a la violència feixista, referida a la condemna dels fet ocorreguts l'11 de setembre passat a la Llibreria Blanquerna de Madrid, on un grup de violents d'ultradreta assaltaren la delegació de la Generalitat de Catalunya. Aquí vos deix la meva intervenció inicial i rèplica, per si és del vostre interès. Val a dir que la Proposició va ser aprovada per assentiment amb un petit afegitó proposat pel PP.

violència feixista.

EL SR. BONET I BONET:

Avui, 19 de desembre del 2013, fa gairebé dos anys des de la formació del Govern CONTRARREFORMISTA de Mariano Rajoy, el Govern que està protagonitzant el pitjor retrocés en drets i llibertats a la democràcia espanyola.

Avui, 19 de desembre de 2013, serà recordat com un dia de la infàmia per les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.

Avui el PP perpetrarà el pitjor atac a les llibertats dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en la nostra història recent.

Perquè aquest debat d’avui, Senyores i Senyors Diputats, aquest debat d’avui és un debat sobre la LLIBERTAT.

És un debat sobre la llibertat, provocat per un Govern que pretén limitar-la.

El passat 24 d'octubre vàrem debatre sobre Memòria Històrica al Parlament, per una Proposició No de Llei presentada pel Grup Parlamentari Més, aquí adjunt la meva intervenció, per si és del vostre interès, el debat complet el podeu trobar aquí: Diari de Sessions. De 24 d'octubre.

Dimarts passat vaig tenir oportunitat de fer una pregunta a la consellera d'Educació sobre el tema del TIL.

I.4) Pregunta RGE núm. 9946/13, de l'Hble. Diputat Sr.
Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a seguretat jurídica del TIL.

LA SRA. PRESIDENTA:
Quarta pregunta, RGE núm. 9946/13, relativa a seguretat
jurídica del TIL, que formula el diputat Sr. Cosme Bonet i
Bonet, del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula.

EL SR. BONET I BONET:
Gràcies, Sra. Presidenta. Sra. Camps, em sorprèn veure-la
avui aquí. Cap conseller, cap govern en la història de les Illes
Balears, no havia rebut un rebuig social tan contundent com el
que es va manifestar diumenge passat. Més de 100.000 persones
varen rebutjar la seva política, i per això, per la contundència de
la resposta social, em pensava que el president ja l’hauria
cessada o, si no, per dignitat, vostè ja hauria d’haver dimitit.

Però és aquí, i li correspon, per tant, respondre’m sobre si
considera que així com ha conduït aquest assumpte del
tractament integrat de llengües creu que és un model de
seguretat jurídica.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)

Escric això quan ja és 30 de setembre, quan l'històric 29S ha passat, però encara impactat per la jornada històrica que hem viscut. Jornada històrica per molts de motius, i no és el menor la quantitat de gent que s'ha reunit a Palma, igual que a cadascuna de les quatre illes del nostre país, per dir al Govern de les Illes Balears que no vol imposició, que no vol el famós TIL, i moltes més coses, que és el que cal analitzar ara.

La setmana passada varem tenir oportunitat de formular diferents preguntes al Director General d'IB3, una d'elles referida a la presència de membres del Govern als informatius, reproduesc aquí la pregunta, tal com la vaig formular, i la resposta del Director General, íntegrament.

Pregunta RGE núm. 9464/13, de l'Hble. Diputat Sr. Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a invasió de membres del Govern a l'EPRTVIB.

 EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. Sr. Ruiz, estigui tranquil, si no ho

reduïm tot a un debat econòmic és evident que no hi ha perill

per a IB3; si ho reduïm tot a un debat econòmic i d’austeritat i

de deute i d’estalvi, hi ha perill per a IB3 perquè entrarà tot dins

el sac.

I no ho digui massa això de tancar IB3, perquè el Partit

Popular ja n’ha tancades i ràdios aquesta legislatura, nosaltres

ens hi vàrem oposar. Per tant, els que no tenen manies són la

gent que l’han nomenat.

Aquesta pregunta ve motivada, en primer lloc, per fer un

ordre més o menys cronològic, per l’entrevista que varen fer els

informatius d’IB3 televisió a un diputat del Partit Popular amb

motiu de les jornades parlamentàries del Grup Popular, el

diputat José Ramón Bauzá va explicar les propostes del seu

grup en aquestes jornades. Dies després, s’entrevistava la

consellera del TIL, la Sra. Camps, amb el mateix format. En cap

cas, de moment, no s’ha entrevistat cap representant de la resta

de grups de l’oposició que hagin fer jornades parlamentàries, ni

ningú que pensi diferent del Partit Popular o del Govern en una

setmana que, evidentment, no és una setmana normal.

I per això li demanam, per ventura d’una manera una mica

retòrica, a què respon la invasió de membres del Govern a l’Ens

Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. Le contesta el Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

És que, ... gràcies, Sr. President. Sr. Diputat, no acab de

sortir de la meva sorpresa, és a dir, li he de ser absolutament

transparent, com normalment ho som. Aquesta setmana és cert

que va sortir el president d’aquest govern, com a president del

Partit Popular a explicar una notícia important, que era un ERE

parlamentari, jo crec que era una notícia amb calat. Va sortir,

efectivament, l’endemà, la consellera d’Educació a explicar

també els temes que considerà, però hi va haver més convidats

i no em digui que són gent que pensen de manera distinta.

Sap qui és Lorenzo Bravo? Lorenzo Bravo va denunciar el

president, aquest Govern, no crec que sigui dubtós de res;

Lorenzo Bravo va sortir entrevistat amb el mateix format, Sr.

Diputat, i va dir el que considerava ..., o també manipulam el Sr.

Bravo, nosaltres? Va dir el que va considerar en directe en els

informatius. Escolti, hi ha hagut tres entrevistes, el president de

la comunitat; la consellera, a la qual crec que pertoca parlar del

que passa, de l’educació, i el Sr. Bravo, un sindicalista de més

de vint anys d’exercici en aquesta comunitat, que se’n va, una

persona que a fi anar fi, bé, a fi anar fi, no, i més una persona

que acaba de ratificar una denúncia en contra del president. És

que ja som en el mateix exercici, són capaços de confondre una

cosa amb l’altra.

Duim només tres entrevistes d’aquestes, en farem més i

evidentment ja li dic jo que tothom hi participarà, quan hi hagi

una notícia de rellevància i les qüestions i circumstàncies

tècniques ens ho permetin. Però amb això quedi tranquil, que

tothom hi participarà.

Gràcies.

 EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Ruiz. En turno de réplica interviene el Sr.

Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Gràcies, Sr. President. És que les circumstàncies d’aquesta

darrera setmana tampoc no és normal, em pareix molt bé que

entrevisti el Sr. Bravo i li alab el gust; aquest senyor acaba una

trajectòria llarguíssima al capdavant d’un dels principals

sindicats d’aquesta comunitat autònoma, per tant és normal que

es faci això. Jo, clar, vostè sap a qui em referesc, si em vol

entendre, si no em vol entendre i vol prendre per un altre

camí..., jo li parl sobretot d’allò que marca l’actualitat

informativa en aquesta comunitat autònoma des de fa dies.

És més, li diré, li posaré un exemple clar: dues televisions

generalistes d’àmbit de tot l’Estat, no diré els noms per a no...,

no, Cuatro i Tele 5, ja que té dubtes per aquí darrera un diputat

del Grup Popular.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Bonet.

EL SR. BONET I BONET:

Varen parlar de la vaga indefinida. La segona notícia, una

d’elles, parlam de televisions d’àmbit a tot l’Estat. IB3, el

mateix, és a dir, parlam de l’informatiu de diumenge vespre, va

parlar lamentablement d’un succeït a Palma, d’un cas de

corrupció que s’havia de donar una decisió aquest dijous, una

sèrie de prostitutes detingudes, de la valoració dels turistes de

la temporada, d’un creuer a Alcúdia, d’una setmana de molta

activitat, del Sr. Araujo parlant d’allargar la temporada, del

resultat positiu dels hotelers menorquins, de turisme rus, va

sortir una empresa eivissenca, curiosament del Sr. Matutes, on

destacava el bo que eren els seus projectes com a Platja d'En

Bossa, ib-salut, el Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament

d’Eivissa, litigis de camins rurals de Formentera, alumnes

d’intercanvi a la UIB, que un forn tancava a Esporles, fires, un

esdeveniment cultural a Palma, un parell de segons de vaga

indefinida i un campionat de póquer. Això és el que varen fer

vostès en comparació amb la segona notícia que donava una

televisió d’àmbit estatal.

 Nosaltres pensam que tot això és fruit del nerviosisme del

Govern, que evidentment es trasllada a l’Ens Públic de

Radiotelevisió, que volen fer desaparèixer les veus crítiques dels

mitjans de comunicació públics; les veus crítiques en aquest

tema concret. Que el Sr. Bravo que ara mateix es retira del

lideratge d’aquest sindicat no, d’acord.

Dilluns, un dia que no és normal, IB3 Ràdio, amb motiu de

la vaga de docents, seguida massivament les seves primeres

hores, en els primers informatius només entrevista el president

Bauzá i l’utilitzen per omplir els informatius després. No varen

donar veu, un cop més, a cap veu crítica. La reacció a les xarxes

socials va ser d’indignació, hi ha el comunicat del sindicat del

periodista al qual s’ha fet referència, que jo no hi tornaré fer

referència.

Amb aquestes actuacions, amb aquesta utilització partidista

crec que fan una ferida mortal al pluralisme i a la credibilitat de

la ràdio i televisió públiques, són fets, són fets, persones a les

quals han entrevistat i persones a les quals han deixat

d’entrevistar. Denúncies de sindicats, protestes de ciutadans,

comparació amb televisions d’àmbit nacional, (...) privades, que

el criteri vostès sempre defensen el criteri de les privades.

Per tant, m’expliquí vostè a què es deu aquest biaix en la

informació que s’ha donat en aquest tema concret de la vaga

indefinida durant aquestes darreres setmanes a IB3 ràdio i

televisió.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gracias, Sr. Bonet. En turno de contraréplica interviene el

Sr. Ruiz Rivero.

EL SR. DIRECTOR GENERAL DE L’ENS PÚBLIC DE

RADIOTELEVISIÓ DE LES ILLES BALEARS (José Manuel

Ruiz i Rivero):

Gràcies, Sr. President, gràcies, Sr. Diputat. Bé, m’ha

plantejat una qüestió primer, allò dels informatius, li he

contestat evidentment una cosa que és molt evident, que no té

raó. S’ha oblidat, ara ha fet alAlusió a un operador nacional que

s’ha fet ressò de la vaga. Cada dia, Sr. Diputat? Aquests dos

operadors s’han fet ressò de la vaga cada dia? Una vegada, un

dia, s’ha acabat, s’ha acabat la notícia. Nosaltres hem informat

cada dia, absolutament cada dia, ràdio i televisió.

La informació del seguiment de la vaga la va donar el Sr.

Caldentey en directe davant el Consolat, representant sindical,

la va donar ells, segons les seves dades, no el Govern, el vàrem

fer publicar, sense cap problema ni un, en els butlletins

informatius de la ràdio, informació puntual de com anava la

vaga. La televisió, un desplegament important per fer el

seguiment de la vaga, però no un dia, no un dia, Sr. Diputat,

cada dia, mig dia i vespre, informació puntual de com anaven

les coses, amb testimonis, pares, professors, sindicalistes,

Govern.

Tornam confondre desitjos amb la realitat. Podem fer un

escandallo, podem fer una graella, perdoni, del minutatge que

hem dedicat a la vaga; és que quedaria vostè espantat, quedaria

espantat. Això que diuen de la ràdio, jo tenc tots els minutatges

i tot el que s’ha informat, pràcticament cada mitja hora parlant

de la vaga, Sr. Diputat. No torni confondre desitjos amb realitat,

em pareix molt bé que vostè pinti això com a un escenari

absolutament dantesc, però no ho és. A més, em du aquí els

operadors nacionals, un dia parlen els operadors nacionals,

nosaltres, des de dilluns, informam dels temes, des del dilluns,

Sr. Bonet, li agradi o no li agradi. Miri vostè televisió, miri la

televisió; hi ha hagut cridades a la ràdio, però conduïdes per

qualcú, que quan parlaven a la ràdio veim que no han escoltat la

ràdio, que han cridat a la ràdio sense saber el que deien.

Escoltin, volem fer feina amb tranquilAlitat, sé que això és un

impossible, que tenim una responsabilitat i que tenim un paper

fonamental en l’exercici democràtic cada un dels membres

d’aquesta comunitat i societat. Els sindicats han tengut la veu en

els nostres mitjans, li agradi o no li agradi; que els agradaria

més? Sí, probablement al Govern també li agradaria tenir més

ressò i més minuts en els nostres programes.

Torn a insistir, no som el mitjà del Govern, no som tampoc

el mitjà de l’oposició, per tant hem de fer la nostra feina com

l’hem de fer; estam, afortunadament, en mans de professionals

que saben fer la seva feina i a partir d’aquí el tractament que

puguem donar és absolutament correcte, pensam, si no el

canviaríem, és absolutament. A partir d’aquí, deixi de tornar

insistir en el mateix tema perquè, francament, pens que no té

raó.

Gràcies.

"Nada dificulta tanto la resolución de un problema como la absoluta ignorancia del mismo, o, lo que es peor aún, una falsa concepción, una visión preñada de prejuicios del asunto que se somete a nuestra deliberación. Tal es el caso de la cuestión catalana." Podriem pensar que la cita anterior té una sorprenent actualitat, però es tracta d'una reflexió del diputat socialista i mallorquí Alexandre Jaume a un article, titulat "La cuestión catalana", un dels que publicà durant la seva etapa com a membre de les Corts Constituent de la II República, recopilats després al llibre "Impresiones de un constituyente (1931-1933)". Els fets de la jornada d'ahir, tant per la banda de la mobilització cívica "Via Catalana" com per la lamentable agressió d'un grup feixista a Madrid, ens han de convidar a tots a la reflexió, a la necessitat de diàleg, a la necessitat de visió d'estat, a la necessitat de seguir el camí que el propi Jaume, al mateix article, recomanava tot referint-se al debat d'aquell primer Estatut d'Autonomia de Catalunya:"...Si los que claman contra el Estatut en vez de provocar y fomentar algaradas callejeras, cruzar telegramas ridículos de protesta y publicar artículos indocumentados e irreflexivos dedicaran esas energías estérilmente perdidas al estudio sereno de la cuestión, tenemos la seguridad de que el problema entraría en vía de franca y cordial resolución". Per ventura un, en aquests moments, no pot ser tan optimista, però certament compartim el sentit, sobretot de la frase final:"Estudiar y comprender una cuestión es, casi, resolverla." 

Jaume Rosselló, Alexandre: Impresiones de un constituyente (1931-1933). Edició a cura d'Alexandre Font Jaume. Ed. LLeonard Muntaner, 2011.

Sembla que al PP troben extrany, escandalós, que anunciem des de l'oposició que en tenir els vots suficients, en canviar les majories, derogarem el #TIL (i afegiria que tota aquella normativa imposada sense diàleg ni el més mínim intent de consens). A aquesta gent se'ls ha d'explicar que són ells mateixos els que justifiquen la immediata derogació de la seva tasca legislativa en haver-hi un canvi (perquè hi haurà canvi, alternància, això és la democràcia), des del PP justifiquen el #TIL i totes les normes polèmiques (com els canvis als topònims) únicament justificant-se en la majoria absoluta, per tant, si l'únic argument per a la legitimitat és una majoria absoluta lògicament quan aquesta desapareixi es perdrà tota legitimitat, i el que correspondrà legitimament i democràticament, serà la substitució de les lleis i normes únicament fonamentades en la força dels escons, el.laborades ignorant els sectors afectats, sense diàleg, sense cap aproximació a l'oposició parlamentària.

Igual sembla exagerat: "Un Govern contra l'educació" però qui va contra els educadors va contra l'educació. Un Govern va contra l'educació quan el·labora una llei per impedir que s'expressi pñublicament l'opinió dels claustres de professors, o més ben dit, la pròpia comunitat educativa (perquè pares i alumnes han donat el seu suport als centres"enllaçats"). No és una llei sorgida d'una necessitat de caire general, sinó pensada per "reprimir" una expressió concreta, contra la defensa de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que va contra els postulats integristes d'una part del Govern i del PP de Bauzá.

Els expedients, totalment desproporcionats, als directors de centres educatius de Menorca, demostren, encara més a les clares, l'actitud repressiva, autoritària, del Govern contra una comunitat educativa amb criteri propi. I dic comunitat educativa ben conscientment, ja que el que van fer els directors menorquins, simplement, va ser transmetre l'opinió del Consell Escolar, és a dir, la representació de la comunitat educativa, protegida per la LOE, i que rebutja una determinada interpretació que fa el Secretari Autonòmic (autèntic "visir" de la Conselleria) sobre com s'ha d'aplicar el polèmic TIL. S'interpreta que la instrucció en el segon sentit que trobam a l'Alcover-Moll: "2. pl. Ordes o explicacions que es donen per a informar algú sobre el que cal que faci." Limitant-se a considerar-ho Ordres. I, curiosament, la primera definició que es dona al diccionari, resulta molt adequada per expressar el que que estan defensant els directors repressaliats, el que pretenen fer en condicions és justament instrucció:"Acció i efecte d'instruir. (Instruir: 1.Ensenyar; donar coneixements sobre alguna matèria.)."

Parlàvem ahir de que proposarem modificar el Reglament del Parlament, i moltes de les coses que plantejam fan referència a dotar a l'oposició de millors instruments de control de l'acció del Govern, una necessitat evidenciada per la forma de funcionar de l'actual executiu.

Proposarem també alguns canvis en el propi Reglament del Parlament que permetin fer de la institució que més fidelment representa la pluralitat i diversitat de la societat balear, una institució permeable a l'opinió ciutadana, que no resta inamovible durant quatre anys (com pretenen alguns) sinó que de cada dia vol ser més present en les decisions que es prenen durant les legislatures, i no reservar-se l'opinó per expresar-la només a través d'una urna cada convocatòria electoral.

Aquests canvis passarien per dotar de major contingut alguns elements que ja existeixen, però sobretot, són propostes genèriques obertes a debat, i que hauran de treballar-se fins arribar a una concreció satisfactòria. Una d'elles seria donar major pes, i un funcionament més transparent, a la Comissió de Peticions, un organisme del Parlament poc conegut, a on es reben les peticions o demandes dels ciutadans, preveu remetre la petició a diferents òrgans de la Comunitat Autònoma, o també escoltar al peticionari a iniciativa del president de la Comissió. Pensam que aquesta Comissió podria evolucionar a una Comissió de Participació i també a una mena de Comissió de Garanties Estatutàries, és a dir, a on els ciutadans poguéssin defensar els drets reconeguts per l'Estatut, dirigint-se al Parlament, i aquest se'n fes portaveu davant l'Administració que pressumptament vunleràs aquests drets.

Un altra via per donar participació als ciutadans és la tramitació legislativa, cert que ja existeixen mecanismes, com una prèvia en que es donen 15 dies per a que els Grups Parlamentaris recaptin opinions, aquest tràmit podria convertir-se en una fase d'al·legacions ciutadanse, que en canvi sí que està rpevist que ho faci el Govern a al Llei de Bon Govern. Tot i que l'accessibilitat a aquest procediment podria millorar-se.

En definitiva, algunes idees que pensam que podem seguir evolucionant per fer del Parlament una institució encara més representativa de la ciutadania, incorporant un concepte de participació que alguns han denominat democràcia participativa.

ANNEX: La Comissió de Peticions.  

Regulació actual al Reglament del Parlament:

 Article 51

1. Serà aplicable a la Comissió de Peticions l'establert a l'apartat1 de l'article anterior.

2. La Comissió de Peticions examinarà cada petició, individuali col·lectiva, que rebi el Parlament i podrà acordar-ne latramesa, segons procedeixi, per conducte de la Presidència dela cambra:

1r. A la institució a què es refereix l'article 51 de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears.

2n. A la comissió del Parlament que estigués coneixent de l'assumpte de què es tracti.

3r. Al Govern de l’Estat, al Govern de les Illes Balears, alstribunals, al Ministeri Fiscal, als consells insulars, als ajuntaments o, en general, a l'òrgan administratiu competenta què correspongui per raó de la matèria.

3. La Comissió de Peticions també podrà acordar, si no procedia la tramesa a què es refereix l'apartat anterior, l'arxiu de lapetició sense més tràmit.

4. A iniciativa de la presidència de la comissió o d'un grup parlamentari es podrà sol·licitar la compareixença de la personapeticionària a l'objecte d'explicar-ne o concretar-ne la petició.

5. En tot cas, s'acusarà rebut de la petició i es comunicarà a la persona peticionària l'acord adoptat.

6. La comissió elaborarà un informe anual sobre les peticions rebudes, la tramitació, la resolució i els resultats que, aprovatpel Ple, serà publicat oficialment.  

La regulació a que es refereix sobre la seva composició és la següent:

La Comissió de l'Estatut dels Diputats i les Diputades serà formada per un membre de cadascun dels grups parlamentaris.Tendrà un president o una presidenta, un vicepresident o una vicepresidenta i un secretari o una secretària, quecorrespondran, per aquest ordre, als representants dels tres grups parlamentaris de major importància numèrica al començament de la legislatura. 

L’article 51 de l’Estatut d’Autonomia es refereix a la Sindicatura de Greuges, institució encara no nomenada a la nostra Comunitat Autònoma.

Ahir férem pública una proposta del Grup Parlamentari Socialista sobre la necessitat de modificar el Reglametn del Parlament de les Illes Balears, i tot seguit algun diputat del PP ja em parlava d'oportunisme i de que haviem de respectar l'actual reglament, pactat durant la legislatura passada. Certament les regles del joc podrien semblar vàlides, segurament ho són, però per començar el Govern ja no compleix amb el que regula l'actual Reglament: l'article 15.2 del Resglament estableix entre els drets dels Diputats i Diputades el dret a rebre la informació que requereixin del Govern en un termini no superior a 20 dies, i val a dir, a tall d'exemple, que a hores d'ara encara hi ha rpeguntes presentades el juliol de 2011 sense contestar per part del Govern.

Però no és aquest incompliment el que ens duu a pensar en la necessitat de modificar el Reglament, és sobretot una dada: durant aquests dos primers anys de legislatura s'han presentat, per part de l'oposició, fins a 18 sol·licituds de compareixença del President del Govern, i a TOTES la resposta ha estat negativa. Sempre negatiu, sempre negant-se a comparéixer per explicar qüestions relacionades amb l'economia, els retalls socials, la remodelació del Govern... temes "insignificants" des del punt de vista del PP i del President.

Entre d'altres coses, per tant, proposarem que s'estableixi l'obligació del President del Govern de comparéixer a petició de l'oposició un mínim de vegades per període de sessions, el que consideram un avanç.

Anirem explicant altres de les mesures que proposam.