Res Publica segons Cosme Bonet

En el marc de les Ieres Jornades d’Estudis Locals organitzades per l’Ajuntament de Ses Salines vaig presentar fa uns anys una comunicació sobre els processos electorals de la II República a aquest municipi del migjorn de Mallorca. Era un aspecte mai abordat als estudis sobre Ses Salines, i que pens que té un interès particular pel fet que van ser els primers processos electorals a Ses Salines com a municipi independent, ja que la independència de Santanyí s’havia produït el 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera. Aquest fet feia que les eleccions del 12 d’abril de 1931, que canviarien el rumb històric d’Espanya, a Ses Salines tenguéssin l’interès concret de que, per primera vegada, hi hauria unes eleccions lliures i amb una dinàmica independent de Santanyí, el que significava una dinàmica no controlada pel cacic conservador d’aquesta localitat, conegut com “Sa Geneta”.

Les eleccions d’abril de 1931 tenen interès per aquest motiu explicat, però les següents convocatòries (generals de 1931, de 1933 i de 1936) ens donen un retrat del jove municipi des del punt de vista polític, ens dibuixa unes dinàmiques polítiques que segueixen l’evolució de la pròpia República a nivell estatal, però també ens donen molta informació sobre el Ses Salines que era, i el Ses Salines que hauria pogut ésser.

El 12 d’abril de 1931 va donar un resultat certament sorprenent des de l’òptica actual, els 12 candidats van treure poc més o menys el mateix nombre de vots, entre 181 que va treure el més votat, Andreu Burguera Mut, de malnom “botiguer”, i els 176 de Sebastià Vidal Oliver “Roser” que va ser el menys votat. En aquelles eleccions s’aplicava la llei electoral espanyola de 1907, que al seu article 21 preveia que els electors podien donar varis vots, així ja que  segons la llei orgànica municipal de 1877 a Ses Salines li corresponien 9 regidors (concejales) en total, dels quals un seria el batle i podria tenir dos tinents de batle, es podien votar fins a sis candidats (“En los distritos en que deba elegirse un Diputado ó un Concejal, cada elector no podrá dar válidamente su voto más que a una persona; cuando se elija más de uno, hasta cuatro, tendrá derecho á votar uno menos del número de los que hayan de elegirse, á dos menos si se eligieran más de cuatro, a tres menos si se eligieran más de ocho y cuatro menos si se eligieran más de diez”). Segons la premsa de l’época dels 9 electes 5 es consideraven centristes, adscrits a la candidatura de coalició entre el Partit Regionalista de Mallorca, format per antics mauristes, i el Centre Autonomista de Mallorca. Dels altres quatre regidors electes 2 d’ells eren conservadors i els altres 2 liberals. Com podem veure la dinàmica d’aquestes eleccions a Ses Salines responia encara al sistema de partits polítics de la Restauració, no hi va haver candidats republicans, tot i que això canviaria després. El desembre de 1931 es va constituir un partit polític local de caire independent i republicà que es denominaria Centre Republicà Independent de Ses Salines, a al seva acta constitutiva es poden trobar els noms d’almenys cinc dels regidors elegits el mes d’abril, presidits per Gregorio Bonet Rigo “Bonico”, un dels propietaris més destacats del municipi. El 19 d’abril de 1932 el Centre Republicà Independent de Ses Salines ingressa al partit Acció Republicana, el partit de Manuel Azaña i que a les Illes Balears té com a principals referents a Francesc Carreras, Emili Darder, Pere Oliver Domenge o Bernat Jofre; l’assemblea que va prendre aquesta decisió va canviar la Junta Directiva passant a estar presidida per Llorenç Bonet Garcies, que seria batle pel Front Popular el 1936, en tot cas sembla demostrar la ruptura amb Gregori Bonet. Més endavant cinc regidors es constituirien com a minoria vinculada a Acció Republicana dins del Ple municipal.

Aquests moviments polítics a nivell local tenen una certa correlació amb els canvis que es proiduïen al conjunt de l’estat (Lerroux i Azaña havien romput i Acció Republicana representa una escisió del Partit Republicà Federal, dominat pel sector lerrouxista, a Mallorca). 

Per altra banda, l’aproximació inicial de la majoria de regidors així com de significades personalitats locals al principal partit republicà durant el 1931 tingueren el seu reflexe a les primeres eleccions generals, el 28 de juny d’aquell any, aquestes es van considerar unes eleccions a Corts constituents, a nivell estatal s’hi presentaren la Conjunció Republicano-socialista, on s’hi agrupa en els partits republicans (els radicals lerrouxistes, els azañistes, els radical-socialistes), el PSOE, així com el partit “Derecha Liberal Republicana” de Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura; per altra banda, s’hi presentaven una gran varietat de partits molt dividits. A les Illes Balears la Conjunció Republicano-socialista agrupava el Partit Republicà Federal (el republicanisme històric liderat llavors per Francesc Julià, encara no havia romput amb el sector que després seguiria a Azaña), el PSOE i els radical-socialistes. Per la dreta es presentaven el Partit Republicà de Centre, que en realitat era l’antic Partit Liberal i estava controlat per Joan March Ordinas, aliat amb el Partit Regionalista, diversos candidats provinents del Partit Conservador. I finalment una candidatura republicana independent liderada per Antoni Pou (“concentració republicana”) i una llista comunista. Aquesta va ser la única convocatòria electoral que a les Illes Balears guanyarien les esquerres durant la II República, amb 35.482 vots superaren al Partit Republicà de Centre, segona formació més votada amb 31.580 vots. Els diputats elegits serien, per la Conjunció Republicano-socialista: Manuel Azaña (que renunciaria a l’escó), Gabriel Alomar (socialista, membre de la Unió Socialista de Catalunya), Alexandre Jaume (socialista), Francesc Julià (republicà) i Teodor Canet (republicà menorquí); per la minoria que representava el Partit Republicà de Centre foren elegits dos diputats: Joan March Ordinas i Lluís Alemany Pujol.

A Ses Salines el candidat més votat fou el líder dels republicans, Francesc Julià amb 277 vots, però els següents més votats foren els representantes de les dretes: Bartomeu Fons Jofre de Villegas, de la coalició PRC-regionalistas, que obtingué 227 vots; els candidats de la concentració de dretes, José Socías i José María Ruiz Manent, que obtingueren 218 i 212 vots respectivament; Teodor Canet, de la conjuntció republicano-socialista, amb 197 vots; seguían els tres candidats del PRC, el propi Joan March, Lluís Alemany i Pedro Matutes, amb 187, 186 i 172 vots. Ja a molta distància quedaren els candidats socialistes i el propi Manuel Azaña, entre 71 i 76 vots, i sorprenen els escassos 12 vots de Gabriel Alomar.

Seria la única ocasió que els candidats representants de les forces republicanes progressistes obtendrien la victòria amb alguns dels seus candidats, tot i que va ser en la persona dels candidats més moderats com Francesc Julià i Teodor Canet. A les següents eleccions, el 1933, les dretes s’havien reestructurat i a Ses Salines superant els 600 vots, en les candidatures de Pedro Matutes (654), Joan March Ordinas (617) o Bartomeu Fons (613), quedant els candidats republicans més moderats al voltant dels 100 vots, així Francesc Julià n’obtingué 142, Teodor Canet 135, Francesc Carreras (d’Acció Republicana) 106. Ja molt per davall el socialista Alexandre Jaume obtendria 50 vots. Per acabar aquest breu repàs farem constar que a les eleccions del febrer de 1936, que a nivell estatal guanyaria el Front Popular tot i que no a les Illes Balears, ni tampoc a Ses Salines, es dibuixen clarament dos blocs: el de la dreta representat per la CEDA, on el seu candidat més votat a Ses Salines, Tomàs Salort, obtinguda 696 vots, seguit de Bartomeu Fons, amb 693, dels cinc primers candidats el cinquè, Joan March Servera, n’obtindrà 648. El sisè candidat ja seria el representant del Front Popular, Francesc Carreras, d’Esquerra Republicana, amb 168 vots; el seu company de partit, Bernat Jofre, en va obtenir 148; els seguia el candidat d’Unió Republicana i batle de Manacor, Antoni Amer “Garanya”, amb 140 vots, i després d’ell els dos socialistes Alexandre Jaume i Antoni Gomila amb 131 i 127 vots respectivament.

D’aquest breu article en podem extreure algunes conclusions, per una banda les eleccions de 1931 s’han de veure des de l’òptica d’un moment de canvi d’època: a les municipals d’abril els saliners voten per primera vegada i ho fan encara votant als partits de la Monarquia, donant la victòria als antics mauristes reconvertits en regionalistes, així com als liberals i conservadors. Al cap de pocs mesos, a les eleccions generals, els saliners opten per donar el seu suport al líder del Partit Republicà Federal de Mallorca, així com a Teodor Canet, dirigents que republicans  acabaran vinculats al lerrouxisme, en el cas de Julià essent el President de la Diputació Provincial en aquells moments; els saliners votaran republicans però votaran els més moderats d’entre ells. El fet que Gregori Bonet presideixi el primer partit polític local creat a Ses Salines ens pot fer pensar que les forces vives del poble van decidir girar tal com canviaven els vents polítics a l’estat, però aquest moviment duraria poc, el 1932 ja trobam a Gregori Bonet i altres significats propietaris (com Bartomeu Garcias “Moliner”) desvinculats del republicanisme. Les eleccions de 1933 i 1936 ens mostraran una clara preponderància de les dretes, agrupades al voltant del Partit Republicà de Centre de Joan March i de la CEDA, tot i que sembla consolidar-se un vot a les esquerres, tot i que molt minoritari. Ses Salines no va tenir un comportament electoral molt diferent del que es va donar al conjunt de Mallorca i a la part forana en general, les esquerres penetraren poc en el teixit social saliner tot i que el republicanisme moderat sí que s’hi va fer un espai, el 1936 abans del cop d’Estat que provocaria la Guerra Civil existien dues agrupacions republicanes a Ses Salines: Esquerra Republica i Unió Republicana. La història que hagués pogut ser va quedar tallada brutalment amb l’alçament militar, la guerra, la dictadura, la repressió i el llarg silenci que vendrien després.

Cosme Bonet.

Fonts: 

Actes electorals a l’Arxiu General del Consell de Mallorca.

Estatuts i acta fundacional del Centre Republicà Independent de Ses Salines a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Publicat originàriament a la revista RESSÒ de Campos.