Res Publica segons Cosme Bonet

El passat dia 9 de desembre [es refereix a desembre de l'any 2001, any en que escric aquest article] , en el magnífic marc de l'Auditori d'Alcúdia, la Banda de la Federació interpretava els acords d'una marxa militar americana, dirigida per l'experta batuta del Director Rafael Sanz Espert. Alguns ens vam sentir especialment emocionats sentint aquesta música, i també l'atent públic que escoltà l'explicació del President Josep Clement. Perque aquesta marxa, que es diu "Washington Greys", va ser escrita fa més de cent anys per un menorquí emigrat a l'Amèrica del Nord, Claudio S. Grafulla.

Poc sabem, de moment, de Claudio S. Grafulla. Va néixer a Maó l’any 1810 i  va estudiar música amb el Rd. Benet Andreu (03.04.1803-14.01.1881), qui fou Beneficiat (1816), Organista (1822) i Mestre de Capella (1826) de la Parròquia de Santa María de Maó (Deseado Mercadal, Los músicos Menorquines, a la Revista de Menorca).

El 1838 emigrà als Estats Units. Algunes notes biogràfiques que hem pogut consultar afirmen que Grafulla no havia dirigit mai fins que va tenir-ne l'oportunitat ja  a Nova York. Dirigí durant set anys la Lothier’s Band de Nova York (organitzada pels germans Kroll i Reitsel el 1853), amb tretze membres i molt coneguda a la seva època. Devers l’any 1860 aquesta banda s’uní amb la Shelton Band i es reorganitzà. En aquells moments la Banda comptava amb 48 músics i sota la batuta del mestre Grafulla esdevingué la banda més popular de Nova York, no només com a interpret de música militar, sino, també a esdeveniments socials, balls i festes.  Amb l’esclat de la Guerra Civil als Estats Units -Guerra de Secesió- (1861-1865), aquesta banda pasà a ser la Banda del 7é. Regiment de Nova York, la qual  Grafulla dirigí durant 27 anys.

En aquesta época Grafulla ja era dels més coneguts Directors de Banda de l'est dels Estats Units, sol·licitat als grans balls de societat del Nova York de la segona meitat del segle XIX. La fama de Grafulla fou tanta que quan algunes de les millors bandes europees visitaren els Estats Units pretenguren competir amb la banda del mestre menorquí. Evidentment, ell ho refusà sempre, perque deia que no creia amb aquestes competicions.

Com a arranjista i compositor fou un dels més populars entre les bandes del seu temps, i tengué gran difusió, als arxius de formacions tan importants com la Banda de Cornetes de Manchester i la Banda del 26è Regiment de North Carolina, s'han trobat obres de Grafulla.

William R. Bayley, membre de la State Fencibles Band de Philadelphia i que conegué al propi Grafulla, explicava el seu éxit com a director de Banda (al llibre Music & Musket, de Kenneth E. Olson):"Un dels músics més experts d'aquest temps és Grafulla de Nova York de la Banda del Setè Regiment. El seu particular talent va ser arranjar música per a banda. En això era molt ràpid i precís. En una ocasió la meva banda tocava a la ciutat de Nova York, un dels membres era empleat del teatre del carrer Chestnut, allà havien de fer la nova òpera de Frye, Leonora,... aquest home va siular de memòria a Grafulla algunes cançons, que després Grafulla va escriure i abans d'anar-nos-en em va donar un pupurri arranjat completament, que vam tocar a Philadelphia aquella mateixa nit mentre marxàvem per davant del Teatre del carrer Chestnut. Aquest arranjament improvisat, amb correccions insignificants, es va convertir en molt famós per les bandes poc temps després. Llavors la Banda del Setè Regiment, com ara, era merescudament famosa i feia interpretacions de primera classe. Una considerable quantitat de música usada per la meva banda era arranjada per encàrrec per Grafulla".

Musicalment Grafulla tenia les seves pròpies idees: va ser un dels primers introductors dels instruments de vent-fusta a les Bandes americanes. Va introduïr les castanyetes com a instrument de percussió.

També tenia les seves manies, a part de la ja esmentada de no voler fer certàmens, deia que no volia una

Banda de més de 50 músics, només en volia fins a on podia abastar el seu ull, així quan es començaren a popularitzar bandes de 100 i més membres ell no volgué ampliar la seva.

Entre la seva obra destaquen els arranjaments de conegudes òperes, que en aquell temps (mitjans i segona meitat del segle XIX) eren popularitzades per bandes com la de Grafulla, no obviem que Grafulla és contemporani dels grans mestres de l'òpera com Verdi (1813-1901) o Wagner (1813-1883).

Cal destacar els "quickstep", marxes ràpides, a mig camí entre la marxa regular i el galop, tant utilitzades per una desfilada militar, com per un concert o un ball.

També cal esmentar les obres de temàtica maçònica que veureu reflectides tot seguit, segurament fetes per encàrrec (com moltes altres de les peces que hi ha a la llista) ja que cap estudiós de Grafulla ha descobert el seu nom en les llistes de les lògies d'aquell temps.

Com deiem les obres per encàrrec eren habituals, com el Captain Sheperd Quickstep o el Friendship Quickstep (feta per als Phoenix Hook and Laddes Company #3 of New York, bombers de Nova York).

Personalment, fou un home tranquil, no es va casar mai i tenia poca vida social, tal com deia el "New York Times" que reproduia la seva necrològica el 5 de desembre de 1880. Tot i així els americans li posaren el sobre malnom de "General", Claudio "General" Grafulla. Morí a Nova York l’any 1880.

Amb posterioritat s'ha afirmat que va exercir una important influència sobre els directors i compositors posteriors, de fet la seva música avança l'estil inconfundiblement "americà" que a principis del segle XX John Phillip Sousa reflexarà en les seves conegudíssimes marxes.

Claudio Grafulla és considerat avui dia pels estudiosos nord-americans de les Bandes de Música com una figura fonamental per entendre la música de banda en el segle XIX (en paraules del director, compositor, arranjista i músic de la Universitat de Milwaukee, Nicholas J. Contorno és "un gegant musical"), en un període fonamental en la història de la música com fou la Guerra Civil americana. La Guerra Civil Americana va servir per popularitzar la música, a mitjans del segle XIX pràcticament cada ciutat i cada vila dels Estats Units tenia la seva banda de metall, les quals s'uniren a la milícia local en esclatar la Guerra. Durant aquesta cada regiment disposava de la seva pròpia Banda, això extengué encara més el coneixement de la música i, per tant, l'aparició de noves bandes després de la guerra. També durant aquest conflicte militar es formaren els primers regiments de soldats afro-americans, els quals començaren a tocar els instruments de metall dels que a principis de segle XX treurien un sò diferent que avui anomenam "jazz".

Idò sí, en aquesta etapa crucial per a la història de la música als Estats Units d'Amèrica, un dels noms propis més importants era menorquí, era Claudio S. Grafulla.

Catàleg de la seva obra.

Arranjaments d'óperes:

Freishutz quickstep (basada en l'ópera del mateix nom de Karl Maria Von Weber).

Nabucca quickstep (basada en el Nabucco de Verdi)

Un Ballo in Maschera (basada en l'òpera del mateix nom de Verdi)

Pròpies:

Empress Quickstep

Friendship Quickstep

George Hart's Quickstep

Ben Bolt Quickstep

Quick March Criterion

Grafulla's Favorite Waltz (vals)

Rachel (vals)

Eutaw (vals)

Andante and Walts (vals)

Nightngale Waltzes (vals)

Grand March "The Sultan"

The Masonic Dead March

The Manual of Arms Folk

Knight Templar Funeral March

Delavau's Quickstep

Captain Sheperd's Quickstep

Washington Greys March

Aquesta darrera mereix una atenció especial, és la marxa més coneguda i actualment més interpretada de Claudio S. Grafulla als Estats Units (és una obra molt popular en els concerts de les Brass Bands americanes), la qual podreu trobar ja a l'arxiu de la Federació, i que va ser oficialment estrenada a Alcúdia per la Banda Simfònica de la Federació Balear sota la direcció de D. Rafael Sanz Espert el 9 de desembre de 2001. Aquest dia, cent seixanta-tres anys després, Claudio Grafulla retornava a les seves Illes Balears.

Cosme Bonet.

FONTS:

"Grafulla's Favorites". Gravat per la Dodworth Saxhorn Band, Dir. Paul Eachus. New World Records.

"Los músicos Menorquines", per Deseado Mercadal, a la Revista de Menorca (Font: Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca).

"Music & Musket: Bands and Bandsmen of the American Civil War (Contributions to the Study of Music and Dance)", de Kenneth E. Olson, Ed. Greenwood Publishing Group, 1981.

Web de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units d'Amèrica (http://lcweb.loc.gov/rr/perform/)

Vull expressar, també el meu agraïment a Joaquim Esteve per les seves aportacions, i a Llucia Julià per les traduccions que han estat necessàries.

* Aquest article va ser publicat originàriament a la revista Faristol: revista de la Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals. Núm. 6 (gener 2002), pàg. 20-21.