Res Publica segons Cosme Bonet

El recent article a El País de Habermas, Bofinger i  Nida-Rümelin, convida a la reflexió sobre la necessitat de major integració europea com a remei per a la crisi econòmica de la qual sembla que no se'n veu la llum al final del túnel.

Des del meu modest punt de vista un dels problemes més greus que té l'Eurozona és precisament la manca d'una "visió europea" a l'hora de prendre les grans decisions econòmiques, a l'hora de definir la política econòmica. Els anàlisis i per tant les decisions es fan pensant en clau estatal, però sembla que no pensem que vivim a un espai econòmic comú, sinó que la clau política estatal és la única que compta. No hem sentit darrerament parlar de que Alemanya no canviarà la seva pressió sobre Espanya i l'exigència de "reformes", és a dir retallades de drets i serveis? I això, segons ens arriba, és perquè l'opinió pública alemanya no vol "pagar la festa" del sud d'Europa ( El Plural de 8 d'agost *: en la opinión pública alemana está muy extendida la idea de que dan más de lo que reciben de la Eurozona y hasta Angela Merkel es acusada en ocasiones de 'blanda'.).

Precisament aquest punt de vista ens demostra la manca de visió europea. Fet que es veu reforçat pel sistema institucional que te la Unió Europea, les decisions més importants són preses pel Consell, és a dir la representació dels Governs dels estats membres.És a dir, per ministres o presidents del govern que no són responsables davant el Parlament europeu ni han estat elegits en una elecció directa pels ciutadans europeus. Responen davant els parlaments dels estats, no davant la ciutadania. De vegades s'ha comentat que el Consell de Ministres és l'embrió del que seria un Senat en una República federal europea, i pot ser aquesta seria la solució que cal, que el màxim organisme de presa de decisions europees prengués aquestes amb una visió europea i no només amb una suma de voluntats estatals difícilment encaixable.

Només és una reflexió, però seria bò que a més de parlar de que necessitam Europa o més Europa, sentissim i  veiessim avanços concrets en aquest sentit, avui mateix sentim com Alemanya té un petit creixement del 0'3 en el trimestre passat i França no està en recessió però no creix. No està clar que cal un canvi de rumb europeu?

* http://www.elplural.com/2012/08/08/merkel-encuentra-oposicion-que-aboga-por-la-solidaridad-esto-no-va-a-funcionar-sin-riesgos-para-alemania/ 

Era el mes de maig, un cop anunciat el tancament de Carn Illa, com a Diputat del Grup Socialista deman a la Conselleria d'Agricultura com pensen garantir el servei d'escorxador a Palma un cop anunciat el tancament de Carn Illa, i me contesten amb un informe jurídic per dir que la Conselleria d'Agricultura se'n renta les mans (en pla Ponç Pilat), que la competència és de l'administració local, apuntant cap a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, i sense donar cap solució, només apuntant que s'ha de donar "a la iniciativa privada, en el menor espai de temps possible"... i això des de maig i Palma sense Escorxador.

L'Ajuntament de Palma va cercar el suport del primer pacte de progrés per gestionar l'escorxador, ara la Conselleria se'n desdiu, es desfà de la solució de Fageda, deixa sense escorxadors els ramaders mallorquins. I ningú piula. Idò bé, haurem de demanar a l'Ajuntament i al Consell que passa amb aquest tema..

(Versió corregida seguint consell d'amables comentaris, gràcies. Cosme)

En un dia en que parlam de les retallades que ha fet el Govern central, a les nostres Illes segueixen les retallades autonòmiques, per una de les àrees que ocupa el meu treball al Parlament, Agricultura, la notícia es coneixia fa pocs dies: s'acomiada al voltant de la meitat de la plantilla de l'empresa pública IBABSA:Enllaç a la informació facilitada per FSP-UGT.  ENLLAÇ A LA NOTÍCIA EN RELACIÓ A MENORCA.

Hem de recordar que IBABSA és l'empresa que fa els controls sanitaris animals, i que ja fa mesos des del PSIB-PSOE vàrem denunciar les retallades en la contractació de menescals.

 (Segueix)

Ifigènia, etimològicament "dona de raça forta", filla d'Agamèmnon i de Clitemnestra, segons el mite havia de ser sacrificada per apaivagar la deesa Artèmis. D'una forma semblant els dirigents conservadors espanyols i de les illes ens prediquen que han de fer sacrificis per apaivagar els mercats, dolguts, en el paper d'Agamèmnon, la presidenta d'Aragó fa pocs dies deia taxativament : " los sacrificios que se están dando son por el interés general".El president valencià, Fabra, assegurava que la societat està disposada a assumir sacrificis, Feijóo també parlà de "sacrificis" per ajustar els comptes públics gallecs.

 

 (Segueix)

Finalment sabem cap a on anava el PP amb la presa de control polític de la radiotelevisió pública de les Illes Balears des del primer moment: la privatització de les televisions autonòmiques. Ha estat una sospita que hem tengut des de fa mesos, i així ho hem denunciat al Parlament, el Govern no havia acceptat ni deixat d'acceptar que pretenia la privatització de la radiotelevisió pública, havia negat en ocasions la intenció, i en altres havia dit que permetria l'entrada de capital privat, el mes de gener encara trobam un titular que deia: "El Govern descarta privatizar IB3". (Segueix)

Pregunta RGE núm. 1971/12, de l'Hble. Diputat Sr.Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,relativa a prioritats de la Conselleria d'Educació

EL SR. PRESIDENT:Tercera pregunta, RGE núm. 1971/12, relativa a prioritats dela Conselleria d’Educació, que formula el diputat Sr. CosmeBonet i Bonet del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET:Gràcies, Sr. President. Sr. Bosch, el teníem pel més moderat,però resultarà ser tan radical com els seus companys de Govern,vistes les circulars que permet enviar als seus directors generals.Volen obligar a retirar un símbol, com és la senyeraquadribarrada, de les façanes dels centres educatius, i nosaltresvolem saber si aquesta limitació de la llibertat d’expressió ésuna prioritat per a vostè i sota quins arguments.Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Bon dia, president. Bon dia, Sr. Diputat. Respecte de laprimera part de la seva afirmació lògicament no hi entraré, què s’entén per moderat o què s’entén per exaltat, lògicament el que no volem és que hi hagi banderes d’una altra comunitat autònoma dins els nostres centres educatius.

Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET: Sr. Conseller, diuen que la senyera no és cap de les banderesreconegudes per l’Estatut, però hauria de reconèixer que, si bé no és una bandera oficial, sí és un símbol, un símbol de culturaque engalana els carrers de ciutats i de pobles els dies de festa,que vesteix taules carregades de llibres el Dia de Sant Jordi oque els seus regidors passegen solemnement durant la festa del’Estendard.

És un símbol de cultura, d’història i d’identitatd’un poble.

És per tot això que ara és una prioritat eliminar-hodels centres educatius?

Ara resultarà que desequilibra dretsconstitucionals?

Ara resultarà que altera les relacions en el si de la comunitat educativa?

La Constitució no preveu cap limitació a la lliure expressiói difusió d’idees i opinions per mor d’un suposat, suposat,rerafons polític.

Vostè és igual d’exigent amb la llibertat deculte?

Ha prohibit igualment expressions d’una determinada religió?

Jo crec que qui desequilibra els drets constitucionals ésvostè amb la seva circular que pens que vulnera la Constituciói és antidemocràtica. Qui incompleix l’Estatut també és el seugovern amb l’atac sistemàtic a la llengua pròpia.

És lògic que la comunitat educativa reaccioni quan lesdecisions del Govern suposen una involució en el procés denormalització, perquè mai cap govern no havia protagonitzatuna bateria de mesures com les que vostès impulsen per eradicarla llengua catalana.

Fer llevar els llaços no acabarà amb lacontestació massiva de la ciutadania que diumenge va donar unnou exemple de protesta pacífica i democràtica, 50.000 nous arguments perquè rectifiquin.

No acabaran amb la contestació sinó que amb actuacions com aquestes seguiran atiant el foc dela confrontació sols pensant en un rèdit electoral.

No ignorin els que pensen diferent perquè entre d’ells hi ha dels seus. No ignorin la massiva manifestació de diumenge. No actuïn des dela supèrbia.

Vostès van de liberals, però devia ser per fer-se la foto amb La Pepa, perquè han oblidats les llibertats civils, les llibertats personals, les llibertats que són a l’origen de la democràcia.

Els hem recordar, com deia Orwell, que la llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir, la llibertat d’expressió és la capacitat de tot ciutadà de dir als poderosos que no hi estan d’acord.

I com que estam en una democràcia ho haurand’acceptar. No els en queda d’altra que respectar les llibertats consagrades en la Constitució i per tant -acab- escoltin i rectifiquin.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Gràcies, Sr. Diputat. Sr. Conseller.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA IUNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Estic gairebé d’acord amb quasi tot el que ha dit manco que es faci dins l’escola, que és el que a vostès els preocupa, que l’escola en lloc de ser un espai on hi càpiguen tots els que creuen en la defensa d’una determinada manera d’ensenyar lallengua i els que creuen en una determinada manera de fer-hodiferent es puguin trobar igual de bé; que a les escoles esdesenvolupin els currículums i no siguin caus on determinats col·lectius creuen que poden ser capses de ressonàncies d’allòq ue la ciutadania no els ha donat amb els seus vots, d’allò que no els ha donat amb els seus vots.

(Petit aldarull)

Vostès volen utilitzar l’escola per a una cosa que jo pretenc que no s’utilitzi, que sigui un espai comú on tots els que pensam igual i diferents, ens hi trobem. Vostès volen que uns determinats col·lectius, i els puc cercar tota una sèrie de correus firmats, signats per qui els posava en marxa, volien que l’escola es convertís en allò que no és. Jo el que pretenc és tot el contrari, que al carrer, a la premsa, aquí, aquí hem de fer el debat polític, dins l’escola pública, no.Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

 (Segueix)

Ens veiem obligats a interpel.lar novament el Govern sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears, sobre com garantiran independència i pluralisme del mitjà, obligats després d’haver arribat a un carreró sense sortida al qual ens ha abocat la nefasta gestió política feta des del mes d’agost ençà. Ha culminat l’ocupació del principal càrrec
directiu d’IB3 per part de personal afí o afiliat al Partit Popular amb l’elecció de l’exsenador i regidor de Calvià Sr. Ruiz i un Consell de Direcció totalment monocolor, tots els membres d’un consell de direcció d’un mitjà de comunicació públic que deuen obediència al Partit Popular, íntimament relacionats o implicats en la seva estructura política, tot i que s’ha volgut vestir de professionalitat.
La professionalitat o la manca d’ella l’han emprada durant els darrers sis mesos segons conveniència, sempre amb
l’objectiu de fer callar la boca a l’oposició quan demanàvem diàleg. El Sr. Gómez ha estat especialment aficionat a treure el nom del Sr. Martorell i a esmentar que tenía un determinado carnet político, argument curiós quan l’emprava un director general que creim que encara ara té carnet d’un determinat partit polític, el Partit Popular, i que encara ara ha passat el testimoni a un altre director general que tiene un determinado carne político. Ens negaven l’opció de tornar a parlar de consensuar IB3 argumentant el carnet polític del Sr. Martorell i afirmant que si volíem consens havíem de votar el Sr. Palazón.

 

 (Segueix)

Coincidia el dia de la sentència pel primer cas jutjat a Jaume Matas, una "peça" del Palma Arena, a l'espera de sentència ferma, amb un Ple del Parlament, a on patíem novament, un dimarts més, els efectes de la majoria absoluta del PP. I tot plegat m'ha convidat a una reflexió, que pens que no he fet tot sol: hi comença a haver alguns elements que es semblen als tics, per ventura propis de tota majoria absoluta (o quasi tota), que foren característics d'aquell Govern del 2003-2007.

 

 (Segueix)

He qualificat d'inèdita la situació que ara es donarà a la cúpula de la Ràdiotelevisió pública de les Illes Balears, IB3, inèdita perquè cap Govern en democràcia s'havia atrevit mai a perpetrar un atac o assalt tan directe a la independència, neutralitat i pluralisme que han de ser senya d'identitat dels mitjans de comunicació públics. Ni tan sols en l'etapa Umbert, ni tampoc amb Martorell, com li agrada invocar al conseller-director general Gómez, es va donar una situació de tal manca de pluralisme al màxim òrgan de direcció de la Ràdiotelevisió pública, perquè sempre van conviure amb Consells d'Administració plurals.

A més el nou Director General té el currículum més polític i menys audiovisual que Maria Umbert, que havia estat delegada de TVE a les Balears si no record malament, o Antoni Martorell, periodista de professió i forjat en tasques de Director de Comunicació. A l'igual que Umbert o Martorell, o el propi Gómez, el fet de tenir carnet d'un determinat partit polític ha estat determinant perquè Ruiz ahir arribàs a la Direcció General. A diferència de Terrassa o Goñi, dos exemples emblemàtics de l'anterior legislatura, i que el PP oblida o obvia perquè no li interessa que ho recordem.

El PP ha tengut la barra de presentar un Consell de Direcció monocolor després de 6 mesos d'haver-se negat a negociar amb l'oposició. Té la barra d'invocar la unanimitat de la MesaAudiovisual com a avaladora de Ruiz, cosa que és falsa perquè com a mínim el Sindicat de Periodistes es va desmarcar de la precipitada reunió forçada per un Gómez desesperat davant la renúncia de Palazón.

 (Segueix)

Estam a punt de finalitzar el procés congressual, que ens haurà portat a fer canvis en les direccions del Partit Socialista, però també a obrir un interessant debat ideològic i sobre el model de partit, un procés que pens que ha estat prou productiu per marcar el nostre rumb els propers anys. No vull extendre'm sobre els diferents temes que hem tocat a les ponències polítiques del PSOE a nivell federal, o del PSIB aquí a les Illes Balears, sinó sobre una idea general que ha marcat no sols les ponències i els seus debats, sinó també les intervencions als informes de gestió, i que representa un sentir àmpliament majoritari dins el Partit Socialista en aquests moments. Aquesta idea és la de que cal "retornar" a les idees i els valors que caracteritzen el socialisme democràtic, la socialdemocràcia.

 

 (Segueix)

Un partit com el PSOE, amb un bagatge històric, polític i social com el que té, no pot perdre la memòria dels fets que han marcat la seva evolució. No estam davant el primer Congrés de canvi de liderats, ni davant la primera derrota electoral, sí estam davant la crisi econòmica més important des de 1929, que no és poca cosa.
Una crisi en la qual sembla que qui dicta la política econòmica no són els ciutadans a través del sistema democràtic, sinó una entelèquia denominada "mercats" i que segurament són els mateixos lobbies de poder econòmic de tota la vida, que estan fent la recepta que més els convé a ells per sortir-ne. Front a la recepta dels poderosos el principal objectiu d'un partit socialdemòcrata ha de ser posar unes altres solucions, que incorporin l'interès de la majoria, amb un caire social, cal, per tant, reflexionar i actualitzar el socialisme. Aquest és el repte actual. (Segueix)

No és el títol d'una novel·la, són els adjectius que el Govern actual posa a l'oposició, per boca del seu president i del conseller de presidència. "Si tuvieran dignidad se callarían" va dir el president la setmana anterior, i els seus repetidors als mitjans de comunicació han corregut per veure qui era el primer que recomanava a l'oposició callar, és a dir, deixar de fer oposició, ja que l'essència d'un grup que es troba a l'oposició és precisament poder expressar lliurement i pública el seu desacord amb el Govern.
 (Segueix)

IB3.CRÒNICA D'UNA GESTIÓ POLÍTICA PÈSSIMA.
Vaig formar part del primer Consell d'Administració de la televisió autonòmica quan ni tan sols sabíem quin nom tendria, eren els temps de Jaume Matas, recent tornat d'exercir de Ministre de Medi Ambient a Madrid, i era l'època dels grans projectes que tan endeutada deixaren la nostra Comunitat Autònoma. (Segueix)

Llegesc a la premsa que l’actual secretària general del PP i presidenta de Castilla-La Mancha ha afirmat que no es surt de cap crisi augmentant els impostos; el mateix dia, em conten que la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, ha fet una crida a la inversió privada per sortir de la crisi, al mateix temps que es dedica a liquidar els organismes públics encarregats de potenciar diferents sectors econòmics, per una banda el turístic, per un altre l’audiovisual. Cometen l’error d’oblidar que aquesta no és una crisi com les altres, no és una crisi més, és la “Gran Recessió”, sols comparable a la Gran Depressió de 1929, i la història ens ensenya una cosa: de les grans crisis no es surt liquidant el sector públic. I estan llençant missatges en el camí contrari al que ens estan dient els experts darrerament.

 

 (Segueix)

El mes d'agost, el necessari descans mental i físic que tothom necessita, l'ambient relaxat de la costa mallorquina... tot plegat no permet que quedem indiferents davant els greus fets que succeeixen a tot el món, ni tampoc davant les continues i erràtiques, desconcertants i improvisades mesures (o anuncis o denúncies, poca cosa concreta) del govern autonòmic balear.

 

 (Segueix)