El PSOE publica un manifest amb motiu del dia d'internet. Una relfexió prou interessant que vos convid a llegir i signar si compartiu.

La meva aportació ve en forma de reflexió personal: el 1995 (crec) estava acabant la carrera i vaig tenir el privlegi (llavors era privilegi) de tenir una clau d'accés i un compte d'email a la sala d'ordinadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al fet de presidir un associació universitària. Després dels emails, les pàgines de comentaris, els cercadors, els chats, els primers correus (hotmail, yahoo...) personals... vaig atrevir-me a fer una web pròpia, aquest blog... ara estam amb les "xarxes socials". Resulta impresionant girar l'ullada cap enrere i comprovarcom han canviat les coses. Un detall més de collita personal: el 1997, quan vaig assumir la secretaria general de Joventuts Socialistes, ens arribà un ordinador regalat per la Comissió Executiva Federal, i un módem! Primer tenguérem connexió a internet a les JSI que al PSIB. I al Parlament, només es podia accedir a internet a un únic ordinador situat a un reconet de la impressionant biblioteca de l'antic "Círculo Mallorquín".Fa poc més de deu anys... i mirau com estam ara. No s'entén la política sense les TIC.

I estic segur que d'aquí a 10 anys més encara ens sorprendrà més recordar com estam ara. Feliç dia d'internet!

Sentint el portaveu del PP al Consell, que mesclava l’Alemanya nazi, la Rússia stalinista, amb les crisis del petroli dels anys 70 i el crack del 1929, i tot plegat per venir a comparar l’actuació del Consell contra la crisis amb Herbert Hoover, el president republicà que va haver de fer front a la crisi del 1929, pensava que s’havia equivocat de debat, però no, el motiu era pintar una situació suficientment catastrofista per abordar la crítica de la gestió del Consell de Mallorca (al·lucinau!)
 (Segueix)

Simplement public un article aparegut al Diari de Balears, el triomf del seny, de l'esquerra, i la demostració de la sensibiltiat social que té el Parlament Europeu: s'ha derrotat, després de llarga batalla, la proposta de la jornada setmanal de 65 hores. Un triomf de l'Europa social, un argument a favor de participar a les eleccions europees el proper 7 de juny:

 

Derrotada la norma de les 65 hores laborals.

 

Després de 5 anys de debat s'esgota l'allargament de la jornada laboral setmanal per la falta d'acord entre l'Eurocambra i els Vint-i-set.

 

 (Segueix)

Llegesc amb certa sorpresa que Antònia Estarellas, portaveu adjunta del PP, va ademetre que ja els aniria bé el vot del diputat Bartomeu Vicens per plantejar la moció de censura contra el govern del Pacte... i això mentre la direcció del seu partit clama que el govern del pacte és "ilegítim" per tenir el suport del senyor Vicens. "Visca la coherència", he pensat. Però em diuen que no... (Segueix)

A més de donar-nos alguns disgusts (grossos) de tant en tant, el cert és que l'Església Catòlica Apostòlica Romana acumula uns quants mil·lenis de saviesa, que en massa ocasions no demostra.

Ho dic perquè en aquests temps en que ens trobam dia sí i dia també amb males notícies sobre corrupció lligada a la política o l'abús dels alts executius de segons quines empreses, si ens aturam a reflexionar no només resulta que la cosa no és nova sinó que és molt molt antiga. Resulta que l'Església no només ho ha patit, sinó que fins i tot ho ha convertit en Pecat Capital. La corrupció sòl anar lligada a aquest tan conegut pecat que és l'AVARíCIA, la COBDÍCIA. El "pecat" que ens ha conduït a la crisi financera... basta llegir la definició de cobdícia per adonar-nos de la molta relació que té, per exemple, amb la fallida hipotecària.
 (Segueix)

Els resultats a Galícia i a Euskadi del passat 1 de març han convidat a més d'un a reflexionar-hi, extreient-ne lectures a nivell estatal, i fins i tot extrapolant la situació política de cada comunitat autònoma a la nostra. Algunes conclusions les puc compartir com el fet que Rajoy en surti reforçat internament o que els governs (tant un com altra) paguin en part l'efecte de la crisi econòmica.

 

 (Segueix)

"El Consell de Mallorca assumeix per primera vegada, serà el proper divendres, la presidència d’Arc Llatí, un òrgan de participació europea que es va constituir l’any 1999 i al qual pertany des de la seva constitució la institució insular. Es tracta d’una associació que agrupa setanta entitats supramunicipals, entre diputacions, consells insulars, departaments i províncies —d’Espanya, d’Itàlia i de França—, i que participa en les polítiques de la Unió Europea dirigides a les entitats locals."

 

Extret de la web del Consell de Mallorca. 

 (Segueix)

En la seva intervenció inicial la presidenta Armengol va centrar el debat en la crisi econòmica que vivim, tot i que també va combinar la reflexió sobre la crisi i la capacitat de reacció del Consell amb un repàs, no exhaustiu però si abarcant totes les àrees, de la gestió del Consell de Mallorca durant aquest darrer any.

 

 (Segueix)

El PP va protagonitzar ahir un capítol més de la seva erràtica política d'oposició, simptomàtica de la desorientació que viu la formació política que presideix Rosa Estaràs. (Segueix)

Curiós el punt de vista de la secretaria general del PP, sra. Cospedal, no és escandalós el cas de corrupció que s'ha conegut aquests dies, i que implica a varis municipis governats pel PP. Segons ella l'escàndol és que es conegui el tema, no la corrupció en si. Resulta alarmant la manca d'autocrítica d'un PP enmig d'un "temporal" intern sense precedents: espies, corrupció, divisió interna... i mentrestant en Rajoy a Berna a demanar la dimissió del vicepresident Solbes. Ahir va demanar aquesta dimissió posant com exemple el ministre alemany d'economia Michael Glos, però avui ja no ha citat aquest exemple. Sembla ser que Glos dimiteix no només per la crisi econòmica sinó per la crisi del seu partit, el dretà CSU bavarès:"La CSU sufrió grandes pérdidas en las elecciones de septiembre de 2008. Muchos altos cargos de la CSU consideran a Glos responsable en parte de aquel desastre. Las relaciones entre y Glos y Seehofer han sido tensas en las últimas semanas. El ministro de Economía parecía además descontento por el papel secundario al que parecían haberle relegado Merkel y el ministro de Finanzas, Peer Steinbrück." (El País).

Seguint l'exemple de Glos (a qui no han acceptat la dimissió de moment), sembla perillós per Rajoy seguir per aquest camí, no fos cosa que a qualcú del seu partit se li acudís esmentar Glos peró per l'altra crisi, no precisament l'econòmica.

Més d'un ha comentat que la crisi econòmica a escala global que vivim és també una oportunitat, una oportunitat perquè ha evidenciat el fracàs d'un model, d'un sistema no només econòmic, sinó també de valors. No som qui per aportar molt a aquest debat, però el cert és que el fracàs del model ultraliberal dels darrers anys està provocant un reviscolar del debat més ideològic, més de fons, ara que de cada vegada és més clar que haurem de començar a pensar un nou model socio-econòmic de futur, possiblement un nou model amb el qual despedirem definitivament el segle XX i entrarem de ple en el XXI.

En aquest sentit m'ha semblat prou interessant com per reproduïr-lo l'article de l'economista  Domènec Ruiz Devesa, a EL PAÍS d'ahir, aquí el vos deix:

 (Segueix)

En castellà tenen una dita: "Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid", un refrany que Rajoy aplica com ningú. La darrera: Rajoy echa mano de Nadal para acusar a Zapatero de no hacer nada contra la crisis.

Segons Rajoy el govern hauria de lluitar en pla èpic contra la crisi... no deixà clar en la seva paràbola si la Crisi vendria a ser Nadal (número 1 del món) o Verdasco. Per ventura el subsconcient el va traïr i es va veure a si mateix lluitant épicament contra Zapatero, o per ventura contra Aguirre. No sé qui li deu llevar més la son. Està clar que no li lleva la crisi, que ara ha passat a ocupar el lloc del terrorisme en la retòrica "rajoyiana", tot és crisi. Ell tampoc té cap solució. No fa costat al Govern en cap de les iniciatives, i només empra la crisi com a element per enardir les masses peperes. En fí, al seu nivell.

Per aquells que vulguin sebre algunes de les mesures del Govern central contra la crisi els recoman accedir a la web "¿Qué es el Plan E?", és sumament interessant. Per altra banda existeix el Fons d'Inversió Local per a l'Ocupació amb 8.000 milions d'euros, ja repartit entre els Ajuntaments i que ben segur també és una mesura activa. Està clar que Rajoy tampoc s'ho ha mirat, en fí. Aquestes són algunes de les mesures del Govern central.

De moment seguim sense notícies del PP.

No em referesc avui a la Memòria històrica, al deute que tenim amb el nostre passat, amb aquells que patiren per les seves idees durant la Guerra Civil i el franquisme. No, avui em referiré a la memòria viva de la nostra història recent, de la nostra història tan propera que els protagonistes encara estan en actiu.

 

 (Segueix)

Curiós titular, no? De totes formes és evident que Peter Parker, fotògraf free-lance a sou del Daily Bugle haurà de ser l'encarregat de cobrir l'històric 20 de gener de 2009 la presa de possessió de Barack Obama... i allà el salvarà d'un criminal que pretèn suplantar-lo. El món de Marvel s'avança a aquesta data amb una història que ens avança El País que convida, com a mínim, a un somriure, en aquests dies que sentir els informatius o llegir els diaris resulta lamentable.

Una vegada salvat per Spiderman, esperam d'Obama una postura més contundent en el tema de Gaza.

 

 

Les "Nadales" són una d'aquestes tradicions de les Festes que estam vivint aquests dies que, si no es fan embafoses, donen un aire d'optimisme, festes familiars i bones intencions que es suposa que han de ser la norma. D'entre les nadales que conec, una de les més curioses que he sentit és "Mele Kalikimaka": es suposa que és la forma de dir "Bon Nadal" a Hawaii, precisament l'estat que va veure néixer l'actual president electe dels Estats Units, Barack H. Obama. Idò això: Bones festes.

 

 

 

I la lletra...

 (Segueix)