Res Publica segons Cosme Bonet

El PP va protagonitzar ahir un capítol més de la seva erràtica política d'oposició, simptomàtica de la desorientació que viu la formació política que presideix Rosa Estaràs.

Ahir varen reclamar al president Antich una qüestió de confiança. La portaveu de l'oposició ho va fer sempre mirant endavant, sense girar-se al darrera, no fos cosa descobrís que la confiança no la té ni en els escons del seu propi partit... o bé per tancar els ulls davant l'evidència que les mateixes raons que va emprar per "qüestionar" la majoria parlamentària del Govern, les imputacions judicials, servirien per qüestionar-la a ella mateixa. Tenc per mi en sortiria més escalivada ella que el President Antich davant una "Qüestió" així plantejada.

Dins el PP no convé plantejar una "qüestió de confiança", dia a dia tenim exemples de que la confiança precisament ha desaparegut. Moltes mans posades al foc s'han cremat. I ara cal cercar arguments a on no n'hi ha. Provant estratègies oposades en qüestió de mesos, demostrant a la ciutadania que no saben a on van, a on volen arribar.

Fa alguns mesos el PP volia reunir-se periòdicament amb el president. Ara volen fer qüestions de confiança, sense que hi hagi hagut cap conflicte polític de magnitud que hagi enfrontat Antich i Estaràs.

Encara major contradicció és el fet que la relació del PP amb UM es planteja al mateix temps des de l'amor i des de l'odi, no és que canviï, és que qüestiona la legitimitat de Bartomeu Vicens mentre festeja a Miquel Nadal. Algú entén aquesta situació si no és fruit de la més profunda desesperació?

En temps com els actuals s'espera de l'oposició (i de tots els partits polítics) un missatge coherent d'exigència al Govern, de voluntat d'arribar a acords per damunt d'espuris interessos partidistes, plantejaments seriosos a curt i mig termini que pensin en els problemes de la gent i no en estratègies per obtenir més poder o beneficis particulars. Ara mateix no veim això als escons de l'oposició, tot i que fa uns mesos sí que semblava que aniria per aquí.

Igual que varen canviar llavors, les circumstàncies difícils que vivim hauran de fer reflexionar al PP a un moment o altra, i abandonar una estratègia que a curt i mig termini ni l'entén la ciutadania, ni els durà enlloc.