Res Publica segons Cosme Bonet

A més de donar-nos alguns disgusts (grossos) de tant en tant, el cert és que l'Església Catòlica Apostòlica Romana acumula uns quants mil·lenis de saviesa, que en massa ocasions no demostra.

Ho dic perquè en aquests temps en que ens trobam dia sí i dia també amb males notícies sobre corrupció lligada a la política o l'abús dels alts executius de segons quines empreses, si ens aturam a reflexionar no només resulta que la cosa no és nova sinó que és molt molt antiga. Resulta que l'Església no només ho ha patit, sinó que fins i tot ho ha convertit en Pecat Capital. La corrupció sòl anar lligada a aquest tan conegut pecat que és l'AVARíCIA, la COBDÍCIA. El "pecat" que ens ha conduït a la crisi financera... basta llegir la definició de cobdícia per adonar-nos de la molta relació que té, per exemple, amb la fallida hipotecària.
Diu la viquipèdia: Cobdícia/Avarícia (Llatí, avaritia)

aLa cobdícia és, com la luxúria i la gola, un pecat d'excés. Tanmateix, la cobdícia (vista per l'Església) s'aplica només a l'adquisició de riqueses en particular. Tomàs d'Aquino va escriure que la cobdícia és "un pecat contra Déu, igual com tots els pecats mortals, en el qual l'home condemna les coses eternes per les coses temporals." Al Purgatori de Dant, els penitents són obligats a agenollar-se en una pedra i recitar els exemples d'avarícia i les seues virtuds oposades. "Avarícia" és un terme que descriu molts altres exemples de pecats. Aquests inclouen deslleialtat, traïció deliberada, especialment per al benefici personal, com en el cas de deixar-se subornar. Recerca i acumulació d'objectes, robatori i assalt, especialment amb violència, els enganys o la manipulació de l'autoritat són totes accions que poden ser inspirades por la cobdícia. Aquests actes poden incloure simonia.

Paraula interessant: "simonia"... la compra o venda del que és espiritual per béns materials. Inclou càrrecs eclesiàstics, sagraments, sacramentals, relíquies i promeses d'oració. La paraula simonia deriva de Simó el Mag, qui va voler comprar a Sant Pere el poder per a imposar les mans (Fets 8:9-24).

En el seu moment va ser tot un negoci el comprar i vendre parròquies, però també relíquies, oracions...

L'Alcover-Moll diu: Compra o venda de coses espirituals a canvi de diners o d'altres béns temporals.

Si per "coses espirituals" parlàssim de polítiques públiques per ventura fins i tot tendriem aquí definit una moderna forma de "simonia", si enlloc de parròquies o relíquies parlàssim de requalificacions i malversacions... en definitiva, la venda de l'ànima del polític al llucifer del diner. Per ventura serà ver allò de'n Lampedusa, i tot canvia per seguir igual... voldria pensar que no.

A l'Alcover trobam també un interessant aforisme del "llibre de tres" (un llibre medieval dedicat a fer aforismes en tò humorístic): Tres coses fan bon cardenal: humiltat, leyaltat, de simonia mundat. I m'atreviria a fer-ne la variant actual, sols substituint "cardenal" per polític.