Res Publica segons Cosme Bonet

Al Consell. Mentre al carrer es parla de la corrupció del Govern Matas el PP intenta que tots mirem cap a una altra banda. En un intent desesperat de desviar l'atenció de l'opinió pública de l'actualitat el PP intenta tirar balons fora, o marcar gols en la porteria de UM. EL PP vol que s'investigui la gestió a la que ells mateixos donaven suport. ¿És un "mea culpa"? ¿Un reconeixement per boca del portaveu de l'oposició al Consell de Mallorca que el PP coneix casos de corrupció al propi Consell? ¿Perquè no els denúncia idò? ¿A que ve aquesta proposta, qualificable, com a mínim de demagògica? Cortina de fum.

 

 (Segueix)

No ho faig molt sovint, però he rebut un vídeo a través de l'email, remés per un amic, i que és d'aquells que val la pena comparitr, aquí el deixo: VÍDEO.

Ha passat la Diada de Mallorca, ahir, amb l'acte institucional que es sol celebrar, conmemorarem un cop més el jurament dels "privilegis i franqueses" del Regne de Mallorca per part de Jaume II. Els actes amb motiu de la Diada no acaben, segueixen tot el mes, com hem dit en cada ocasió que n'hem parlat, per nosaltres, l'equip de govern del Consell, la Diada té sentit si aconseguim que la gent hi participi. I sí, ja ho sé, hauria de ser festiu...

 

 (Segueix)

La capacitat del PP de canviar la cara davant el mal temps no deixa de sorprendre, a propis i a extranys. Ara es desperten amb un clam contra la corrupció, i demanen mesures, bàsicament per investigar els altres... Però senyora Estaràs, arriba amb quatre anys de retard. (Segueix)

Una de les primeres bones notícies polítiques que he llegit aquests dies, que quasi estam de retorn "oficial" de l'activitat política (si és que mai s'atura...), és la notícia que el Departament de Hisenda i Innovació del Consell de Mallorca ha posat en marxa els primers pressuposts participatius. (Segueix)

Possiblement l'estiu de 2008, especialment el mes d'agost, serà recordat per dos grans aconteixements que ens han impactat a tots, en major o menor mesura. En primer lloc per la catàstrofe aèria del 20-A. Un Sant Bernat tràgic. (Segueix)

Aquestes darreres setmanes s'ha fet efectiu el pacte entre PP-cDM i UM a Muro, avui n'hem hagut de prendre posició en roda de premsa, hem manifestat el suport dels socialistes de Mallorca als companys de Muro, de la Coalició PSOE-Entesa per Muro, com no podia ser d'altra manera. Els amics Pere Amengual i Ramon Quetgles han hagut de patir la deslleialtat d'un pacte en el que molts de murers i mureres tenien dipositades esperances de "canvi", després de molts anys de "lo mateix".

 (Segueix)

Dos gestos semblen indicar que el PP comença a renunciar a la seva aspiració de majoria absoluta. Per un costat la mateixa Rosa Estaràs que fa un any demanava "aire fresc" al Consell i renegava de tota la gestió "munariana" ara es desfà en elogis a UM, igual que Jaume Font, qui en la mateixa línia s'auto-alaba el pacte PP-UM, ja no recorden l'inici de legislatura, quan el principal tema d'oposició era l'atac constant a UM... Que hi ha darrera això? (Segueix)

Ahir, l’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca, va donar el seu vistiplau a la proposta del Consell de Mallorca per a la creació d’una Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. La consellera executiva de Territori, Maria Lluïsa Dubón, ha marcat una fita històrica, una idea, una demanda, una inquietud que ve des dels temps en què l’enyorat company Francesc Quetglas presidia la Comissió Insular d’Urbanisme.

 

 (Segueix)

El 14 de juliol és una d'aquestes dates que sempre em conviden a pensar, en part degut a una certa "francofília" (de França, no vos pensassiu...), el cert és que els veïns del nord tenen una història, unes institucions, un país... alguna cosa que me'ls fa simpàtics i interessants. Per altra banda em produeix una certa enveja que la diada que conmemoren, el 14 de juliol, a pesar de ser un fet d'armes (la presa de La Bastilla pels parisencs el 1789) recorda la Revolució Francesa, és a dir, la fí de l'absolutisme, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà... els inicis de l'era contemporània, la fí de les velles estructures, l'inici d'un món nou, del qual en som hereus.

 

 (Segueix)

Hem tornat del 37è Congrés Federal del Partit Socialista amb les "piles carregades", sol passar en una gran concentració d'aquest tipus, una concentració de persones en torn a unes idees, en el marc d'un debat ideològic, un espai en el que el que defenses pren la forma de la direcció que s'elegeix.

Ja comentava, escrivint des del mateix Congrés, les sensacions que em produia el primer dia d'estada allà. Avui, després de la cloenda, d'haver retornat i reflexionat una mica en torn al que ha succeït me qued amb algunes impressions:

 (Segueix)

Aquest cap de setmana el passam a Madrid, assistint al 37 Congrés Federal del PSOE. Particip com a Observador, el que significa que tenc més temps per estar pels passadissos, per l'inmens i activissim hall. L'ambient que es respira és d'una absoluta tranquil.litat, és un ambient relaxat, no tant al si de les Comissions, a on es debaten els temes d'actualitat: economia, globalització, nous drets i llibertats, laïcisme... Els drets i llibertats precisament foren reivindicats ahir per Zapatero com a part fonamental de la gestió feta des del 2004. També va dir que havia de ser un Congrés de cel.lebració, i ho és, almenys per l'alegria que s'hi respira. Tan diferent de l'altre Congrés Federal al que he assistit, va ser el del 2000, hi havia 4 candidats i va guanyar el més nou, Zapatero, evidentment va ser més emocionant i a més marcà l'inici de la "remontada" que precisament avui podem cel.lebrar. Es també un dia per retrobar-se amb els vells companys de Joventuts als que hem perdut la pista, ara són batles, diputats, una jove generació de socialistes que reclamam el nostre paper, i que Zapatero té molt en compte. Falten minuts perquè és proclami novament a Zapatero Secretari General, es sent l'emoció dels presents, és la forÇa del canvi que és visualitza avui i aquí, entre d'altres amb Leire Pajín.

El dramatisme exagerat, la demagògia i el nacionalisme ranci a que ens tenen acostumats alguns mitjans de comunicació que viuen al marge de la realitat i inmersos en el seu propi "mundo", no deixa de sorprendre en la seva deriva, com a restes d'un naufragi d'un projecte polític fracassat que intenta sobreviure a base de crear falses alarmes socials, i de cercar notícies on no n'hi ha.

 

 (Segueix)

Un fantasma recorr Europa, és el fantasma de l'europessimisme. O aquesta és la impressió que em deixa la visita oficial que estam fent aquests dies a diferents organismes de la Unió Europea, com la Comissió, el Comitè de les regions o el Parlament. El referèndum a Irlanda ha estat un cop que s'ha sentit fort a tots els nivells. L'eurodiputat Carnero ens deia que Europa té una mala salut de ferro. Ha estat el més optimista, funcionaris de distint nivell a ponències ben diferents han expressat molt clarament el seu pessimisme. El Parlament treballa ara en els símbols de la Unió, en la identificació dels ciutadans amb Europa, per ventura una forma de lograr més identificació dels ciutadans amb la Unió, el resultat irlandès seria una prova d'aquest desconeixement. Però fins i tot per donar reconeixement formal als símbols de la UE hi ha grups del propi parlament que s'hi oposen. És hora de reaccionar per ventura, l'any que ve hi ha eleccions europees, una onada d'euroesceptimisme que pot fer baixar molt la participació. Serà afegir al banyat. L'eurodiputat Cercas ens animava a lluitar pel model europeu, per un procés que ha duut el període més llarg de pau en la història d'Europa. Això és el que representa Europa. I per aquesta idea val la pena seguir lluitant.

Avui fa anys era jornada electoral, el 13 de juny de 1999 els electors van possibilitar el primer Pacte de Progrés al Govern de les Illes Balears. Nou anys després torna a haver-hi un pacte, que funciona prou diferent, per una banda perque crec que tots els que hi foren i que hi tornen a ser aprengueren qualque cosa d'aquella experiència històrica, però també perque els partits que formam el Pacte, dit ara de centre-esquerra, també hem canviat.

 

 (Segueix)