Res Publica segons Cosme Bonet

Avui fa anys era jornada electoral, el 13 de juny de 1999 els electors van possibilitar el primer Pacte de Progrés al Govern de les Illes Balears. Nou anys després torna a haver-hi un pacte, que funciona prou diferent, per una banda perque crec que tots els que hi foren i que hi tornen a ser aprengueren qualque cosa d'aquella experiència històrica, però també perque els partits que formam el Pacte, dit ara de centre-esquerra, també hem canviat.

El 1999 Andreu Crespí era Secretari General d'un PSIB-PSOE encara ferit per la marxa de González, les primàries, Borrell, i amb Joaquín Almunia de Secretari General. El PP estava dividit com ara, però tenia al "Gran germà" Aznar fent i desfent, escrivint i borrant línies al seu "quadernet blau". Ara el "gran germà" ni és tan gran ni té capacitat de fer i desfer. El Bloc no existia com a tal, hi havia un PSM fort tot i que havia retrocedit en resultat electoral respecte al 1995, i una coalició EU-Els Verds, que treia un bon resultat i entrava al govern per primera vegada.

I hi havia una Unió Mallorquina, dirigida amb mà de ferro per Maria Antònia Munar, que donava la "puntilla" al PP, consumava la "venjança" que s'havia començat a gestar el 1994, que havia tengut el seu precedent en el Pacte de Progrés del Consell de Mallorca el 1995. Avui Unió Mallorquina ha viscut el difícil moment de substituir un lideratge incontestat i ha passat per un Congrés que si bé va acabar amb un cert consens sembla haver deixat aspectes sense tancar, el resultat és un partit molt diferent de la UM que coneixim fins ara.

Un pacte similar, i alhora molt diferent...