Res Publica segons Cosme Bonet

Abans d'ahir sentia a la coordinadora (de moment) del PP balear acusant el govern autonòmic actual d'aprofitar les "lluvies torrenciales" (paraules exactes emprades per ella) per carregar contra la gestió del govern Matas. Pero basta veure les fotografies de l'estació de Son Sardina inundada per deixar en evidència la gestio del PP. Es el paradigma de com han fet les coses: a mitges, improvisadament, amb un objectiu purament electoralista. Aquesta és la realitat, una realitat caparruda, perquè el cas del suposat "metro" no és més que el mateix que podriem dir de l'asfaltat que ja necessita revisar a l'autopista Inca-Alcúdia, o les deficiències de l'hospital comarcal d'Inca, que només ara reconeix i protesta el batle d'aquesta ciutat. Les "lluvies torrenciales" posen en evidència el llegat Matas, reduït a les autopistes mal asfaltades, a un metro inundat... i a un PP desorientat.

Avui fa un mes. Un mes des que Francina Armengol va ser elegida Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Un mes intens, un mes que desitjàvem però que els gurús de l'opinió públicada definien com impossibles. (Segueix)

"Boris fou de les poques persones que assistiren a l'entrevista dels dos emperadors sobre el Niemen. Veié els raigs blassonats, el pas de Napoleó a l'altra riba, la guàrdia francesa, el rostre pesarós de l'emperador Alexandre mentre esperava silenciós a l'hostal de la vila del Niemen l'arribada de Napoleó. Veié asseure's els dos emperadors a les barques i com Napoleó, que fou el primer en desembarcar, s'acostava amb passes ràpides a Alexandre, li allargava la mà i desapareixia amb ell dintre el pavelló."

Casualitats de la vida ahir llegia com un conegut editor recordava la trobada entre Napoleó i Alexandre I en una balsa enmig del Niemen.

Casualitats de la vida, faig temps la nit abans de que es constitueixi el Parlament de la nova legislatura, nit del 25 al 26 de juny, i es compleixen dos-cents anys de la Pau de Tilsit.

La màgia de les efemèrides, la passió per la història, la curiositat davant les coincidències, han gravat la imatge de la trobada dels dos emperadors al meu cap durant tot el dia.

El fragment inicial és de "Guerra i Pau", de Tolstoi. La trobada dels dos emperadors es produïa el 25 de juny del 1807 (ha fet ahir dos-cents anys exactes) després de tota una sèrie d'enfrontaments dels quals cal destacar per un costat Austerlitz, i molt més recentment Friedland, on les àguiles de Bonaparte derrotaren els russos, un cop més.

El general Lariboisière va rebre l'encàrrec de preparar l'escenari de la trobada, una balsa enmig del riu Niemen, que separava Rússia dels territoris dominats per Napoleó, territori "neutral". Sobre la balsa feu construir un pavelló, on s'havien de trobar els dos emperadors. El matí del 25 de juny Napoleó, acompanyat dels mariscals Berthier, Murat i Bessières, a més de Duroc i Caulaincourt, s'embarcà cap al lloc de trobada, ben al mig del riu. Des de l'altra riba Alexandre s'embarcava al mateix temps.

Al pavelló on es trobaren dos dels homes més poderosos del seu temps, es feu la Pau, declarant-se mútuament enemics d'Anglaterra. I tanmateix la pau fou impossible, i el 1812 Napoleó travessà el Niemen al capdavant de la Grande Armée, iniciant així la campanya de Rússia, i la més gran i determinant de les seves derrotes. De totes formes l'encontre del Niemen, i la pau signada posteriorment, foren motiu d'esperança per molta gent durant uns anys.

De Tilsit, la localitat de la riba francesca on es signaria la pau, a Mallorca hi ha quilòmetres de distància, dos segles de diferència, i la política a dos nivells molt llunyans, per ventura. Però l'efemèride no deixa de fer-me gràcia, avui que precisament he participat en un Consell Polític del meu partit que algun company ha qualificat d'històric.

N'hi haurà que ho trobaran exagerat, però la conjunció de factors que fan possible uns Governs de Canvi a totes les institucions principals de les nostres Illes (tots els Consells Insulars sense excepció, el Govern, l'Ajuntament de Palma...) no deixen de que tenguem avui una mica més d'esperança en el futur del país. En tot cas el 25 de juny tendrà ara dues efemèrides a recordar, no deixa de fer-me gràcia.

Alguns mitjans ho titulen així: "El centroizquierda se impone en Palma y en otros 30 municipios" o "El PP perd 12 batlies pels pactes de progrés", d'altres prefereixen dir "El PP pierde 5 localidades más en el último momento por la pinza PSOE-UM que controla 14 municipios", curiosament el que ara anomenen "pinza" amb UM per Matas és "estabilitat". El lloc central o centrat d'UM els permet fer pactes comprensibles per a l'opinió pública tant amb PSIB-PSOE com amb PP, més extranys resulten els pactes del PP amb el PSM o amb EU-Verds, que no s'han donat aquesta vegada, almenys obertament... en fí.

Personalment crec que el 16-J va ser un dia històric, que torna a la realitat aquell món de ficció d'hegemonia que somniava Jaume Matas, veient-se a ell mateix com un nou Zaplana que acaba arraconant a la resta de forces polítiques. La intel·ligència dels electors obliguen a pactes, a "intel·ligències" a la inmensa majoria de municipis. Ara toca tornar a reivindicar allò de positiu que queda dels acords post-electorals: el diàleg i la política feta amb humilitat. Just el contrari del que ha practicat el PP tota la legislatura. Vegi's Maties Vallés, un diumenge més.

De la jornada històrica em qued amb dos noms, dues persones que per mi simbolitzen el canvi i l'esperança: Aina Calvo, batlessa de Palma, i Sebastià Burguera, batle de Ses Salines. Enhorabona a tots dos des d'aquí, i a tots aquells que com ells representen aquest horitzó d'esperança. Jo estic convençut que no fallareu.

 

El dia que es compleixen 30 anys de les primeres eleccions democràtiques a la premsa tendrem la confirmació que hi haurà canvi polític a l'Ajuntament de Palma: n'Aina CAlvo serà batlessa. Primer de tot enhorabona a aquesta candidata que ha capgirat la política municipal i que ha desfermat una onada d'optimisme que ja es comença a veure en aquesta "blogosfera"... Tot i així la prudència ens convida a no comentar massa el tema, de moment.

Estava veient un documental a la televisió, sorprenent-me de com ha canviat Espanya en 30 anys. 30 anys vists en perpectiva són pocs, imaginau doncs com hem evolucionat, si el 1977 es vivia en un estat ancorat en els anys 30 i 40 del segle XX.

 

 (Segueix)

Dos dies intensos m'han impedit poder ocupar uns minuts en seguir amb aquest "Diari de Campanya". Ahir va tocar seguir a la candidata pràcticament tot eldia, a una reunió amb entitats a Capdepera, a un gran centre comercial,... acabant a una reunió de l'Agrupació Socialista de Campos. Ja som al carrer, en tots els sentits, algú comenta que de cada dia fem menys mítings, però ens creim més el porta a porta.

Nervis, presses, coses que fallen... i d'altres que surten bé. La visita del president del Govern es prepara amb molta il·lusió, tothom està omplint autobusos, tenim més agents electorals que mai. L'ambient és cordial, tens a moments, per la quantitat ingent de feines acumulades, i la sensació de tenir entre les mans una campanya important.

Avui s'afegeix al dia a dia electoral l'enquesta de la Cadena Ser, massa positiva per creure'ns-la del tot, diu algú. Pot ser. Fixem-nos en les tendències. El PP segueix allunyat de la majoria absoluta a Mallorca que es va marcar com a objectiu. L'electorat castigaria el pacte PP-UM, segons aquestes dades. Per ventura ens donaria l'oportunitat d'un govern nítidament de progrés.

Curiosament a l'equip de campanya l'enquesta no provoca eufòria. El 2003 l'eufòria va fer més dur el fet d'assumir el resultat. La prudència és la constant.

La candidata ha passat el dia a Sóller, després de visitar el mercat de Santa Catalina, no li he pogut comentar les increibles paraules d'una Estaràs "increíble" (és a dir no-creible). Crida al vot "d'esquerra" perque l'únic vot útil per treure UM del Consell és el vot a Estaràs. El PP segueix tractant als ciutadans de curts de gambals. L'únic vot útil és el que impedeixi que el pacte PP-UM, és a dir, el pacte Estaràs-Munar, segueixi condemnant el futur de Mallorca. El Vot a Estaràs només és útil per uns quants, com s'ha vist darrerament, o Estaràs no recorda que Massot era del seu Govern? Que ella pertany al Govern del Rasputín? Que ella ha controlat l'obscurantista Institut? O que Hidalgo, Vidal, Del Olmo... pertanyen al seu mateix partit? Votar útil? Votar PSIB-PSOE, és clar.

Campanya de proximitat significa tocar a les portes, i amb la força de la paraula, de les idees i de la convicció, cercar el suport, el vot del ciutadà. Militants de base, candidats, i primeres "espases" s'aboquen aquests dies a visitar les cases dels ciutadans corrents. Sense un plat de porcella rostida, ni cap promesa buida, amb les mans netes, això sí. No tots ho poden fer.

Aina Calvo, Francina Armengol, Francesc Antich, han sortit junts a fer aquesta campanya "de proximitat", menys cridanera que els milions gastats en publicitat pel PP (sia institucional o partidària... tanmateix), tan poc valorada pels opinadors professionals, tan difícil i poc agraïda, de vegades. La compensació ve de les paraules d'ànim dels simpatitzants que t'obre la porta i no només t'escolten sinó que volen que entris a prendre un cafè.

Parlarem amb molta gent, estam parlant amb molta gent. Tenim les mans netes, les idees, la convicció,... armes suficients per la dura i épica batalla que ens espera d'aquí al 27 de maig. Però sempre hem "combatut" així els socialistes, des dels temps de Pablo Iglesias, de qui Machado deia "La voz de Pablo Iglesias tenía para mí el timbre inconfundible de la verdad humana."

I afegia:" Era yo un niño de trece años; Pablo Iglesias un hombre en la plenitud de su vida. Recuerdo haberle oído hablar entonces - hacia 1889 - en Madrid, probablemente un domingo (¿un primero de mayo?), acaso en los jardines del Buen Retiro. No respondo de la exactitud de estos datos, tal vez mal retenidos en la memoria. De lo único que puedo responder es de la emoción que en mi alma iban despertando las palabras encendidas de Pablo Iglesias.

Al escucharle hacía yo la única honda reflexión que sobre la oratoria puede hacer un niño: "Parece que es verdad lo que ese hombre dice"... Porque antes de Pablo Iglesias habían hablado otros oradores, tal vez más cultos, tal vez más enterados o de elocuencia más hábil, de los cuales sólo recuerdo que no hicieron en mí la menor impresión...

Lo cierto es que las palabras de Iglesias tenían para mí una autoridad que el orador había conquistado con el fuego que en ellas ponía y que implicaban una revelación muy profunda para el alma de un niño. De todo el discurso, en el que sonaba muchas veces el nombre de Marx y el de algunos otros pensadores no menos ilustres... sacaba yo esta ingenua conclusión infantil: "El mundo en que vivo está mucho peor de lo que yo creía. Mi pobre existencia de señorito pobre reposa, al fin, sobre una injusticia"... Mucho he pensado durante mi vida sobre esta primera meditación infantil, que debía a las palabras del compañero Iglesias”

Antonio Machado

La caravana socialista visitava diumenge dos municipis destacats per les "males arts" del PP: Calvià i Llucmajor. Manuel Chaves, rpesident socialista de la Junta d'Andalusia era a Calvià amb Antoni Manchado, Francesc Antich i Francina Armengol. Na Francina fa "doblete" i se'n va a reforçar amb a seva presència la campanya de Joan Jaume a Llucmajor.

Tant Llucmajor com Calvià han destacat per un poc recomanable protagonisme als mitjans de la mà dels socis Lluc Tomàs i Rabasco, imputats ambdós, i Calvià per casos de transfuguisme, nepotisme i favors urbanístics de difícil explicació. Calvià i Llucmajor necessiten deixar el PP a l'oposició per recuperar el bon nom i l'empenta d'altres époques.

Presència socialista als nombrosos mercats i Fires d'aquest diumenge, a això es dediquen els nostres candidats, al contacte personal amb la gent a Sóller, Campanet, Muro, Santa Maria o Felanitx. 

Al PP sembla que no li agrada el resultat de la darrera enquesta, que com totes no ha de ser presa com una anticipació segura del 27M, però sí que comparada amb altres mostra les tendències. Tendència a la baixa del PP. Aquesta és la conclusió més clara. Tendència que el PP voldrà canviar a cop de talonari. Alerta! No em referesc a que compri vots, però compra campanyes i prova de comprar voluntats convidant a dinars i sopars. Estan fent escabetxina de bous a la nostra illa, a Algaida no sé quants n'han torrat, aviat pegaran al d'Osborne, que entre Algaida i Montuïri vigila el desdoblament.

El símbol de l'espanyolisme per antonomàsia em duu al cap el "Caiga quien caiga" de divendres passat. L'acte d'inici de campanya del PP a Madrid, banderes "rojigualdas"(gualdirrojas segons un que era per allà), una senyora dient "Arriba ESpaña" als micros de la cadena, i un jovenet amenaçant:"Si el 27 mayo no nos dais el poder, marchamos sobre Madrid y lo tomamos!". Aquest és el PP de Rajoy, l'herència d'Aznar?

No és extrany que ocultin les sigles d'aquest PP a tants de municipis de Mallorca. Aire fresc o ranci? Més ens valdrà a tots que s'en vagin a prendre l'aire tots quants són. El PP, acomodat al poder des de 1983 i abans sota altres noms i sigles, vol paréixer nou, i és com ha estat sempre: confonen la conselleria d'Agricultura amb la sectorial d'Agricultura del PP. I clar... tabé tenen un conseller-secretario general del... Partido Popular de Baleares. Tot canvia, per tot seguir igual, deia el Príncep Da Salina. Parlava de Sicília, però podria haver estat parlant d'aquesta Mallorca nostra.

Primer dissabte de campanya, el president d'Andalusia fa la seva aparició a Inca, com a l'any 1991, quan Jaume Armengol esdenvengué batle socialista de la capital del Raiguer, liderant una coalició de progrés. L'Agrupació Socialista d'Inca, amb el candidat Xavier Ramis al capdavant, s'estan deixant la pell en una campanya de molta proximitat, feina diària, contacte personal. Una campanya que es suma a quatre anys de bona feina d'oposició. Esperam veure'n bons resultats.

La candidata a Presidenta del Consell començava el dia a Palma, amb compromisos amb la premsa, una roda compartida amb Francesc Antich i Aina Calvo, i una entrevista al diari "El Mundo", que així culmina aquests dies d'especial atenció amb na Francina. Després correspon anar a Inca, a donar suport als companys inquers, i acabar el vespre presentant al candidat i actual batle socialista d'Alaró, Miquel Deyà. Una Agrupació i un municipi de "pedigrí" socialista. Una Placeta del Rosari plena, com sempre. Míting encés, mentre a un bar proper anam sentint com el Reial Madrid marca els gols de la victòria.  A la mateixa plaça ens observen les cares dels candidats locals del PP i d'UM.  Una curiositat a destacar: el PP d'Alaró amaga les sigles del seu partit. Per vergonya? Per ventura les sigles del PP resten vots enlloc de sumar-los? Podria ser (Andratx, Santa Margalida, Rasputín, 11M...). No és l'únic municipi de Mallorca on passa això (Factor X). Simptomàtic? Anècdota? Es veurà.

Resulta al·lucinant que el PP de Rajoy, Acebes i Zaplana acusi al PSIB de fer una oposició "negativa"... com si es pogués ser positiu davant els casos de corrupció de RASPUTÍN, ANDRATX, CAVALLISTES, CINTES DE SANA MARGALIDA, BOSSES D'INCA, COL·LOCACIÓ DE MILITATNS DEL PP A L'HOSPITAL D'INCA, SA REPARTIDORA DE S'INSTITUT... davant aquest panorama no ja gris sinó NEGRE que ens deixa el PP... com es pot ser positiu? (Segueix)

Francina Armengol, la dama d'adamantium de la política balear. Afirmació sorprenent, atractiva per un afeccionat al còmic com jo mateix. Curiosament la comparança és d'una persona tan ideològicament diferent de mi com Romàn Piña. De totes formes, coincidesc amb ell. Curiosament avui començ el dia amb la lectura d'El Mundo-El Dia de Baleares, lectura obligada després que la candidata assistís al FORO d'aquest diari.

Román Piña diu: "Francina Armengol es la dama de hierro. Qué digo. El hierro es una antigualla. Francina Armengol es la dama de adamante, ese material imposible fraguado con diamantes que inventó la imaginación de los griegos para adornar las armas de Crono y Hefesto, y que llegó hasta los cómics Marvel para recubrir el esqueleto de Lobezno, la estrella de X-Men."

Ahir va ser un dia intens, avui no ho deixa de ser, la candidata, després de veure la premsa breument amb l'equip de campanya,  ha de visitar la Casa de la Família, diversos mitjans de comunicació, i anar a una trobada amb assocacions i col·lectius ciutadans a Binissalem, en un acte polític innovador, en el que la idea és que al candidata respongui a les preguntes dels representants de la societat civil. Anomenam aquestes trobades "Francina Respon". I els puc assegurar que respòn molt bé. 

Breu descans abans d'anar a inaugurar una Exposició a Manacor, 18", amb la directora de l'Instituto de la Mujer i la candidata manacorina del PSIB-PSOE, Júlia Román. Acabarà la jornada presentant la candidatura socialista de Capdepera, encapçalada per Tomeu Alzina. 

La Part Forana ocupa molt de temps a la candidata, és un referent cada dia més destacat pels socialistes forans, i la reclamen. Alguns em recriminen que no li donem més espai, em diuen que hi ha pogues tanques. Les campanyes no es guanyen amb fotos, i menys amb photoshops. No anam de campanyes faraòniques, anam a respondre als ciutadans, a respondre la necessitat de canvi que es respira a Mallorca. I els assegur, com he dit abans, que a pesar de la manca de fotos o de mitjans, i de l'intent del PP de tapar-nos a doblers, Francina Respon.

Inici de campanya. Acte simbòlic dels socialistes amb penjada de pancartes, un centenar de persones de les candidatures i de les Joventuts Socialistes, brindis amb cava, i missatges amb vídeo per bluetooth. Aquest sí que funciona, el del PP de la Pça. Espanya es veu que no.

Però l'inici real el tenguerem el 8 de maig. Felipe González va omplir fins a vessar l'Auditori de La Salle. "Perquè no l'heu duit a un lloc més gran?" em demanàven. No sempre pots triar. En tot cas les més de 1500 persones assistents escoltarem amb atenció les paraules de l'expresident, de l'estadista, que ha guanyat amb els anys.

Inici de campanya? Oficial. Dilluns presentàvem les propostes de Cultura de Palma i Mallorca, Aina Calvo i Francina Armengol, "mano a mano", davant un auditori qualificat. Paraules engrescadores, ambient optimista. D'un optimisme soterrat que els milions d'euros del PP en publicitat no poden tapar. No ho dubteu.

Ahir també parlàrem de política social, després de visitar el Foro d'El Mundo. "Territorio Comanche" pensarà algú, però Francina Armengol té taules, i moltes. Ho saben bé als escons del PP, i així ho afirmà Eduardo Inda "in person".

Amparo Valcarce, la Secretària d'Estat que ha creat el quart pilar de l'estat de benestar, la Llei de Dependència, acompanyava na Francina en aquesta presentació. Roda de premsa, conferència a la UIB. Els socialistes SÍ que creim en la Llei de Dependència, el PP ni tan sols ha informat als col·lectius afavorits per la Llei de com han de fer per començar a gaudir d'aquest nou Dret creat per llei del Govern socialista.

El PP, com sempre, buit de contingut i de realitats. Façana. Com a la Plaça d'Espanya: molta façana, però no funciona.

Arriba a les meves mans un fulletó de Rosa Estaràs i Jaume Matas. La proposta més potent és l'Òpera de Matas, només li falta prometre una Piràmide o dues, i aspirar a una de les Set Meravelles del món.

M'admira la capacitat de vendre fum del PP. M'admira encara més que siguin capaços de pensar en una obra de Calatrava que pugui rivalitzar amb les nostres Seu i Almudaina. Ho dic perque anit passava en cotxe per Antoni Maura, i m'ha corprès, un cop més, la monumentalitat de l'acròpolis palmesana. Eren les 23:00 h., anava cap a la seu del PSIB-PSOE, començava la campanya electoral del 2007. Per ventura 15 dies que passaran a la història.

Aznar resultaria còmic si no fos perque fa por... la darrera: Aznar fent apologia de l'alcoholisme. Aznar, víctima de la seva prepotència, tornar a amollar una barrabassada, a la qual els seus acòlits, encara enfosats per la pèrdua del poder, diuen "amèn, amèn" fent el ridícul més espantós... el PP de Rajoy ja ens té acostumats a fer ridículs, un més al "suma y sigue". (Segueix)

El "model valencià" que a totes les esferes aplica Jaume Matas resulta evident en la televisió autonòmica que s'ha creat el no-president per a major glòria personal, aquest vídeo, tota una genialitat, es refereix a Canal 9 però... podria ser IB3 perfectament, no ho trobau?.... (Segueix)

Jaume Matas només entén la política en concepte de "totxos", de construcció, sinó no entenc com després de 4 anys de política cultural inexistent se li ocurreix anunciar un "Palau de l'Ópera"...

Com no sigui per una obsessió molt personal del no-president Matas pels Palaus... Palau de Congressos, Palau de l'Òpera i Palau de Matas, clar.

 (Segueix)