Res Publica segons Cosme Bonet

El dia que es compleixen 30 anys de les primeres eleccions democràtiques a la premsa tendrem la confirmació que hi haurà canvi polític a l'Ajuntament de Palma: n'Aina CAlvo serà batlessa. Primer de tot enhorabona a aquesta candidata que ha capgirat la política municipal i que ha desfermat una onada d'optimisme que ja es comença a veure en aquesta "blogosfera"... Tot i així la prudència ens convida a no comentar massa el tema, de moment.

Estava veient un documental a la televisió, sorprenent-me de com ha canviat Espanya en 30 anys. 30 anys vists en perpectiva són pocs, imaginau doncs com hem evolucionat, si el 1977 es vivia en un estat ancorat en els anys 30 i 40 del segle XX.

30 anys després, a 15 dies i poc més de les setenes eleccions autonòmiques, encara hem de sentir el debat dels que es qüestionen al "legitimitat" desl pactes. Quina manca de sentit històric! Quin desconeixement de la història recent del país! Quina ignorància!

S'ha recordat tantes vegades que sembla estúpid haver de tornar-ho a fer, però bé, aquí ho teniu: El 1983 AP i UM pacten per repartir-se les presidències del Govern i el Consell Insular de Mallorca. El 1987 AP i UM pacten per repartir-se les presidències del Govern i del Parlament. El 1991 PP i UM fan una coalició pre-electoral que guanya per majoria absoluta, i el PP intenta absoribir UM en una OPA hostil que sortí malament, com sempre. El 1995 una UM que ha sobreviscut a la trampa del 5 % que ha fet el PP, pacta amb l'esquerra la presidència del Consell de Mallorca.

El 1999 el pacte del Consell es trasllada a totes les institucions de la illa, presidint UM, un cop més, el Consell de Mallorca. El 2003 el PP i UM tornen a pactar, quedant el PP a la presidència del Govern, i UM a la del Consell... aquesta és la realitat que han escollit els mallorquins per a la política autonòmica. La política dels pactes, la política dels diàlegs, que també es trasllada a molts dels 53 municipis de la nostra illa.

Sorprèn que es segueixi qüestionant la legitimitat dels pactes a aquestes alçades. Sorprèn l'argumentació de Jaume Matas sobre els resultats electorals, proclamant-se "guanyador". És clar que el PP és el partit més votat, però no el "guanyador", i no ho és perque ha caigut en la seva pròpia trampa: el PP va plantejar les recents eleccions autonòmiques com un "plebiscit" sobre la seva gestió, i el plebiscit l'ha perdut. L'agressivitat, la prepotència, l'excés de confiança han passat factura, un cop més en la nostra història, a qui cercava el "plebiscit" per poder seguir governant "sin complejos".

Els ciutadans de les illes Balears han donat un no bastant clar al "sin complejos", començam de nou.