Res Publica segons Cosme Bonet

Quin dubte hi ha que aquest haurà estat un gener intens, políticament parlant. A on les conseqüències del "cas Andratx" i la proximitat de les eleccions municipals, autonòmiques i insulars han marcat l'agenda política, els posicionaments dels partits, i, perque no dir-ho, han animat el panorama. L'any 2006 acabava amb la compareixença del conseller Rodríguez, que quedarà per a la història amb el seu solemne jurament sobre la bíblia, que tanmateix no va desviar l'atenció ni va donar cap resposta a allò que tothom es demanava i es segueix demanant encara:"perque va telefonar a Eugenio Hidalgo el mateix dia de la seva detenció? Per dir-li que era dilluns?".

 (Segueix)

Dilluns passat, al debat de política general del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar i el portaveu del PP van argumentar les bondats, i les "solucions" aportades pel pacte de dretes que durant aquests tres anys i mig ha governat el Consell de Mallorca, i ha donat suport al Govern Balear al Parlament.

És clar que des del punt de vista d'UM i PP el pacte els ha donat solucions, però solucions a qui? (Segueix)

El Sant més popular de Mallorca incita la imaginació dels glosadors, i amb la situació política que tenim a Mallorca... me permetreu que en faci la meva petita contribució (comprendreu que aquest és un blog de política):

Sant Antoni és un Sant bò,

és un Sant animaler,

sols n'hi ha un que li fa por:

és sa gavina des PePé.

 

I a algú li extranya que a Santa Antoni li faci por el PP de n'Hidalgo, en Rodríguez, en Zaplana, n'Acebes, en Rajoy i amb l'extremisme que demostren darrerament?

Idò res, que ho passeu amb salut i poca feina (perque a quasi tota Mallorca hem de fer feina avui... fins que el declarem Festa Nacional  ).

...a la unitat dels demòcrates contra ETA. Ahir el portaveu de la dreta parlamentària va protagonitzar, un cop més, un lamentable espectacle de deslleialtat, radicalitat, extremisme i manca de sentit d'estat. Ja va demostrar la seva manca de voluntat de combatre a ETA el dissabte passat polititzant una manifestació com no havia passat mai en la història recent d'Espanya, i ahir es convertí en el protagonista d'una de les més penoses pàgines de la recent història de la democràcia espanyola: Per primera vegada el primer partit de l'oposició li deia al partit del Govern que sota cap circumstància li donaria suport en la lluita contra el terrorisme.

 

Aquesta és la única interpretació possible de l'animalada pronunciada per Rajoy:

 (Segueix)

Zapatero ha demostrat tenir una gran sensibilitat per l'Espanya plural, només la iniciativa i l'impuls de la Conferència de Presidents de comunitats autònomes n'és una bona prova, però també hi hem de sumar la creació de les Conferències Sectorials, la participació de les mateixes a les reunions sectorials amb la Unió Europea... serietat i compromís que xoca amb un PP que volia aprofitar per convertir la Conferència de Presidents en un foro per la política de confrontació de Rajoy-Acebes-Zaplana.

De totes formes els "barons" del PP varen anar a la seva, i més que parlar d'ETA, el terrorisme i l'oposició estatal al PSOE plantejaren els temes que els preocupen a nivell autonòmic... el cas balear resulta curiós.

 (Segueix)

L'absurda reacció del PP després de l'atemptat d'ETA, la comprovació del paper sucursalista de l'AVT respecte al PP, la coincidència de les estratègies entre els extrems (PP i ETA), la radicalització de les afirmacions públiques dels portaveus del mateix partit (Acebes, Zaplana, Carlos Delgado).... en definitiva, la bogeria col·lectiva en que es veu sumida el que un dia va ser el centre-dreta espanyol i ara no sabem ben bé que és... me fan pensar en el "caldo de cultiu" en que va florir l'extremisme lepenista a França. (Segueix)

Si que és poc serio aquest Rajoy... ara clama al cel demanant el "retorn" al sacrosant Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme. Cal tenir memòria senyor portaveu de l'oposició. Quan Rodríguez Zapatero proposà el Pacte Antiterrorista al Congrés dels Diputats el PP, amb la seva arrogància característica, ho va considerar un "conejo de la chistera". En Rajoy, llavors ministre aznarista, va dir:"Hay quien pretende sacarse conejos de las chisteras a efectos de decir yo también estoy aquí y se me ocurren cosas".

 

A mi el que em fa pensar això és que si bé Zapatero fou capaç com a líder de l'oposició de proposar un Pacte antiterrorista per unir els demòcrates, després que Aznar donàs per acabat el Pacte d'Ajuria Enera, al Rajoy actual no se li ocurreix res... més que tornar al Pacte proposat per Zapatero i finalment assumit per Aznar.

 

Pot ser el sr. Rajoy encara està a temps d'aportar qualque cosa a la política espanyola, però de moment.... res de res. Si no espabila haurà passat la legislatura i no se'l recordarà per cap actuació ni una. Ni tan sols per les conspiracions i contubernis, que han tengut en els seus adlàters Acebes i Zaplana els protagonistes més destacats. 

Mira com són les coses que UGT, CC.OO. i la Federació d'Associacions Equatorianes d'Espanya han convocat una manifestació de rebuig al darrer atemptat d'ETA, i ara resulta que l'AVT i el PP no li volen donar suport... un pensa que és a causa del seu dogmatisme extrem, PP iAVT consideren que ells i només ells tenen la veritat absoluta en matèria de lluita antiterrorista, i aquesta bogeria dogmàtica els duu a no donar suport a cap gest anti-terrorista i en favor de la pau que no controlin, supervisin, censurin... prèviament. Increíble.

Prenguin nota els ciutadans de que aquells que reclamen unitat contra ETA són els primeres en rompre la unitat.

 (Segueix)

O torrons menjats... no sé si a en Rodríguez, Matas i demés "pandilla" se'ls han empanxat les festes, supòs que sí. Supòs que a Rodríguez, Hidalgo, Massot i demés els han duit carbó. Esper que als d'ETA els hagin enterrat en carbó. I pel que es veu a IB3 també els hauran duit tones de carbó.

Sobretot esper que si han fet propòsits d'any nou aquest sigui bàsicament un: ser millors persones (o millor servei, en el cas d'IB3). Millors persones vol dir no robar a la ciutadania a través d'una regidoria d'urbanisme. No voler enganar als diputats i en conseqüència a la resta del poble a qui representen. I sobretot sobretot que ETA d'una vegada per totes deixi les armes i poguem arribar a ser un país veritablement en Pau.

Idò ja ho sabeu: a ser millors persones!

Pot ser encara hi havia gent que quan veia els famosos "cayucos" arribar a les costes de les Illes Canàries, quan veia la multitud de subsaharians al ja familiar "Puerto de los Cristianos", seguia pensant que aquesta problemàtica ens queia enfora: avui ja no pot tenir aquest sensació. Una embarcació de pesca algeriana es va quedar sense combustible quan traslladava immigrants a Mallorca. I és que Algèria és tan aprop. (Segueix)

Comença un any nou, un 2007, en el qual és habitual fer-se bons propòsits de futur, com fer esport, menjar sà... en el meu cas també personalitzar una mica més aquest blog, seguint els consells del bon amic Toni Roig. Estrén estil nou, idò, i per no ser menys dos comentaris de l'actualitat del dia, que ens serveixin per reflexionar:

Zubin Mehta ha dirigit la Filharmònica de Viena en el tradicional concert d'any nou. Un músic compromés, admirable en la seva llarga trajectòria. Exemple de sensibilitat social i artística, avui també n'ha demostrada de política, en la també tradicional salutació de "feliç any nou" del director i els músics, ha donat la benvinguda a dos països de la ribera del Danubi: Bulgària i Romania, que des d'aquest matí han ampliat la Unió Europea fins a la costa del Mar Negre. Música, política, història, en un sol comentari.

 

La memòria recuperada segueix generant polèmica. Fa alguns dies vaig tenir oportunitat de recordar el nefast Millán Astray que va cridar: "Muera la inteligencia" a Salamanca, davant un Unamuno indignat. A Millán Astray li era igual, no en tenia cap d'intel·ligència dins el seu cap per morir. El resultat va ser retirar l'acta de regidor de l'Ajuntament de Salamanca al reconegut escriptor i intelectual. Això des de 1936. L'any passat l'Ajuntament de Salamanca, del PP, es va negar a restituir l'honor de Unamuno, ahir això es va traduïr en divisió, insults al batle... me deman qui és que manté l'esperit guerracivilista... els que demanen restituir la memòria d'Unamuno, o els que s'entesten en mantenir els acords de personatges com Millán Astray? 

Entre Unamuno i Millán Astray jo triaria Unamuno, és clar, però sembla ser que el PP segueix preferint Millán Astray.

Mirin, un bon propòsit per aquest 2007, senyors del PP: arreconin Millán Astray i el seu llegat, el tanquin amb set panys dins el sepulcre del Cid, i mai més el tornin a obrir. Tots viurem una mica més tranquils, no creuen?

Ahir ETA trencà les esperances de molta gent, jo entre elles, que confiavem en que el 2007 podia ser l'any de la Pau. M'embarga un sentimetn de frustració i pessimisme, jo que som de natrual optimista.

Trobo especialment adequats els darrers versos d'un poema de Martí Pol ben propi d'aquests dies, "Torna Nadal", reflexen amb millors paraules que les meves el que sento en aquests moments, una pregunta que també em faig: (Segueix)

Aquests dies es donen a repassar el que ha estat l'any, i ha coincidit amb una informació del Vicepresident econòmic que pens és força representativa de la situació real que es viu a ESpanya: el 2010 (en menys de 4 anys) el nostre nivell de renda serà equiparable al de la resta d'Europa, i l'atur estarà per sota de la mitjana europea. Estam, diò, davnat unes xifres econòmiques que ens han de convidar a l'esperança. No ens ha d'extranyar, davant aquesta bona situació econòmica, que des dels països més pobres del continent africà, o des de Sud-amèrica, es vegi ESpanya com una mena de Terra Promesa, igual que els nostres avis veien "L'Argentina" o l'Europa de més enllà dels Pirineus. (Segueix)

De la violència verbal a la violència física hi ha una passa. Han perdut el cap i començ a tèmer que aviat se li anirà la mà a algun d'aquests exaltats. Lo pitjor és que aquests exaltats que tan disfruten de cridar "hijos de puta" a davant la Guàrdia Civil, sigui a la platja de Sa Marjal o a davant la Delegació del Govern, tenen un sou públic, cobren dels meus (dels nostres) imposts, dels imposts que paguen aquells a qui consideren "hijos de puta" y "asesinos". Fins i tot algun d'aquests animals que criden i insulten són diputats o consellers insulars. Que han caigut de baix! (Segueix)

No m'agrada que estant a les festes que estam haguem de parlar de bronca amb el PP. Però que hi farem, és el que els agrada a ells.

Però bé, no puc evitar que el Nadal em posi de bon humor, tot i ser una festa religiosa, és una oportunitat magnífica en el calendari per proposar-nos seer millors persones. Sempre ho hem de ser però quin dubte hi ha que les dates ajuden. (Segueix)