Res Publica segons Cosme Bonet

Noves notícies escarrifoses sobre la Guerra d'Irak, un malson que no acaba. Un malson per la política exterior de l'imperi, però no em referesc a aquest principalment. El malson veritable és el de les víctimes civils de la política bel·licista dels Bush, Rumsfeld, Cheney i companyia. El propi Secretari General de l'ONU va dir públicament fa pocs dies que tot i estar sota una dictadura brutal els iraquians no havíen de patir per la seva vida només sortint de ca seva. És terrible, molt trist, increíble, que després d'una guerra de suposat "alliberament" s'arribi a la conclusió que "sota Saddam vivíem millor". Només aquesta conclusió hauria de fer reflexionar els que no s'han mogut dels seus postulats inicials. (Segueix)

Ahir la Constitució complia 28 anyets, i el PP, en contra del que solia predicar Aznar, aprofitava per llançar un missatge de la necessitat de reformar-la. Avui veig que ja es parla d'intentar el consens. Pens que el president Rodríguez Zapatero és un optimista, durant aquesta legislatura ha estat impossible aconseguir cap consens amb el PP, ni contra el terrorisme fonamentalista islàmic (11-M), ni contra el terrorisme abertzale, ni per lluitar contra la inmigració il·legal, ni a favor dels nous drets i llibertats que ha intentat impulsar el Govern socialista. Han votat a favor de lleis com la Llei Integral contra la violència de gènere o la Llei de Dependència, cert, només faltaria... Ara és Rajoy qui canvia el discurs "aznarià", que sempre va dir que la Constitució era intocable, i planteja reformes. Clar que ningú sap de que va la reforma de Rajoy... l'ha anunciada a la premsa i no se n'ha tornat a sebre res més.

Jo tenc algunes idees per suggerir... 

 (Segueix)

Ahir vespre comentava que no ens havíen deixat parlar d'Andratx al Ple del Consell de Mallorca, un greu error de PP i sobretot UM, la sensació de l'opinió pública quan no es vol parlar d'un tema és que es té alguna cosa que amagar.

Aquest matí, en canvi, m'he aixecat pensant que el ciutadà que no segueix habitualment la política pot pensar que n'estam parlant ara de corrupció, i no ho hem fet durant tota la legislatura. No és cert. Si algún tema ha marcat l'agenda política han estat els diferents casos de corrupció, abús de poder o amiguisme que hem denunciat des de l'oposició. Val la pena fer una mica de memòria.... 

 (Segueix)

Avui al Consell de Mallorca hi ha hagut un Ple intens, centrat en les diverses iniciatives de l'oposició, aquelles propostes que passen desapercebudes per a l'opinió pública, que a penes aconsegueixen un breu als diaris. Entre aquestes propostes els socialistes en plantejàvem dues: una d'elles demanava a l'Institut de Serveis Socials i Esportius que destinàs més doblers a la prevenció de drogodependències, un tema de fons social, d'actualitat en la seva part "criminal" a través dels diferents titulars que han aconseguit els clans de la droga de Son Banya. Aquesta moció ha estat rebutjada per PP i UM.

L'altra moció demanava la modernització de la institució, des d¡un plantejament ampli, però amb clara voluntat de millorar la informació als ciutadans, la participació... com que era una declaració d'intencions s'ha aprovat per unanimitat.

L'horabaixa tots els grups de l'oposició havíem preparat una moció conjunta sobre el "Cas Andratx".

 (Segueix)

Els nervis han arribat al Consolat de Mar, s'acaba d'anunciar una petició de reunió de Matas amb el Fiscal General, Conde-Pumpido. Sembla ser que hi ha hagut noves filtracions, o una "cridada anònima" segons Matas. Curiós que avisin al PP, curiós que telefonin al Consolat de Mar per "avisar" de registres a cinc ajuntaments més.

El que jo em deman és que ha d'anar a parlar Matas amb el Fiscal General? Quin paper creu que pot jugar en la investigació? Deu sebre coses del seu ex-director general? Perque l'únic despatx que s'ha registrat del Govern ha estat aquest, la resta d'investigacions es limiten a l'Ajuntament d'Andratx, i, segons la filtració anònima, a cinc ajuntaments més.

La veritat és que cal que el president Matas parli clar, amb aquesta passa que acaba de donar s'ha posat enmig de tota la tempesta, resulta mal d'entendre, i ara fan falta moltes més explicacions. Que passa al Consolat? Que passa al PP? 

El que jo crec és que qui no té res que amagar li és igual si li registren el despatx o ca seva, és qui té alguna cosa que amagar que es posa nerviós. O això em diu el seny. 

Els agradava parlar dels malentesos del Pacte de Progrés, idò mirau-los ara, com el cà i el moix: De Santos diu que a presidenta del Consell l'ha amenaçat. Qualifica de "chapuza" la "reconstrucció" del Pont des Tren, no s'entenen per la façana marítima, vàren haver de retirar la Llei del Sòl (redactada per l'expert Jaume Massot, independent fitxat per Jaume Matas i Mabel Cabrer per la seva demostrada expeirència, en paraules del president), el conseller d'hisenda per no aplicar l'impost sobre benzines que va preveure el govern del PP per ajudar a finançar la sanitat es va inventar una "autotaxa" que ni tan sols va aplicar, a Montuïri els va caure un pont, han inaugurat trams de carreteres que després han tallat per seguir fent-hi obres, l'asfalt de la macro-autopista de Sa Pobla a dos mesos de la inauguració ja necessita ser canviat, per no parlar dels diferents accidents laborals a les carreteres, la destrucció de patrimoni durant aquestes mateixes obres, no han volgut fer un nou Hospital a Son Dureta per no-sé-quins extranys interessos, a Palma han destruït patrimoni i aixecat mitja ciutat per fer aparcaments que al final tampoc resolen el rpoblema de trànsit, no han fet ni un sol metre de nova via de tren, no s'han entesos per les obres del Teatre Principal, estan destinant els doblers de promoció turística a empreses privades, i a viatges a Rússia i a no sabem on ... i avui no parlam de corrupció ni de il·legalitat urbanístiques.

Quin és el pacte de "chapuzas"? Evidentmentel pacte Matas-Munar ens ha deixat més desastres i mals papers dels que mai havíem vist en aquesta Comunitat Autònoma, i alerta, que encara els queden sis mesos per davant!!

Llegesc al diari d'ahir que Nereida del Pino, professora a Las Palmas, ha estat despedida pel Bisbat per participar a una vaga el 1999. La intolerància d'una part de l'església cavalca novament, a lloms del dogmatisme més antiquat, recordant aquells nacionalcatòlics que de tant en quant amenacen en reviure els "bons temps"... un titular com aquest : Los obispos despiden por sexta vez a una docente que ya ganó cinco pleitos.... escarrufa. Vagi pel Bisbat de Las Palmas l'Animalada del dia. I serveixi aquest comentari d'avui per recordar que qualque dia els que volem una societat realment laica, i una església que entengui el seu paper real en la societat, ens mobilitzem de bon de ver.

Una "Animalada" dedicada als dirigents del PP que no saben com "escampar m..." (perdonau la vulgaritat) i davant la detenció del Director General d'Ordenació del Territori i del batle d'Andratx es dediquen a parlar de històries de fa més de deu anys, alguna de fa més de vint... i llavors ells s'enfaden si recordam el Tunel de Sóller, Zeus-Thorcal, Brokerval, les extranyes sentències de Bitel o Mapau, la condemna a Jaume Font per fer votar als difunts... o els Batallones Vasco-Españoles, o la vinculació del seu president fundador al règim franquista... mal camí han triat per "excusar-se" del cas Andratx. En sentirem d'animalades aquests dies, aquests mesos...

El mes de setembre passat el Consell de Mallorca va presentar una moció per augmentar el control del Consell Insular sobre les tramitacions dels Ajuntaments, fa temps que es té comprovat que l'autoritat urbanística insular només pot actuar quan "el mal ja està fet". Aquesta era una idea per prevenir abans d'arribar a situacions com la d'Andratx, reproduesc el debat gairebé íntegre, en especial les intervencions del conseller insular Antoni Alemany, del PP i d'UM, que va proposar un acord de consens que va ser aprovat per unanimitat.

MOCIÓ DEL GRUP DE CONSELLERS SOCIALISTES SOBRE CREACIÓ COMISSIÓ PER ESTUDIAR LA LEGALITAT DELS EXPEDIENTS URBANÍSTICS DES DE L'INICI DE LA SEVA TRAMITACIÓ MUNICIPAL.

Es dóna compte de la següent Moció:

"La Llei de Disciplina Urbanística dóna als Consells Insulars un paper important en aquesta matèria i la legislació atribueix a aquests un paper fonamental en el control de legalitat sobre els actes de les institucions locals en matèria de territori. Es per això que el Consell de Mallorca té constituïda, entre d'altres, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Fets com la declaració (i posterior anul·lació) de l'interès general d'unes instal·lacions hípiques a Ses Salines, amb totes les implicacions tècniques i polítiques; l'intent de l'Ajuntament d'Andratx d'aprovar unes NN. SS. la
missió més important de les quals era la incorporació al planejament d'actuacions urbanístiques totalment irregulars; el cas, encara sota expedient informatiu de la fiscalia, de les NN. SS. de Santa Margalida; el cas de Son Espases, etc. demostren que els mitjans humans que té el Consell per exercir les seves competències sobre els diversos temes de territori i patrimoni no són suficients per garantir unes polítiques territorials justes, transparents i encaminades únicament a l'interès general.

És evident que, si es coneix la dificultat que té el Consell de Mallorca per exercir correctament les seves competències, ha de prendre les decisions necessàries per reparar aquesta mancança.

Seria necessari conèixer la historia dels expedients que s'han de resoldre a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, tant la situació laboral dels tècnics que participen a l'expedient a l'ajuntament com la compatibilitat d'aquests, així com la relació dels polítics que tenen les responsabilitats de la gestió urbanística juntament amb aquests tècnics.

Es per això, que el GRUP SOCIALISTA AL CONSELL DE MALLORCA presena pel seu debat al proper Ple de la institució la següent  MOCIÓ:

El Consell de Mallorca constituirà una comissió que estudiï l'estricte compliment de la legalitat des del començament dels expedients urbanístics en seu municipal, així com la idoneïtat i compatibilitat de les persones tècniques i polítiques que hi intervenguin ."

 (Segueix)

Tothom en parla, tothom el comenta, el PP es posa nerviós... ha tocat la fibra sensible: diu LA VERITAT. EL VIDEO DEL PSOE sobre la treva de 1998. Ni una imatge equivocada, tot són declaracions d'Aznar d'aquella época, de dirigents del PP, titulars de premsa... de tot en definitiva. Val la pena veure'l, escoltar-lo, reflexionar-hi, i comparar amb el que diu el PP ara... comprovar la hipocresia, les mentides, el brutal electoralisme i demagògia baraters que estan emprant.... i per cert, diumenge jo era a Madrid, i ni de prop fer-hi hi havia un milió de persones, per favor! Si ni tan sols hi havia embussos.

PRIMERA PART.

SEGONA PART.

 

 

 (Segueix)

Eugenio Hidalgo, batle i candidat del PP d'Andratx, i el Director General d'Ordenació Territorial del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, han estat detinguts pels casos de corrupció urbanística que la Fiscalia Anticorrupció estava investigant. Casos denunciats públicament per l'oposició, PSOE i UM, i pel GOB.

El cas és greu, però podria ser la "punta de l'iceberg" de la corrupció urbanística a Mallorca. Això és el que ens ha de preocupar, existeixen uns vicis, uns defectes, una manera de funcionar en determinats ajuntaments que condueixen a situacions inadmissibles en democràcia, com ha estat el cas d'Andratx. Un cas del que tots en parlam aquests dies per la seva espectacularitat, sens dubte, per la contundència de l'actuació de la Fiscalia Anticorrupció i dels efectius de la policia judicial.

El fet mediàtic es produeix a Andratx, però...

 (Segueix)

Palma és una ciutat que es deshumanitza cada dia un poc més, aquesta és la sensació que en tenc, com a persona que hi treballa, que hi ha viscut en algunes temporades de la seva vida... Palma també és una ciutat amb un potencial extraordinari, de ser una ciutat acollidora, mediterrània, interessant per viure-la, en definitiva. Cada dia veim com destrossen una nova part d'aquesta Ciutat, avui m'he fixat en el Born. No tenc molt de temps per passejar-me, però anant amb cotxe m'he trobat, de sobte, amb el carrer tallat, mal senyalitzat, amb vehicles d'obres rodejant els cotxes particulats, taxis, autobusos... la perfecta definició del caos. Les obres fetes a l'atropellada, mal explicades, menys justificades... la destrucció de la ciutat mediterrània pel caos i el cutrerisme de la Palma de Cirer és un procés que a poc a poc va posant a la ciutat contra els ciutadans. Esper que d'aquí a sis mesos, quan Cirer i cía se'n hagin d'anar, encara tengui remei.

Jaume Matas ha volgut quantificar i li surten 2500 milions d'euros. El cert és que s'ha aconseguit un acord sobre finançament a l'Estatut, amb el qual per primera vegada un govern de l'estat reconeix el dèficit històric d'inversió a les Illes Balears, i estableix un mecanisme pel qual aquesta es garanteix, al marge de voluntats polítiques canviants. Millora el model de finançament anterior, millora la llei de REB. I a pesar de les previsions catastrofistes de la vicepresidenta Estaràs durant les darreres setmanes, demostra a les clares que la voluntat del govern socialista, i per suposat dels socialistes de les illes, ha estat en tot moment d'arribar a un acord, d'aprovar una reforma estatutària que ens situa al nivell de les comunitats dites "històriques".

Darrerament només s'ha parlat de la part econòmica, que imagin és la que convenia més al PP, tot i que el PP estatal ha posat força traves a la fórmula que garantirà les inversions. Però aquest fet no ha de fer-nos oblidar que no parlam simplement d'euros, sinó també de noves competències, d'estructura interna de la comunitat autònoma, de major paper pels consells insulars, i de nous drets i llibertats pels ciutadans de les Illes Balears.

Avançam, sens dubte, i hem aconseguit, si tant vol el sr. Matas, 2500 milions d'euros que amb el sr. Aznar (i el sr. Matas, curiosament) al Consell de Ministres.

Estic esperant poder llegir els diaris de sessions del debat d'ahir sobre les esmenes a la totalitat dels pressuposts de la Comunitat Autònoma, perque dels talls que vaig poder sentir per la ràdio no vaig entendre molt bé el que volia argumentar el Conseller d'Economia i Hisenda. Per suposat (faltaria més) parlava de que l'economia balear anava fantàsticament bé, a diferència de l'espanyola (¿?) que tenia alguns problemes. Ara bé, també reconeixia que la única mesura que havíen pres era eliminar l'ecotaxa, que es veu que devia ser un instrument macroeconòmic que ni Keynes hagués estat capaç d'imaginar, ja que segons el PP tota l'economia balear depèn només d'aquest impost turístic. Imagin que no va parlar de que han augmentat just el doble l'impost d'actes jurídics documentats, ni de que han creat un nou impost, l'autotaxa, que no han arribat a aplicar. No degué parlar del pla de desestacionalització que serveix per endeutar els ajuntaments. I va reconéixer que tenien un gran endeutament, però clar... és culpa de Madrid. Evidentment: Madrid va transferir Sanitat amb una dotació molt baixa, així com també Educació. Clar que aquestes transferències es feren efectives en temps del senyor Aznar. Igual el Conseller no se n'havia adonat. Per ventura es volia referir al tan comentat conveni de carreteres, que la Consellera d'Obres Públiques no ha estat capaç de renegociar, i que finalment beneficiarà als Consells Insulars. Va oblidar comentar que han rebut de l'estat subvencions per construir centres de dia (els mateixos que les senyores Roses Estaràs i Puig van inaugurant), un significatiu augment en el finançament sanitari (que encara no hem vist traduït ni en centres de salut ni en oncòlegs a Menorca, per cert), o la major part dels doblers que destinen a inmigració (crec que poca gent sap que la majoria de programes d'inmigració de la sra. Pastor venen del Ministeri de Treball i Afers Socials). Deia al principi que tenc ganes de llegir el diari de sessions, perque no sé si ho vaig entendre malament... o va ser així de curiosa la intervenció. Vos ne faré cinc cèntims quan arribi a les meves mans.

Em permetreu el tò tal vegada una mica exagerat del títol d'aquest blog d'avui, en reivindicació del laicisme, però és un impuls fornt al que consider l'excessiva combatitivitat de la jerarquia de l'Església Catòlica espanyola durant els darrers temps. Han pres cartes en política, no només en qüestions morals, sinó educatives, i fins i tot han parlat de la lluita anti-terrorista. Aquests dies hem conegut la seva darrera creuada: contra l'Educació per a la ciutadania.

Llegesc a algun medi digital afirmacions com aquesta:

 (Segueix)