Res Publica segons Cosme Bonet

Fa aprop d’un mes un periodista titulava el seu article :“el migjorn recupera les seves llegendes”. Parlava dels gegants que s’havien presentat a Felanitx, a Santanyí, a Campos. En alguns casos les figures de rondalla del “Gegant des macolí” o “Na Maria Enganxa”, que dilluns passat participaven a la Trobada de Gegants a Alaró.

 

Cert és que gràcies a la feina ingent de Mossèn Alcover a l’Aplec de Rondalles Mallorquines podem descobrir que hi havia un Gegant que vivia a Cabrera, sempre vinculada al migjorn de Mallorca. Però en aquest cas, voldria recordar una llegenda també pròpia del migjorn de Mallorca, de Cabrera, però que té per protagonista no un personatge fantàstic, mític, sinò una personalitat que brilla com poques en la Història Universal, i que no és altra que Aníbal, el gran general cartaginès, fill d’Amílcar Barca, cunyat d’Asdrúbal, que va amenaçar una Roma que començava a construir el seu imperi, un dels més grans estrategues, capaç de travessar els Alps amb els seus elefants, i derrotar un cop i un altre les invencibles legions romanes. Aquest cabdill de memòria eterna, idò, segons la llegenda, va néixer a les costes del migjorn de Mallorca.

 

No descubriré cap novetat si vos cont aquí que la relació entre la ciutat de Cartago i les Illes Balears ve d’antic. A partir del 800 A.C. els fenicis començaren a navegar cap a occident. el 654 A.C. fundaren Ebussus, l’actual Eivissa, que arribà a ser un dels nuclis púnics més importants.

A Mallorca cal destacar dos indrets, la necròpoli de Son Real i l’illot de Na Guardis, a la Colònia de Sant Jordi, que sembla ser va ser ocupat de forma permanent entre el segle IV A.C. i l’ocupació romana de Mallorca.

Sobre Na Guardis es diu a la Història de Mallorca de l’Ed. Moll:”L’extraordinària quantitat de ceràmica trobada a l’Illot de Na Guardis així com les restes d’habitacions ja esmentades han fet pensar que l’illa molt bé pogué esser una zona d’aprovisionament i suport de l’exèrcit púnic i que el domini cartaginès sobre les comunitats indígenes probablement fou real i efectiva”.

La relació entre Balears i Cartago té la seva expressió també en la presència dels llegendaris “foners balears” entre les hosts dels exèrcits cartaginesos que van participar a les diferents guerres que tengueren lloc a la Mediterrània occidental, les guerres greco-púniques i les posteriors 3 Guerres Púniques entre Cartago i Roma.

L’estreta relació entre les Balears i Cartago, segons un antic llibre titulat “Historia de Mallorca”, de Joan Capó Valls de Padrinas, va ser deguda “principalmente al general Amílcar Barca, el fundador de Barcelona, el cual tuvo sabiduría y discreción para tratar con cariño a los mallorquines.”

La part que ens interessa aquí és el que segueix:”En uno de los viajes que dicho general realizó a nuestras islas nació su hijo Aníbal el más valiente de los cartagineses. Se supone con mucha razón que este nacimiento ocurrió en el islote llamado Tricuadra que es uno de los que rodean la isla de Cabrera”.

I afegeix encara: “Aníbal era hijo de Amílcar y de madre española. Nacido y criado entre los baleares, demostró a éstos un gran aprecio que halló su pago en los buenos servicios que le prestaron en las guerras que dirigió.”

La llegenda de l’origen mallorquí d’Aníbal va ser popular en el seu moment, el seu retrat figura entre els fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma.

A l’hora de recordar llegendes del migjorn de Mallorca, que no se’ns oblidi la del naixament d’Aníbal, que si bé és possible que no es criàs entre mallorquins del migjorn, si que és segur que es va fer acompanyar de foners balears en totes les seves batalles importants.

 

Són moments d'esperances, com tot alto el foc, sembla simple però vol dir que abans hi havia una situació de combat, amb víctimes, amb morts innocents. Alto el foc vol dir que per uns moments es deixa de matar. Pot voler dir un parèntesi, pot voler dir alguna cosa més. Dexant de matar i donant l'oportunitat a les paraules s'obrin finestres a un paisatge diferent, de pau, de convivència. Els libanesos no podran oblidar els més de mil morts que han deixat els bombardejos indiscriminats dels israelians. Els civils del nord d'Israel difícilment oblidaran les morts causades pels antiquats però mortífers Katiushas dels de Hezbolà. Però donar una oportunitat a la pau significa guardar les rancúnies i intentar matisar els odis, tot i que les bombes hagin servit més que res d'abono per aquests odis. L'alto el foc és l'oportunitat de la pau, des d'aquest bloc tornam a desitjar que un cop més un "alto el foc" no sigui només un parèntesi sinó l'inici d'un nou temps, a on les paraules substitueixin a les bombes.

... col·locar a tots aquells que va prometre un lloc del feina al Centre d’Interpretació que s’està fent a la Colònia de Sant Jordi, o això és el que es diu pel poble. A algú extranyaria que fos així? També s’ha sentit a dir que en Matas anava dient que ell mateix inauguraria el centre pel mes de maig. Davant el panorama crec que seria molt més sensat per tothom, i és el que dicta la lògica, pens, que es traspassi el Parc Nacional de Cabrera complet, amb les obres inaugurades, i una convocatòria pública de llocs de feina ja resolta, a l’hora de tallar la cinta no tenc cap dubte que la Ministra de Medi Ambient deixarà les tisores al President de la comunitat autònoma.

De totes formes resulta curiós que Matas reclami l’aplicació d’una sentència que precisament va contra el seu criteri quan era Ministre de Medi Ambient, i jo me deman: quan tenia aquest altre paper devia fer comptes reternir el Parc i el Centre en les seves mans fins haver complit amb els compromisos de “col·locació” que es diuen pel poble?

El president del govern es reuneix amb la cúpula de la televisió "suposadament pública", IB3, per marcar estratègies... Per si algú en tenia dubtes aquesta és la confirmació que IB3 no té res de pública, és la televisió de partit, la televisió del PP, a major glòria de qui la va concebre. Davant la notable manca d'indepenència d'aquest mitjà l'opinió pública (i la publicada) hauria de clamar per la destitució inmediata de la Directora General i la substitució per una persona independent, que garantís una televisió plural i de qualitat. En aquesta espècie de república bananera el president no només no s'avergonyeix sinó que amb tota la barra del món diu que n'hi haurà més... clar, si per això la varen crear! Per ser la "prensa del Movimiento" del segle XXI, faltaria més! Han perdut tota la mesura i tota la decència que els quedava, srs. del PP.  No sé a on arribarem.... o sí (visita aquest enllaç i veuràs).

Llegia ahir un d’aquests comentaris breus al que tant ens han aficionat els periodistes, que parlava d’una persona a la que denominava la “portaveu del no”. Curiosament es referia a na Francina Armengol. Dic curiosament perque si quan deia la “portaveu del no” s’hagués referit al no a l’urbanisme corrupte que veim aquests dies a tants d’ajuntaments governats per la dreta hagués pensat que tenia raó, na Francina podria ser la “portaveu de no a la corrupció urbanística.”

Si per contra s’hagués referit al no a les autopistes desmesurades consumidores del paisatge d’Eivissa i de Mallorca, també li hagués pogut donar la raó, o haver complementat el joc i haver-li suggerit que l’anomenàs “portaveu del si a les infrastructures sostenibles”.

Però tampoc es referia a això.  (Segueix)

Llegesc amb notable sorpresa que ara el Govern de les Illes Balears no vol que es signi el conveni de carreteres. Aquesta sorprenent declaració ve a confirmar que el Govern que presideix en Jaume Matas no té cap interés en aconseguir finançament per les infraestructures del país, sinó que prefereix el conflicte permanent amb l'estat, per tal de poder seguir amb la seva política de grans declaracions, confrontació buida de contingut, i venda de fum, que és la seva especialitat.

 

Cal recordar en aquests moments que el famós conveni de carreteres, ha estat cavall de batalla del PP illenc des del dia després de perdre les eleccions generals i quedar a l'oposició. El PP no ha sabut dur molt bé això de l'oposició, Rajoy va perdut, i les delegacions autonòmiques del PP són les que es dediquen a practicar una confrontació amb l'estat, seguint l'estil del trio Rajoy-Acebes-Zaplana.

 (Segueix)

Això és el que fa el Consell de Mallorca, subvencionar associacions o persones que surten de l'illa i la representen, però només a segons qui.

Fa algun temps vaig tenir oportunitat, en una Comissió Informativa, de demanar a la Consellera de Cultura, o al Conseller d'Economia, no record qui em va contestar, a
que anava destinada determinada subvenció, amb un nom ben extrany... un nom de persona. Sembla ser era una interessant aventura personal en la qual la bandera de la nostra illa apareixeria.

Em va semblar "magnífic", res a dir, si val la pena, que el Consell de Mallorca subvencioni a entitats, associacions o persones que duen el bon nom de la nostra illa arreu del món.

Res a dir si tothom tengués el mateix tractament. I no és així.

Fa alguns mesos la Banda de Música de Ses Salines va participar en un intercanvi cultural amb la Banda de Música d'un poblet d'un municipi italià de l'Abruzzo, als Apenins. Es poden veure les fotos adjuntes...
 (Segueix)

¡Viva Zapatero! El prestigiós periòdic "The Economist" ha dedicat recentment el seu editorial al president del Govern, en termes que val la pena llegir, lluny dels condicionaments polítics, de les fílies i, sobretot, les fòbies dels mitjans de per aquí, el reproduïm, en part almenys:

Valorando de nuevo al Presidente de Gobierno español. Una historia inesperada de éxito en Madrid.

Pocas veces puede un primer ministro europeo tener un comienzo menos propicio. Fue pocos días después de los atentados de los trenes el día 11 de marzo de 2004 cuando los socialistas, inesperadamente, ganaron las elecciones en España, lanzando a su líder, José Luis Rodríguez Zapatero, hasta el cargo más alto. Zapatero era un hombre sin experiencia, poco preparado y no muy atractivo; se le apodaba “Bambi”, ya que con frecuencia miraba como un cervatillo asustado y deslumbrado por las luces de los faros. Su primera acción fue la de retirar las tropas españolas de Irak, enfureciendo a los estadounidenses y provocando que se le acusara de dar satisfacción al terrorismo.
Qué distintas son las cosas hoy. Ningún otro líder europeo es tan popular o tan inamovible en su país como Zapatero.

 (Segueix)

A poc a poc les mocions del PSIB-PSOE de condemna del franquisme es van aprovant, o rebutjant, als diferents Ajuntaments de Mallorca. Darrerament Sencelles, Consell, Pollença... entre d’altres han debatut la mateixa proposta que el Consell de Mallorca aprovava el passat 17 de juliol.

Sols el debat d’aquesta moció ja serveix per recuperar la memòria d’uns fets que no poden caure en l’oblid, tot i que de vegades provoquin comentaris tan indignants com el que feia el batle de Sencelles (PP) segons em varen comentar, i que anaven més o menys així:”An aquests els cucs ja se’ls han menjat”.

Indigne d’un batle, però que mostra a les clares la baixesa moral de qui les pronuncia.

 (Segueix)

El PSIB-PSOE ha presentat en roda de premsa la seva candidata a l'ajuntament de Palma, la candidata a batlessa, i per qui hagi seguit darrerament els mitjans de comunicació no hi ha hagut sorpreses. El nom d'Aina Calvo sonava amb força des de feia alguns mesos, al costat d'altres socialistes, per encapçalar una candidatura que té moltes possibilitats de tornar a fer de Palma la ciutat que va ser en el seu moment, en paraules d'ella mateixa aquest matí : "la capital de la Mediterrània".

M'han agradat les intervencions (sé que no té mèrit que ho digui jo), tant de na Francina Armengol, com d'en Francesc Antich, però un dia com avui cal destacar la de n'Aina Calvo, i me qued amb una idea, que és la que titula aquesta reflexió d'avui, Palma no només ha de ser una ciutat per habitar, sinó per viure-la. Simple però darrera amaga un projecte ambiciós d'una Ciutat nova.

N'Aina pot representar aquest aire fresc i renovador que necessita la capital de les Balears. Personalment la vaig conéixer ja en l'àmbit del partit, treballant amb la Fundació Gabriel Alomar, a pesar de tenir-ne bones referències anteriors dins el moviment juvenil de Balears. Com a candidata, com a diputada, com a subdirectora general sempre ha tengut una porta oberta a la gent, a les idees noves, als projectes imaginatius (la imaginació, que és d'importat i que està d'oblidada en la política nostra!). Pel que l'he tractada, pel que la conec, pens que na Catalina Cirer pot començar a preocupar-se. I la gent que vol un canvi que s'hi fixi a partir d'ara.

Hi ha companys que s'han manifestat sorpresos de la tranquilitat amb que el PSIB-PSOE ha conduït aquest procés. Qui segueix el dia a dia de l'organització sap que no hi ha motiu per sorprendre'ns, tots els auguris de problemes han acabat en no-res, totes les suposicions de malentesos i dubtes guarden poca relació amb la realitat, de vegades un comentari es converteix en una notícia, i això desvirtua la realitat. Avui en teniem una de ben diferent de la que anunciaven alguns (mentre el PP se'n fregava les mans): tenim una candidata que, per començar, ens proposa "viure Palma", amb unes paraules que ens duen frescura front a l'angoixant i polsós (per les obres i per l'estil ranci) govern municipal de Catalina Cirer. Tant debò les paraules que m'han convençut a mi aquest matí puguin convèncer també els ciutadans de Palma que volen una ciutat no només per habitar-la, sinó també per viure-la.

Prenc aquesta expressió d’un article llegit recentment en el qual el seu autor es refereix a “república” com a sinònim de democràcia. Així va ser a Espanya fins a la Transició i la Constitució de 1978, fins llavors la història ens explica que monarquia i democràcia havien estat incompatibles.

Els intents de que a Espanya existís i es consolidàs una democràcia vertadera són escassos, sempre fracasats per la força de les armes, projectes de democràcia sempre destruïts en el marc d’una brutal repressió.

El 1812 la Constitució de Cadis consagrava un sistema de sufgragi universal, era una constitució extraordinàriament avançada, que va ser directament anulada per Ferràn VII el 1814. Liberals, afrancesats, gent avançada en general es va haver d’exiliar.

 (Segueix)

A l’editorial d’un conegut diari editat a Madrid llegesc: “este Gobierno ha hecho todo por atraer a muchedumbres del Tercer Mundo que encuentran aquí mayor tolerancia que en cualquier otro lugar de la UE”.

Me deman que és el que molesta a aquest editorialista:

• Li molesta que venguin el que despectivament, des del meu punt de vista, anomena “muchedumbres del tercer mundo”.
• Li molesta que venguin perque el Govern té una política de tolerància?
• Li molesta que el Govern sigui el més tolerant de la Unió Europea?
• Li molesta que s’hagi fet un procés extraordinari de regularització? O que aquest hagi funcionat?
• Preferiria una política de portes tancades, que evidentment no impediria la vinguda d’inmigrants, com es va demostrar durant l’etapa de governs Aznar, l’únic que es va aconseguir va ser major nombe d’inmigrants irregulars.

Deu compartir el seu punt de vista el Partit que s’identifica en gairebé el 100% de les opinions d’aquest mitjà? És a dir, el PP.

Com és possible que es creï una Conselleria d’Inmigració com si fos un ou de dos vermells, i al mateix temps es critiqui la regularització, és a dir, la concessió de drets com a ciutadans a aquells treballadors inmigrants que poden viure de forma legal al país gràcies a un contracte laboral?

No seria això l’evidència d’una terrible hipocresia per part del Partit que crea una Conselleria per atendre un col·lectiu al que considera “muchedumbres”?

Cada dia tenim tema per al·lucinar, amics.

Ja són vàries les opinions que he llegit i sentit aquests dies sobre la situació interna del PP. La lluita interna pel poder explicaria la radicalització del discurs, arribant fins a l'absurd, com ja hem comentat en diverses ocasions aquest mateix bloc.

Resulta interessant com a tema de reflexió. El PP estaria radicalitzant el discurs, fins i tot Rajoy, que partia amb un suposat tarannà moderat que no hem tornat a veure des del dia que va perdre les eleccions. De Zaplana i Acebes no ens sorprèn el seu estil de Gran Inquisidor. Fins al dirigent més moderat s'acaba veient abocat a fer declaracions furibundes, algunes de les quals, si les escoltassim bé, tenen un to anti-democràtic força preocupant. De totes formes l'objecte d'aquesta reflexió és el fet que s'insinua des de diferents tribunes d'opinió: el discurs radical, ultra, seria per atreure les bases, el que es desvïi d'aquest discurs corr el perill de quedar aïllat.  (Segueix)

L'histerisme de que fa gala habitualment el PP els duu de vegades a les contradiccions que ara mateix deuen viure: "progre de pacotilla" o antisemita han estat alguns dels INSULTS amb els que els dirigents del PP han carregat contra el President del Govern per haver-se "posat" una kufiya (el mocador típic palestí) durant un acte de jvoes.

Ara resulta que és un President regional del PP, el de Múrcia, el que es posa la "kufiya"... resultarà que aquest president del PP és un "progre de pacotilla" i un antisemita? L'expulsarà Rajoy del seu partit?

Sembla ser que la Sindicatura de Comptes ha advertit al Consell de Mallorca que hauria de ser més rigorós en la concessió de subvencions. Em fa gràcia, ha hagut de ser la Sindicatura de Comptes qui ha aconseguit un titular per un tema que els Grups de l'oposició denunciam cada Ple dle Consell de Mallorca. Cada mes el Consell, sigui l'equip de govern ordinari (UM) o la capelleta del PP que és l'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, introdueixen noves subvencions no previstes als pressuposts ni al Pla Estratègic de Subvencions amb el qual, en teoria, fan una política més transparent. Idò sí, al proper Ple noves modificacions de crèdit, nous clams al cel de l'oposició que no mereixeran cap comentari a la premsa, de moment em satisfà veure que una institució seriosa dona la raó, per una vegada, a l'oposició. Tant debò no fos tan difícil fer arribar als ciutadans la veritat sobre el que passa amb els seus imposts.