Res Publica segons Cosme Bonet

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Crisi interna en el PP?

cosmeb | 26 Juliol, 2006 13:07

Ja són vàries les opinions que he llegit i sentit aquests dies sobre la situació interna del PP. La lluita interna pel poder explicaria la radicalització del discurs, arribant fins a l'absurd, com ja hem comentat en diverses ocasions aquest mateix bloc.

Resulta interessant com a tema de reflexió. El PP estaria radicalitzant el discurs, fins i tot Rajoy, que partia amb un suposat tarannà moderat que no hem tornat a veure des del dia que va perdre les eleccions. De Zaplana i Acebes no ens sorprèn el seu estil de Gran Inquisidor. Fins al dirigent més moderat s'acaba veient abocat a fer declaracions furibundes, algunes de les quals, si les escoltassim bé, tenen un to anti-democràtic força preocupant. De totes formes l'objecte d'aquesta reflexió és el fet que s'insinua des de diferents tribunes d'opinió: el discurs radical, ultra, seria per atreure les bases, el que es desvïi d'aquest discurs corr el perill de quedar aïllat.

El millor exemple d'això és la figura del batle de Madrid, el sr. Ruiz Gallardón de cada dia es troba me´s tot sol dins el seu propi partit, el seu pecat: ésser un moderat.

Dins el PP actual no val la moderació. Aquell que peca de moderat és anatemitzat, dins un partit, el PP, molt habituat a anatemitzar, darrerament.

Aquesta situació deixa en no-res el famós "viatge al centre" protagonitzat, teòricament, per Aznar després de la jubilació de Fraga. Curiosament, anys després, Fraga demostra ser més centrista que Anzar i que l'aznarisme post-Aznar, que és l'estrambòtica situació que vivim ara.

Aquesta situació interna té difícil solució, només un nova i contundent derrota electoral pot demostrar que el camí de la crispació no duu enlloc. Però pel camí hauran destruït els ponts entre l'oposició i el Govern, sempre necessaris, especialment en els temes considerats "d'estat".

No tenen marxa enrera, de cada vegada han de pujar més el nivell de crispació, el que afluixi caurà, perquè cap dels dirigents actuals del PP té autoritat pròpia, tots la deuen a la figura sacralitzada d'Aznar, qui, des de fora, marca les pautes de l'oposició.

En algun moment aquesta costa avall i sense frens del PP haurà d'acabar, el problema no és només el quan, sinó també el com. I segurament no hi perdrà només el PP, hi haurem perdut tots.