Res Publica segons Cosme Bonet

Quan no saben com han de criticar qualsevol gest els basta per passar a l'atac. Quin profit creuen que en poden treure els del PP del fet d'intentar fer aparéixer públicament el president del Govern com a anti-israelià? Quin benefici creuen que en treuran d'alimentar una polèmica sobre una foto? Tan irresponsable ha tornat el PP?

Per foto polèmica la primera de les que s'adjunten, una foto en la que tres caps de govern signaven un pacte per començar una guerra no avalada per les Nacions Unides? La foto de Zapatero en canvi és una anècdota, en el marc d'un encontre internacional de joves. La de Rajoy apareix aquí com una al·legoria, i jo li posaria el següent lema:"al Líban cada dia moren ciutadans innocents, mentres a Espanya el PP se'n fuma un puro".

Una nova barbaritat del PP, i no ens hi arribam a acostumar, sobre la detenció de 2 militants que varen agrdir verbalment i física a José Bono. Es veu que un diputat del PePé va "agrair" al PSOE que no empràs "cal viva" amb aquests dos detinguts. La llengua calumniosa i enverinada dels diputats del PP, encara no acostumats a fer una oposició democràtica i de nivell europeu, ens dona un nou titular completament bui de contingut (com està buit de contingut tot el PP) i carregat d'insult, de menyspreu,... Fins quan ens seguiran castigant amb les seves barrabassades?

El dret a defensar-se d'un estat ha de poder passar per damunt del dret a la vida de ciutadans innocents? Són necessàries 300 víctimes innocents per liquidar només 5 milicians de Hezbolà? Ha recuperat ja Israel els soldats segrestats per la milícia de Hezbolà? Perque aquest era el motiu inicial de l'agressió al Líban. Perque els Estats Units justifiquen l'acció militar israeliana amb tota la seva duresa? Perque, almenys, no demanen moderació com han fet altres països? I perque el PP intenta emprar aquest assumpte per atacar el Govern espanyol? Fins a aquest punt arriba la bogeria de la dreta espanyola? Volen més seguidisme de la política internacional dels Estats Units? Volen en Rajoy i n'Aristegui que el Govern espanyol simplement digui "amèn, amèn" a allò que expressi na Condolezza Rice? Per fortuna la política internacional espanyola ja no funciona així. Tant debò hi hagués més estats de la Unió Europea amb el valor de també desmarcar-se, i per ventura entre tots exigir si no l'aturada inmediata de les hostilitats, almenys la "proporcionalitat" en la resposta militar.

Per Rajoy el Govern de José L. Rodríguez Zapatero està construint una Espanya “inviable”. Argumenta aquesta afirmació en les reformes dels Estatuts d’Autonomia i en el procés de pau a Euskadi.  Pel PP resulta inviable donar més competències o millor finançament a les Comunitats Autònomes, així com també és inviable la Pau a Euskadi.

 

No hi ha cap dubte que ell, el cap del PP, i tot el seu partit, estan intentant amb totes les seves forces que Espanya sigui realment inviable. Les traves del PP als diferents Estatuts d’Autonomia no són explicables des d’un punt de vista coherent ni raonable des del moment que defensen punts de vista contradictoris a unes comunitats autònomes i a altres (compari’s el cas balear amb Catalunya i Andalusia).

Però encara és menys comprensible que intentin fer inviable la Pau a Euskadi. De cada vegada es llegeixen més opinions i es senten més veus demanant explicacions al PP sobre la seva actitud davant el procés obert al País Basc. No crec que el PP pugui ser considerat responsable d’un eventual fracàs del procés de pau a Euskadi, en tot cas està clar que no està ajudant a fer possible la Pau. Com sempre les postures extremistes, radicals (extremistes i radicals com el PP) acaben consumint totes les energies en la batalla, el resultat de la qual no els interessa perquè sempre és el mateix: el no-res. Aquest serà el resultat de l’actual estratègia del PP, el no-res. No-res per la pau, no-res pel futur d’aquesta Espanya que, com deiem al principi, el PP creu (o vol) inviable.

 (Segueix)

Ahir, 17 de juliol, dia d'intensos debats al Consell de Mallorca. A més de condemnar el franquisme, la institució insular va debatre la situació urbanística de Santa Margalida.
Allà el Grup Socialista demanava la suspensió cautelar de les Normes Subsidiàries d'aquest municipi. La moció va ser reubtjada per PP i UM, noltros pensam que era una proposta d'allò més raonable i raonada, perque suspendre cautelarment mentre la fiscalia estudia les gravacions al batle Del Olmo no està de més. Si es demostràs que les gravacions transcrites pel Diario de Mallorca confirmen que a Santa Margalida voldria dir que questes Normes Subsidiàriies, que hauran hagut de passar per la Comissió Insular d'Urbanisme, s'han fet a "cop de talonari".

Davant això PP i UM no han volgut sebre res de suspendre les Normes Subsidiàries de Santa Margalida. en un moemnt que Mallorca necessita contudència front als greus casos de corrupció municipal que han aparegut aquesta legislatura, casos que són l'expressió d'una forma de funcionar l'urbanisme, ans els AJuntaments, primant el negoci i els favors personals per damunt de l'interés general.
El que resulta més curiós de la història és que el mateix dia UM anuncia que es presenta com a acusació particular contra l'Ajuntament d'Andratx en el cas Monport. Perque Andratx sí i Santa Margalida no? Com deiem abans, la situació actual exigeix contudència de totes els partits polítics, no parts i quarts.

Un aclariment preliminar: la moció aprovada retia homenatge a totes les víctimes, sense distincions, de la Guerra Civil. Vegi’s la moció presentada pel PSIB-PSOE, i es comprovarà que aquesta està redactada per ser una moció de consens, una condemna clara, simple, directa d’un cop d’estat, el que va protagonitzar una part de l’exèrcit espanyol contra el govern legalment i legítima constituït, el govern de la República, amb Manuel Azaña de President i Santiago Casares Quiroga de primer ministre.

Anant al tema, aquest dilluns, 17 de juliol, 70 anys després justos de que els primers militars de l’exèrcit colonial al nord d’Àfrica començàssin els moviments per intentar derrocar el govern legítim de la República, el Consell Insular de Mallorca, en sessió plenària, condemnava el cop d’estat de 1936, retia homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil, i condemnava el terrorisme d’estat exèrcit pel franquisme durant gairebé 40 anys. Incomprensiblement el PP ha votat en contra. La resta de forces polítiques (PSIB-PSOE, que havia presentat la moció, PSM, EU, Verds i UM) a favor.

L’argument esgrimit formalment, en forma d’esmena, ha estat voler condemnar també el cop d’estat de 1934, curiosament parlant dels fets d’Astúries de 1934 han evitat parlar de al dissolució de la Generalitat de Catalunya o de la brutal repressió empresa per l’exèrcit colonial africà a Astúries, repressió al capdavant de la qual hi va haver el general Francisco Franco.

Però l’argument de fons era l’acusació a l’esquerra globalment de voler fer un ús electoralista i partidista (paraules del portaveu de la dreta Fernando Rubio) del cop d’estat de 1936 i del règim franquista. Obliden que ningú els ha obligat a posar-se a la defensiva en aquest debat, sinó que s’hi han posat tots solets. Acusen a l’esquerra d’ànim de revenja i de revisionisme, no comprenen el matís, no demanam venjança sinó justícia.

Obliden que una part de les víctimes d’aquella Guerra fraticida, les víctimes del bàndol vencedor, van ser dignament enterrats, vàren tenir plaques a les parets de les Esglésies, creus i monuments, carrers i places dedicades. Les víctimes del bàndol dels vençuts van restar abandonades a les cunetes, i el PP pretenia avui que les seguissem abandonant a les cunetes de l’oblid. Per aquí no passarem, ara ja no.

Els míssils trenquen la sempre tensa calma de l'Orient Mitjà, des d'Evisissa el President del Govern espanyol fa una crida a Israel, són ja moltes les víctimes dels bombardejos indiscriminats contra la fràgil democràcia libanesa. A Sant Petersburg els poderosos discrepen, mentre França demana moderació, els Estats Units avalen la "guerra contra els terroristes", Rússia discrepa. I mentres segueixen morint innocents a la ribera de la Mediterrània, de la mateixa Mediterrània que banya les platges del migjorn de Formentera, recentment visitats per Zapatero. El PP aprofita per atacar el "pacifisme de disseny", com si per ser "de disseny" els postulats pacifistes perdessin part de la seva raó. Buit argument. Com sempre que s'empra l'insult enlloc de l'argument, és manca d'arguments, necessitat irracional d'oposar-se per oposar-se. Per ventura un acte reflex del PP que duu tota la legislatura oposant-se al pacifisme: primer oposant-se al retorn de les tropes espanyoles d'Iraq, després oposant-se a l'intent de Pau per Euskadi, ara criticant que el President del Govern faci una crida a la Pau a l'Orient Mitjàr. De que va el PP? Perque li molesta el pacifisme? O és que en la seva irracional estratègia de "tot val" ja no saben calibrar les paraules? En tot cas, preferes un "pacifisme de disseny" a una "guerra de disseny."

Es compleixen 100 anys, el 12 de juliol de 1906 el Tribunal Suprem de la III República francesa rehabilitava el capità d'Artilleria d'origen jueu Alfred Dreyfus, decidint que la condemna del consell de guerra d'anys enrera havia estat injusta. Val la pena recordar aquest cas per almenys dues qüestions. La primera perque les seves conseqüències estan omplint els telenotícies aquests dies.
Amb l'afer Dreyfus un periodista austro-hongarés d'origen jueu, Theodore Herzl, s'inspiraria per escriure "Der Judenstaat" i donar origen així al moviment sionista, començant a extendre la idea que el poble jueu, dispers arreu del món, especialment a Europa, a on creixia l'anti-semitisme, tenia dret a una terra on viure en pau. És l'origen llunyà de l'actual estat d'Israel.
Per altra banda la polèmica sobre el cas Dreyfus va significar el naixament dels intelectuals, l'aparició d'aquesta paraula i per tant d'un quart poder, expressat a través de la premsa, que va tenir un paper fonamental en aquesta història. Inscrits amb grans lletres als llibres de història trobam Émile Zola, Anatole France, Georges Clemenceau o Jean Jaurès, alguns dels més il·lustres dreyfusistes. Tan venerats després com menyspreats pels anti-dreyfusistes, que basaran els seus arguments en el populisme, en el patrioterisme, en la defensa dels valors més conservadors. Algún argument hem hagut de sentir encara avui en dia, 100 anys després de la rehabilitació de Dreyfus, de boca d'algun conseller insular conservador, que ha menyspreat els arguments de l'oposició per provenir de ments "il·lustrades".
Cent anys després un cas que va omplir pàgines i pàgines de periòdics, que ha omplert pàgines i pàgines de llibres de història, segueix ben present i certament mereix ser recordat.

Resulta curiós, per no dir penós, i val la pena denunciar un cop més el doble llenguatge del PP. El mateix partit que ara dóna credibilitat al diari Gara i a l'entorn d'ETA, i vol fer mentider el Govern de l'estat, i que fa uns tres mesos restava tota credibilitat al mateix entorn d'ETA quan anunciava l'alto el foc permanent. El mateix partit que quan Otegi desmenteix Gara torna a la postura de no donar credibilitat a un i si a l'altre (segons els convengui, clar).

És el mateix partit que ara diu que no es pot parlar amb els assassins de Miguel Ángel Blanco, el mateix partit que just 22 mesos després de l'assassinat del jove regidor d'Ermua es va reunir amb ETA a Zurich per negociar amb la banda terrorista. Recordau la dada: just 22 mesos.

I no només es reunien amb ETA, sinó que el Govern al que donava suport aquest partit va apropar els presos a Euskadi, es va reunir amb Herri Batasuna i va fer la consessió política, va pagar el preu polític, de denominar com "Movimiento de Liberación Vasco" a la banda terrorista ETA.

El PP, doncs, va pagar un preu polític el 1998, el PP va negociar amb els assassins de Miguel Ángel Blanco el 1998.

El 2006 el PP vol oblidar el passat recent (igual que volen oblidar el passat més llunyà), i segueixen donant un espectacle de doble moral, de doble llenguatge, de demagògia que els aboca a l'absurd polític. I, per desgràcia, amb ells a molts de ciutadans.

Un titular a un diari d'avui:"Rodríguez rechaza el acuerdo con Mesquida y le recuerda que la Guardia Civil es competencia estatal". Imagin que aquesta és la resposta del conseller d'interior a la proposta del Director General de la Guàrdia Civil d'arribar a acords per tal de poder millorar les infrastructures de la Benemèrita a la nostra Comunitat. Resulta curiós que sigui el mateix Govern que, tenint competència exclussiva en matèria de carreteres, hagi estat anys reclamant un conveni, que realment no volia. La llengua bífida de la dreta queda un cop més al descobert amb aquesta "boutade" del conseller Rodríguez. El doble llenguatge, la doble moral, el doble discurs són el pà nostre de cada dia. Rodríguez ahir, amb aquest simple comentari, va deixar ben clar quina és l'actitud del Govern Matas, en termes generals: no volen cap acord amb el Govern estatal, no fos cosa que es poguessin apuntar qualque medalla. Pels seus fets els coneixereu, i per les seves paraules. No era així?

Aquests dos personatges tenen alguns punts en comú i alguna diferència... endevinau-les. Són o han estat presidents de govern? Pertanyen o pertanyien a governs de signe conservador? Es va descobrir que els seus col·laboradors espiaven al partit de l'oposició? Va dimitir algun d'ells per les greus implicacions del fet d'haver-se provat que, efectivament, els seus col·laboradors havien espiat?

És realment difícil la tasca de l'esquerra en aquest país. Facis el que facis, diguis el que diguis, normalment no rebs molts de suports, almenys a l'opinió publicada, rebs garrot, poques ditades de mel. Resulta curiós, fins i tot còmic, que quan, per posar un exemple, dones suport a una plataforma això és oportunisme, o arriba tard, o el compromís no és de fiar... o bony o bua. Davant tan solitari panorama només ens queda ser escèptics amb els escèptics, dubtar dels que dubten i seguir treballant, recordant que aquell a qui deien en "sosoman" els va donar una lliçó a tots, i ara és el president del govern, el que ens ha tret de la guerra, el que està intentant acabar amb el terrorisme i assolir la Pau, el que ha donat la cara per la reforma dels estatuts d'autonomia, el que posa més nerviós a la dreta, el que els exaspera.

La tolerància, remuntant-nos a Voltaire, és bàsicament llibertat de consciència, i, per tant, respecte cap a les idees que lliurement tenen els altres. Això significa que la llibertat de consciència, la tolerància, és una de les llibertats fonamentals en tot règim democràtic. És un dels pilars de la democràcia.

Voltaire sostenía: "Si en Inglaterra hubiera una sola religión, su despotismo sería tremendo; si sólo hubiera dos, los ingleses se degollarían entre sí; pero, como existen treinta, no les queda más remedio que vivir contentos y en paz."

 (Segueix)

He sentit per la ràdio que Rajoy anuncia que el PP no es sentirà compromés amb cap acord que s'arribi dins el procés de pau amb ETA. Això que vol dir? Que si un dia tornàssin a governar tornariem a la situació de violència prèvia a l'alto el foc? Em sembla que en aquests moments el PP comença a anar excessivament passat de rosca. Han perdut completament la perspectiva i s'estan amollant per una capavallada que els està accelerant, sense que sàpiguem a on poden arribar. Frenin, senyors del PP, estan jugant amb el futur de tots, no només amb el seu futur polític personal.

El PP és especialista en demanar responsabilitats als altres i eludir les pròpies. Ho torna a demostrar en el cas Bitel. El partit més implicat en casos de corrupció a les Illes Balears des de la creació d'aquesta Comunitat Autònoma torna a exhibir en aquest cas una barra extraordinària per tirar pedres a les teulades dels altres. És un intent fútil de despistar una ciutadania que ja sap perfectament quin és el seu joc. Fent una mica de història està bastant clar: Zeus-Torcal, Brokerval, Túnel de Sóller, cas Calvià (el primer), Bitel, Mapau o Formentera, el cas de Jaume Font condemnat per frau electoral, el cas del portaveu del PP a Algaida condemnat per pederastia, el cas de les quadres de l'ex-batle PP de Ses Salines i els seus 11 implicats (tots PP), el cas de les cintes de Santa Margalida, el trànsfuga Joan Thomàs de Calvià, el cas almenys sospitós i tan recent de la moratòria de l'Ajuntament d'Andratx que pressumptament afecta a tots els promotors, excepte a un que va entrar el seu darrer projecte fa pocs dies, i que casualment és el batle (abans era independent, però ara és PP). Vaja... que n'hi ha a voler i me n'he deixat el camí, alguns com el tema de l'Hospital de Son Espases i les possibles requalificacions urbanístiques i per tant negocis que hi ha al voltant, però no m'atrevesc a denominar-ho "cas"... encara. El que li deien avui al sr. Matas: prengui exemple de Nixon, no és que hi hagi molts exemples a prendre però va retirar-se a temps...