Res Publica segons Cosme Bonet

Completant el que comenta Toni Roig he trobat aquest document, sempre interessant a recordar en un dia com avui... el Testament de Franco...

 

 (Segueix)

Ara resulta que l'escull de l'Estatut és un dèficit històric en inversions que l'estat "deu" a les Illes Balears. No dic que no tengui raó el sr. Matas, històricament així ha estat, no hem rebut moltes inveresions que ens pertocaven, però a més, i a als anys 90, quan vam rebre les competències d'Educació i Sanitat (Governs Aznar) aquestes estaven mal dotades, tampoc es va voler invertir ni una pesseta en desdoblaments (Govern Aznar), i es va fer un sistema de finançament de les Comunitats Autònomes clarament perjudicial per les illes Balears (amb aquella famosa frase de "fuera hace mucho frio", un Govern Aznar)... i això sense tenir en compte que el REB va ser retallat per una majoria del PP que mai la va aplicar. Jaume Matas estava en el Govern Azanr, i ara té una nova perspectiva: benvingut! També té la sort de tenir un Govern, Zapatero, obert a parlar-ne, i a damunt la taula la millor oportunitat en vint anys de millorar les finances de la Comunitat Autònoma, per una via o per l'altra... esperem que no la desaprofiti per uns interessos purament partidistes i electoralistes, perque són molts els comentaris a la premsa "amiga" del règim en el sentit de que amb un mal resultat de la negociació el PP té la campanya feta. Repetesc: esperem que posin per una vegada els interessos generals per davant.

La mentida és una arma habitual dins l'estil de fer política del PP, ens ho han demostrat sobradament, ens ho segueixen demostrant, segueixen aquella teoria tan coneguda de que si una mentida la repeteixes molt acabarà per semblar una veritat. Això ho diu tot d'aquesta gent. Que a més, quan ja s'ha descubert el pastel de que el vídeo presentat pel PP contra una hipotètica situació d'inseguretat ciutadana és un frau, ja que la insegurat que demostra el vídeo és de l'época d'Aznar... ni tan sols han fet un "amago" de retirar-lo, sinó que s'obstinen en la mentida, deixant veure un cop més a tothom el que realment són: mentiders. L'amic Toni Roig també en parla, no vos ho perdeu. Com ell també pens que en política no val tot. Pens que els ciutadans hauran de demostrar un cop més que no confien en un PP que empra la mentida per fer política diàriament. La inseguretat que el PP mostra és la inseguretat d'Aznar, i per Balears en un cap de setmana tan poc adequat com el que Joan Mesquida ha donat la benvinguda a 154 nous policies a les Illes Balears. El PP torna a quedar en evidència, cap Govern central anterior havia duit tants nous policies a les nostres illes com s'està fent ara. Lamentable la postura del PP, insostenible diria jo. Es mereixen l'animalada del dia.

Amb un 60 % dels militants socialistes que han votat a les primàries la presidenta regional i exministra Ségolène Royal entra en la carrera per substituir Chirac al capdavant de la República.

 

Royal representa dins el Partit Socialista de França una proposta fresca, nova, renovada, que ha retornat la il·lusió a un partit encara afectat per la derrota a les presidencials del 2002. Caldrà estar atents al que passi al país veí. De totes formes, ahir en parlava: atents a les dones de l'esquerra, posen nerviosos a la dreta.

http://www.desirsdavenir.org/

 

 

Diumenge passat a l'acte de presentació d'Aina Calvo com a candidata socialista a Palma, de quatre intervinents tres foren dones: la pròpia Aina Calvo, Francina Armengol i Maria Teresa Fernández de la Vega. Tal com destacaren en les seves intervencions la vicepresidenta del Govern, i també Francina Armengol i el candidat Francesc Antich, és una prova del grau d'igualtat que està acosneguint la societat espanyola, i dins ella de forma destacada el Partit Socialista. Francesc Antich en va fer broma, considerant que les lleis de paritat al final seran per garantir la presència dels homes més que des les dones. Un comentari no faltat de raó quan vam poder comprovar diumenge mateix, in situ, la capacitat i la solidesa de les tres polítiques socialistes. Maria Teresa Fernández de la Vega, Francina Armengol i, per suposat, la candidata a batlessa de Palma, Aina Calvo, han demostrat sobradament en la seva actuació en cadascun dels àmbits polítics corresponents que són dones d'empenta, i això preocupa a la dreta.

 (Segueix)

L'embós de la carretera d'Andratx o la caiguda del pont de la carretera de Montuïri (curiosament silenciada dels mitjans de comunicació), sumats a altres accidents laborals com el que es va produir en el seu moment a l'autopista de Llucmajor, les pròpies obres en si, la situació de l'asfalt en alguns trams recentment inaugurats de l'autopista d'Alcúdia, la deficient senyalització de les obres, siguin del Consell com del Govern, la destrucció d'elements patrimonials a Campanet, a Montuïri o a Algaida durant les obres... la constatació de que finalment tanta obra, tan cara, tan llargues, tan polèmiques no eviten els embossos, fan pensar a l'observador atent que les obres no s'han fet amb una correcta planificació, i molt menys amb una visió de conjunt del país, sinó en funció d'altres interessos més espuris, des de la necessitat de contractar obres, tallar cintes inaugurals a connectar urbanitzacions amb l'aeroport. Un "bunyol", un "nyap", un "nyarro", una "chapuza" de país és el que ens estan fent.

Encara me sorprenen aquests polítics de la dreta que són especialistes en sebre que pensen els altres, en endevinar el futur, en treure conclusions sense el més mínim raonament. És una forma de manipulació, és clar, arribar a una conclusió, tot i que no s'aguanti per cap lloc, per desviar l'atenció del que realment s'ha dit.
Al Consell de Mallorca estam acostumats a aquest tipus de pseudo-raonaments, acostumats a categòriques afirmacions del tipus "vostès fan això perque volen això altre...", sense enraonar-ho, simplement afirmant-ho, i si és aixecant la veu i una mica crispat millor, que sembla tenir més raó. El més pur estil Zaplana o Acebes.
Rodrigo de Santos no s'ha torbat ni un dia en afirmar que Aina Calvo ha dit que gestionarà directament l'urbanisme perque està pensant en els pactes, i aquesta seria una forma de no cedir urbanisme perque no és de fiar qui hauria de rebre la competència en un hipotètic cas en que s'hagués de fer el pacte per treure fora el PP... buff, un raonament d'allò més complicat. I una solapada acusació a UM i al Bloc de ser poc de fiar, al mateix temps (es veu que PP i UM de cada dia van a pitjor).
Els científics saben que normalment l'explicació més senzilla és la correcta, per tant aclariré al sr. de Santos que si Aina Calvo va dir que gestionaia directament l'urbanisme va ser com un compromís personal contra la corrupció i l'especulació, i va voler dir exactament això. No es posin nerviosos, senyor de Santos, que encara els queden alguns mesos... que faran quan comenci la campanya! i que diran si ja es posen així.

Reb unes fotos de la Plataforma "Parc de Ses Vies", m'han impressionat i les reproduesc, tot pensant que el que volen és donar difusió al continuat desastre que significa el projecte de Cirer i el PP a les vies del tren. Com es pot veure a les fotos adjuntes s'està literalment "ofegant" en formigó als arbres de la zona. Crec que és una perfecta metàfora del que està passant a Ciutat: acabarem tots ofegats en el formigó de Catalina Cirer i el PP, si no hi posam remei.

 

Si fa poc em veia obligat a parlar de la lenta mort de Ciutat, ahir la candidata socialista em va omplir d'energia positiva i d'optimisme a mi, i als més de 700 assistents a l'acte públic de presentació.

Els militants, afiliats, simpatitzants o votants del socialisme a Palma i de la resta de l'illa que acudiren ahir al Conservatori Superior de Música s'entregaren completament als quatre oradors, tres senyores i un senyor (com aquell programa de TV3), carregats tots ells d'energia, compartint un ambient que no era d'eufòria, però sí d'optimisme, de ganes de fer feina, d'entregar el millor de cadasun al projecte de fer una Palma diferent.

Aina Calvo va parlar ahir després d'una Francina Armengol que tornà a fer gala de la seva energia incombustible i de la seva contundència i claredat d'idees, i ens va dibuixar amb algunes pinzellades magistrals la Palma capital mediterrània, amable, senyorívola, que somnia, ens va fer sentir pròxim un Ajuntament que tendrà les portes obertes a la gent, que no enganarà, i que treballarà per les persones. Un Ajuntament de les persones, no dels negocis. Un Ajuntament en el que ella, com a batlessa, gestionarà directament l'urbanisme, per evitar suspicàcies. Ens va plantejar, en definitiva, una Palma il·lusionant, en la que tots els que la sentíem hi voldriem viure.

N'Aina sap, sobretot des d'ahir, que compta amb el suport de tanta i tanta gent que desitja el canvi a Palma. Na Francina parlava de retornar la confiança dels ciutadans en la política. Jo estic segur que amb candidates com ella, com n'Aina Calvo, és possible retornar el prestigi a la política, és possible fer de Palma una ciutat amable per viure-hi.

Catalina Cirer deia fa alguns dies, mentre repartia paraigües entre els militants del PP, que s'esperaven una arrruixada. No és una arruixada, és que ja apunta l'alba, el sol que a la fi vol sortir per donar color a aquesta Palma grisa, i els trolls de la dreta saben que aviat es quedaran de pedra. I disculpau avui les llicències poètiques, deu ser el perfum que exhala la rosa.

Tenc la necessitat d'explicar que aquesta pel·lícula m'ha agradat, "Salvador", de Manel Huerga, m'ha arribat, m'ha fet pensar, enrabiar-me, patir, odiar en alguns moments,... però com deia, sempre pensar. Supòs que amb mi el director, Manel Huerga, ha aconseguit el que volia, que segons deia a una entrevsta que vaig poder sentir, creia que "Salvador" havia de servir per restaurar la dignitat de Puig Antich, tot contant la seva història. Contant-la crec que especialment a qui, com jo, hem nascut després d'aquella Espanya en blanc i negre, que no podem recordar, però que precisament per això necessita que segueixi viva en el cine, en els llibres, en el pensament de la gent. Crec que només així serem capaços de valorar en positiu el que es va aconseguir després, i, al mateix temps, convèncer-nos de que val la pena lluitar pels ideals, val la pena tenir utopies.

Manel Huerga deia  també a la mateixa entrevista que no és una pel·lícula de bons i dolents, que parla d'un passat recent que ens ha de servir per entendre el present. Diu que no és una pel·lícula nostàlgica, però li puc assegurar que toca la fibre sensible. És un "drama polític", certament, de contingut ben actual pot ser considerat un film de denúncia de la pena de mort. L'escena de la mort de Salvador és molt dura, en la seva cruesa, en la seva realitat.

En definitiva, és una pel·lícula dura, al mateix temps molt ben narrada, dinàmica, i entretenguda, com ha de ser el bon cinema, una pel·lícula que recoman a tothom. Per sebre, per pensar.

Per acabar me qued amb el que declarava una de les germanes de Puig Antich durant el rodatge, a El País, el que espera la família després de l'estrena:
<<El desconocimiento actual sobre un acontecimiento que sacudió a la sociedad de la época y la posibilidad de que la película pese favorablemente en su petición de que el caso sea revisado, son las dos grandes razones que han convencido a las hermanas Puig Antich a autorizar la realización del filme. "A Salvador no le hubiera gustado que se hiciera todo esto. Él siempre decía que no quería ser un mártir, y ésta es una guerra que las hermanas llevamos por dentro", afirma Carme.>>
Per això ens ha de servir la Memòria (així, amb majúscules), per recordar, per reviure, però també per reparar en la mesura que sigui possible les injustícies. Mai és tard per reparar una injustícia.

http://www.salvadorpuigantich.com/

Palma perd, cada dia que passa, part de la seva personalitat. Aquests dies sabiem que novament un d'aquells llocs emblemàtics de Ciutat tancava per sempre les seves portes, ens quedam ara sense el conegut cafè Moka Verd.
La mateixa setmana hem tengut polèmica sobre dos macro-projectes com són el Palau de Congressos i les Torres de Son Moix, que coincideixen en el fet de platenjar dos grans cetnres comercials, en el cas del Palau de Congressos sembla ser que al voltant de 4000 metres quadrats de "xibius" (xiringuitos), sens dubte un cop quasi mortal pel petit comerç de Ciutat, que segueix desapareixent, substituït per franquícies sense personalitat o simplement per pisos de luxe que ningú compra perque són inassequibles.
Això passa perque qui està prenent les decisions a Ciutat no pensa en les persones sinó en els euros. Simplement. L'Euro passa per damunt de les persones. Fins i tot als depatxos dels polítics, elegits per les persones, pesa més l'euro que el compromís amb els electors.
Segurament la dreta (PP i UM, segons el dia i el projecte) s'excusaria dient que no són les seves decisions les que estan destruint la personalitat de la ciutat i acabant amb el petit comerç, sinó el mercat, processos econòmics sobre els que la política no pot incidir... però que la política facilita, senyor meus.
El dubte que em queda davant tan trist i inhumà procés és si estam davant un homicidi involuntari (la ciutat com a víctima de negocis massa importants com per aturar-se a pensar en els efectes colaterals) o un assassinat perfectament premeditat. Efectes colaterals o conspiració... que cadascú trïi, però m'aventur a dir que pels polítics implicats estam parlant de "coses que passen", ara bé, qui al final farà negoci de veres amb cadascun dels projectes ben segur que n'ha fet molts de comptes abans. Pobre Palma.

El PP es sent sota sospita, si no fos així no es posaria tan nerviós quan s'està parlant d'investigar el patrimoni dels càrrecs públics. Duim des del debat de l'estat de l'autonomia parlant del tema, des que Francina Armengol, portaveu dels principal grup de l'oposició, va proposar a Jaume Matas crear una brigada d'investigació dels increments del patrimoni dels polítics. Des de llavors el PP ha anat embullant la troca per no arribar enlloc. El darrer capítol va consistir en reptar als socialistes a presentar una proposició de llei, articulada, de com s'havia d'organitzar. Avui el Grup Parlamentari Socialista l'ha presentada, i davant això el Portaveu del Govern, sr. Flaquer, no ha tengut resposta, ha dit que opinaran en haver tengut temps d'estudiar el tema, i que hi ha coses més importants que aquesta a les Illes Balears.

Clar que d'aquest tema tampoc en volen parlar, ho fan sempre que hi ha una qüestió que no tenen interés en tractar, ara mateix se m'ocorr que quan des de l'oposició se li ha plantejat al Govern balear prendre mesures davant el "tot inclòs", que afecta directament a milers de famílies, perjudicades per aquesta modalitat hotelera, el Govern ha fuit del tema, s'ha inventat una Comissió que no ha fet cap proposta, i assumint que "qui dia passa any empeny" ha estat deixant el tot inclòs i el debat crític sobre l'economia del país en un segon plànol.

Que el portaveu del Govern s'atreveixi a dir que els nombrosos casos de pressumpta corrupció descoberts durant la legislatura no interessen als ciutadans només vol dir que el senyor Flaquer, i el PP en general, no volen parlar d'allò que creuen que els perjudica (així ho entenc jo), i volen amagar els casos que està investigant la Justícia de cobrament de comissions a Santa Margalida, el cas Rabasco a Llucmajor, el cas Hidalgo a Andratx, el cas de les bosses d'Inca, el trànsfuga Thomàs a Calvià, el cas cavallistes de Ses Salines i 11 ajuntaments més... les sospitoses maniobres irregulars de Son Espases, o recentment del Palau de Congressos de Palma... dos casos en els quals el PP ha convertit dues bones accions en dos sospitoses operacions inmobiliàries que beneficiaran a alguns i perjudicaran a molts (que tremolin els comerciants de Palma davant la proposta de macro-centre comercial en que s'ha convertit el Palau de Congressos).

En definitiva, el mateix Govern que va protagonitzar l'esperpent de Rasputín, que practica l'enxufisme descaradament (vegi's l'Hospital d'Inca), diu que als ciutadans no els interessa el mal ús de les institucions... faria riure si no fes plorera. 

 

Donald Rumsfeld ha dimitit de Secretari de Defensa dels Estats Units, primera conseqüència de la contundent derrota dels republicans de Bush al legislatiu nord-americà.

 

Bill Clinton va guanyar les eleccions a George Bush pare amb una simple frase: ”És l’economia, estúpid”. En aquestes recents eleccions legislatives el missatge era una mica diferent, però igualment simple: És Irak, estúpid.

 

La victòria demòcrata a les eleccions legislatives nord-americanes tendrà efectes, no hi ha dubte, en la política exterior de l’imperi, i, en conseqüència tendrà efectes en la política exterior de la resta del món.

 

Per ventura avança un retrocés en el protagonisme que els Estats Units de Bush han exigit dins el panorama internacional, a costa de l’ONU, per exemple. Un retrocés del protagonisme internacional dels EUA que seria també la constatació d’un moviment pendular que es produeix tradiconalment dins la societat nord-americana: després d’un cicle de important intervenció internacional dels governs dels EUA l’opinió pública nord-americana demana més atenció per la política domèstica. Estariem, doncs, davant un retorn a polítiques més domèstiques, front a una guerra que pels ciutadans dels EUA comença a semblar-se massa a la de Vietnam: massa llarga, massa cara, massa impopular... i sense un final a la vista.

 

En el cas de la presidència de Clinton recordem que va guanyar apel·lant a la “butxaca” de l’electorat (recordem-ho un altra cop: ”és l’economia, estúpid”) front a un Bush pare que pensava que la Primera Guerra d’Irak li assegurava la presidència. La segona legislatura de Clinton aquest va dedicar els seus majors esforços a la política internacional: la històrica fotografia Arafat-Rabin és l’expressió més clara d’aquest fet.

 

Ara els demòcrates guanyen atacant la política internacional de Bush, en el que podria ser un avanç de les presidencials d’aquí a dos anys, unes eleccions front a les quals hi ha una senadora que des del meu modest punt de vista, té moltes possibilitats. Es veurà.

Si alguna cosa bona tenen els blogs és que permeten informar de primera mà els ciutadans del que va succeir. Aquesta és la meva intenció quan parl del Consell de Mallorca, sobretot dies com avui quan podem comprovar que a través de la premsa no és possible sebre tot el que realment es va parlar en la sessió ordinària del Consell de Mallorca d'ahir. Tampoc tenc intenció d'avorrir el personal redactant una acta del Ple, però sí fer esment a una sèrie de coses que es varen decidir ahir, la més important de les quals segurament va ser l'aprovació dels Pressuposts del Consell de Mallorca, seguit del Conveni de Carreteres, desbloquejat per l'abstenció del PP i amb una intervenció del PSM per mi totalment fora de lloc, mal informada i poc rigorosa. També es va votar un desbarat sobre la façana marítima, tema que enfronta el PP i UM entre ells, però que votaren tots dos a favor ahir, amb males cares del PP per cert, i sense que el Conseller de Territori aclarís exactament el que aprovaven... Varem declara Bé d'Interés Cultural La Font de La Vila, i per això tornarem a parlar del suposat "pelotazo" de Son Espases. Varem debatre una moció sobre la Pau a Euskadi, que visualitzà un enfrontament entre PP i UM, debaterem també el Pla Territorial amb dues mocions, una del PSIB i una del PSM, i parlarem d'enderrocs i del Pla de Residus per una moció d'EU-Verds. Finalment s'aprovà una moció nostra, del PSIB-PSOE, sobre restauració in conservació del Patrimoni, una de les poques unanimitats del dia. Encara tenguerem temps, des dels escons socialistes, de demanar informació sobre el pont que va caure aquest cap de setmana a la carretera de Montuïri, la presidenta en va "prendre nota"...

Massa coses per un sol Ple, i tot això perque PP i UM no volen que el Consell sigui una institució moderna, seriosa, transparent... amb plenàries quinzenals, amb Comissions per àrees, amb un funcionament una mica racional.

Massa temes importants per Mallorca per despatxar-los en un sòl ple. Massa poques ganes del govern de Mallorca de debatre amb l'oposició i a la vista dels ciutadans (a una determinada hora ja no hi ha cap periodista que pugui informar a la ciutadania del que debateix la principal institució de l'illa...).

Aquesta serà una de les primeres coses que canviarem en governar al Consell de Mallorca.

I a tot això, el dia que va entrar com a nou Conseller Insular un bon amic i company, en Toni Nadal. Vaja entrada Toni!

Es confirma que el nou Govern català serà progressista i catalanista, la clau catalana, en bona lògica, ha guiat els partits de l'esquerra, que considerats globalment varen ser els guanyadors de les passades eleccions. Com s'ha comentat l'eix esquerra-dreta ha pesat més que l'eix nacionalista a l'hora d'acordar els pactes. Confiam en que ara l'expereiència del tripartit haurà servit per no cometre errors que han costat cas, inclús electoralment.

Déiem fa uns dies que es podien entendre els possibles pactes en lògica catalana o en lògica espanyola. Com hem dit ha imperat la primera, la que evidenciava que l'oposició (PP+CiU) només ha sumat un diputat. Això significa un fracàs els plantejaments plebiscitaris de Mas, però també de Rajoy. Una nova derrota a la ja àmplia col·lecció de derrotes de Rajoy, Acebes, Zaplana i companyia.

La dreta mediàtica està desconcertada, ara resulta que Zapatero ha fracassat en els seus intents de forjar la sòciovergència. Curiós, Zapatero era a Montevideo, i ha guardat una exquisida neutralitat en tot el procés. Clar que la dreta mediàtica ho sap tot, està poblada d'endevins i pitonisos que saben el que pensa la resta de la gent, i descobreixen claus que ni Robert Langdon seria capaç de veure.

La realitat democràtica, tan mala d'entendre per la dreta mediàtica, ha triomfat novament: els electors han parlat, han deixat un panorama obert en el qual els diferents partits han pogut interpretar el sentir de la ciutadania en forma d'una àmplia coalició de govern, legítima, que demostra un cop més la maduresa del nostre sistema polític.

Podeu tenir per ben segur que la dreta mediàtica començarà inmediatament una nova campanya d'insults, profecies apocalíptiques i demés excessos verbals als que ens tenen acostumats. Ja sabeu:"Ladran, luego cabalgamos". De moment el PP ha fracassat novament a Catalunya, com a Galícia, com a Euskadi, com a la resta d'Espanya, i entre ells mateixos i la dreta mediàtica han creat un petit "monstre" que ben aviat veurem com els comença a menjar terreny per la dreta. Temps a temps.