Res Publica segons Cosme Bonet

A poc a poc les mocions del PSIB-PSOE de condemna del franquisme es van aprovant, o rebutjant, als diferents Ajuntaments de Mallorca. Darrerament Sencelles, Consell, Pollença... entre d’altres han debatut la mateixa proposta que el Consell de Mallorca aprovava el passat 17 de juliol.

Sols el debat d’aquesta moció ja serveix per recuperar la memòria d’uns fets que no poden caure en l’oblid, tot i que de vegades provoquin comentaris tan indignants com el que feia el batle de Sencelles (PP) segons em varen comentar, i que anaven més o menys així:”An aquests els cucs ja se’ls han menjat”.

Indigne d’un batle, però que mostra a les clares la baixesa moral de qui les pronuncia.

La dreta té la costum de desqualificar el que no vol debatre, de no escoltar els arguments del contrari, ni llegir les propostes que es fan. Un exemple d’això és el que deia en el bloc de Jordi Bayona un diputat del PP força ficat en aquest debat, desqualificant la moció del PSIB-PSOE perque segons ell “només parlava de les víctimes d’un del bàndols.” Es veu que aquest diputat del PP ni tan sols d’havia llegit la moció socialista, que en un dels seus punts parlava de TOTES les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió posterior.

Aquest és una de les qüestions espinoses, si parlam d’unes o de totes les víctimes. Personalment consider que en el cas de la Guerra Civil cal parlar de totes les víctimes innocents. Igual que avui mateix lament les víctimes civils del Líban i les víctimes civils d’Israel, no podem fer més que lamentar la pèrdua absurda de vides humanes durant una guerra fraticida.

Una altra qüestió és la de la repressió. Per molt que s’enfadi el PP i  vulgui evitar el debat només hi va haver una dictadura sanguinària que sotmetés el poble espanyol i el condemnàs al subdesenvolupament durant quaranta anys, i aquesta va ser la dictadura franquista, que va triomfar no pel favor popular sinó per una Guerra de tres anys en la que va rebre el suport de l’Alemanya nazi i de l’Itàlia feixista, com a terrible pròleg de la Guerra Mundial que després començaria.

El Govern espanyol ha estat valent, i fa història quan presenta la Llei de Memòria Històrica. A ambdós extrems hi ha qui s’hi oposa, uns per massa, uns per massa poc. Si els féssim cas seguiriem sense fer res. Aquesta llei representa el primer reconeixement moral, fet a través de llei del Parlament, a les víctimes del franquisme. Estableix no només revisions de condemnes injustes sinó també reparacions econòmiques. Parla de l’obligació de les Administracions Públiques en la localització de les fosses. Ordena la retirada de símbols de temps passats. S’estableixen mesures per sistematitzar els arxius i afavorir la recerca sobre l’época. I l’acompanya una memòria de 60 milions d’euros.

N’hi haurà que ho trobaran poc, n’hi haurà que voldran desviar el debat, jutjant-lo innecessari. Però, com sempre, és una passa endavant, una passa valenta i com a tal l’hem de valorar.