Res Publica segons Cosme Bonet

Ahir vespre comentava que no ens havíen deixat parlar d'Andratx al Ple del Consell de Mallorca, un greu error de PP i sobretot UM, la sensació de l'opinió pública quan no es vol parlar d'un tema és que es té alguna cosa que amagar.

Aquest matí, en canvi, m'he aixecat pensant que el ciutadà que no segueix habitualment la política pot pensar que n'estam parlant ara de corrupció, i no ho hem fet durant tota la legislatura. No és cert. Si algún tema ha marcat l'agenda política han estat els diferents casos de corrupció, abús de poder o amiguisme que hem denunciat des de l'oposició. Val la pena fer una mica de memòria.... 

Com deia a un comentari anterior, el mes de setembre, com a conclusió de tot un any de diverses denúncies ja havíem hagut de plantejar una moció al Consell Insular demanant més mitjans per luitar contra la corrupció urbanística municipal.

Durant aquests mesos havíem hagut de parlar ja d'Andratx, denunciat a Fiscalia pel propi PSIB-PSOE, per UM, pel Consell, pel GOB, per particulars... i del cas Santa Margalida, el famós "cas cintes", tret a rotlo per una investigació d'un mitjà de comunicació.

Havíem hagut de parlar del cas de Llucmajor, que implica a l'ASI de Rabasco a més del PP local. I sobretot havíem denunciat, polemitzat i implicat fins a 11 ajuntaments del PP per haver emès certificats falsos en el Cas Cavallistes, les quadres i habitatge de l'ex-batle de Ses Salines.

Fa poc hem entrat a parlar dels increments extraordinaris del patrimoni personal, i hem hagut de veure sobre la premsa i al carrer, intensos debats sobre els interessos particulars que es sospita que es podríen amagar darrera els grans projectes (faraònics) del PP a Ciutat...

Corrupció ha estat una de les paraules més repetides aquesta legislatura, en les seves múltiples variants...  Han afavorit familiars i amics com en el cas de la Consellera d'Inmigració. I això que es varen escandalitzar quan el Ministre de Justícia va fer uns comentaris sobre l'urbanisme i la corrupció... 

Era l'estiu passat quan parlàvem del cas Cavallistes, del cas Llucmajor, quan encara parlavem de Bitel, de Mapau, de Rasputín (un altre cas d'un alt càrrec dimitit per ¿corrupció?), i treiem a llum la famosa llista dels 42 alts càrrecs del PP col·locats al Govern... 

La pregunta que jo em faig és: podríem parlar de tot això si no existís? O esperava el PP que complissim amb la "omertà" que imposen als seus socis?