Res Publica segons Cosme Bonet

Aquests dies es donen a repassar el que ha estat l'any, i ha coincidit amb una informació del Vicepresident econòmic que pens és força representativa de la situació real que es viu a ESpanya: el 2010 (en menys de 4 anys) el nostre nivell de renda serà equiparable al de la resta d'Europa, i l'atur estarà per sota de la mitjana europea. Estam, diò, davnat unes xifres econòmiques que ens han de convidar a l'esperança. No ens ha d'extranyar, davant aquesta bona situació econòmica, que des dels països més pobres del continent africà, o des de Sud-amèrica, es vegi ESpanya com una mena de Terra Promesa, igual que els nostres avis veien "L'Argentina" o l'Europa de més enllà dels Pirineus.

El repte del proper any, de tot aquest començament de segle, el procés històric més important davant el qual ens trobam, és precisament la massiva immigració des dels països més pobres als més desenvolupats. És una qüestió que afecta per igual a tots els països "de frontera" entre l'opulència del "primer món" i la pobresa del que abans era el "tercer món" (el segon ja ha caigut en l'oblit, no?). Només amb una visió oberta d'aquest procés, una visió integradora i comprensiva, serem capaços de dur a bon port aquest procés, amb la complicitat no només de les administracions públiques sinó, sobretot, dels ciutadans particulars.

Deia al principi que aquests dies ens conviden a revisar l'any, i crec que des d'aquest punt de vista hem de ser optimistes amb el 2007. No només per la qüestió econòmica sinó perque fa més de dos anys que no hi ha atemptats mortals d'ETA, que aquesta ha declarat una treva, que amb totes les seves dificultats, ens convida a tenir esperances en una PAU duradora, definitiva. Si som culpables d'alguna cosa, que ho sigui de tenir esperances posades en un futur de Pau.

Ha estat un any en positiu per Balears, en general, i sense voler entrar avui en bregues polítiques. Positiu perque, entre d'altres coses, hem donat una passa històrica en el nostre autogovern, que ens situa amb un ESTATUT DE PRIMERA dins el marc de l'estat autonòmic espanyol.

Si al 2006 li ha faltat alguna cosa és més dosis de Pau, a Irak, a l'Afganistan, a Somàlia... a tants d'indrets. Més dosis de solidaritat i generositat. Més dosis d'esperança, en general, en un món millor.

Sempre hi ha qualque Scrooge que vol que tot sembli terrible i més dolent que els anys anteriors, però que no ens amargui les esperances aquest Scrooge que al final només és això: un personatge de conte nadalenc, que tanmateix, al final, ha de canviar d'opinió.