Res Publica segons Cosme Bonet

Quin dubte hi ha que aquest haurà estat un gener intens, políticament parlant. A on les conseqüències del "cas Andratx" i la proximitat de les eleccions municipals, autonòmiques i insulars han marcat l'agenda política, els posicionaments dels partits, i, perque no dir-ho, han animat el panorama. L'any 2006 acabava amb la compareixença del conseller Rodríguez, que quedarà per a la història amb el seu solemne jurament sobre la bíblia, que tanmateix no va desviar l'atenció ni va donar cap resposta a allò que tothom es demanava i es segueix demanant encara:"perque va telefonar a Eugenio Hidalgo el mateix dia de la seva detenció? Per dir-li que era dilluns?".

La sospita, trasformada en convicció per alguns, seguretat per altres, dissimulada realitat per alguns més, de que alguna cosa més s'amaga darrera les actuacions del fins ara "totpoderós" conseller-secretari general del Partit Popular fa que aquest segueix estant al punt de mira periodístic, de l'oposició i, també, dels socis, l'altra part del matrimoni de conveniència PP-UM. Evidenciant que la "conveniència" que va fer possible el matrimoni fa quatre anys ja no és tal. Evidenciant, com va succeir al Ple del Consell d'aquest dilluns mateix, que els únics punts on segueixen coincidint PP i UM és en considerar intocable el Pla Territorial de Mallorca, vertadera pedra angular del Pacte PP-UM.

Al Ple de dilluns UM es sumava a l'oposició per demanar la dimissió del conseller-secretari general del Partit Popular, fins i tot condemnava (a la fi!) el vil Cop d'Estat feixista de 1936, i retirava la medalla de la Diputació Provincial a l'invicto caudillo... en fí, la legislatura es girava damunt davall en un sòl Ple de la institució insular. O això podia semblar a qui no estigués atent. Seguien unint els vots de la dreta i la més-dreta per matenir intocables les qüestions territorials a on no xoquen els interesos... politics (malpensats!) de PP i UM.

I a tot això el sempre inspirat portaveu del Partit Popular declarava que la corrupció encara ajudarà electoralment al PP. Es veu que tenen en poca consideració els criteris morals i ètics dels seus votants, però mai se sap, a en Cañellas li va funcionar el 1995, tot i que va ser el seu "cant de cisne". Per la meva part crec que el PP encara no ha calculat realment el cost que li suposarà el cas "Andratx", o per experiència pròpia li diré que estan tan cegats per les consignes de Partit com ho deviem estar els socialistes l'any 2000.

L'oposició, i concretament el Partit Socialista Obrer, en canvi, tenim la modesta satisfacció de pensar que les acusacions a la premsa que els diferents regidors socialistes han fet de l'actuació del PP a tants de municipis durant tants d'anys es veuen confirmades. No són com les acusacions falses que varen facilitar el camí a Carlos Delgado, les mentides sobre les que s'aguanta la batlia de Calvià (mentides, bregues, trànsfugues i sospites actualment). Els regidors socialistes, amb molta valentia, duen tota la legislatura (i les anteriors) denunciant la prepotència del PP en la seva gestió urbanística, casos com Andratx, Ses Salines o Santa Margalida cobren importància quan la Justícia i la premsa s'hi sumen, però fa estona que des de la primera línia de combat polític els regidors de l'oposició, amb les seves limitades possibilitats d'assolir ressò, ho estaven denunciant.

Aquest gener hem cobrat ànims amb la visita d'Alfonso Guerra, que segueix conservant l'energia que el va caracteritzar en el passat, el verb incisiu, i hi suma un cert aire de vell estadista retirat, com un Cincinato socialista, que ens va omplir d'optimisme, de força i de consells per una bona feina entre gener i maig.

Gener intens, preludi d'un any que s'espera entretengut.