Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 26 Juny, 2007 00:04
"Boris fou de les poques persones que assistiren a l'entrevista dels dos emperadors sobre el Niemen. Veié els raigs blassonats, el pas de Napoleó a l'altra riba, la guàrdia francesa, el rostre pesarós de l'emperador Alexandre mentre esperava silenciós a l'hostal de la vila del Niemen l'arribada de Napoleó. Veié asseure's els dos emperadors a les barques i com Napoleó, que fou el primer en desembarcar, s'acostava amb passes ràpides a Alexandre, li allargava la mà i desapareixia amb ell dintre el pavelló."
Casualitats de la vida ahir llegia com un conegut editor recordava la trobada entre Napoleó i Alexandre I en una balsa enmig del Niemen.
Casualitats de la vida, faig temps la nit abans de que es constitueixi el Parlament de la nova legislatura, nit del 25 al 26 de juny, i es compleixen dos-cents anys de la Pau de Tilsit.
La màgia de les efemèrides, la passió per la història, la curiositat davant les coincidències, han gravat la imatge de la trobada dels dos emperadors al meu cap durant tot el dia.
El fragment inicial és de "Guerra i Pau", de Tolstoi. La trobada dels dos emperadors es produïa el 25 de juny del 1807 (ha fet ahir dos-cents anys exactes) després de tota una sèrie d'enfrontaments dels quals cal destacar per un costat Austerlitz, i molt més recentment Friedland, on les àguiles de Bonaparte derrotaren els russos, un cop més.
El general Lariboisière va rebre l'encàrrec de preparar l'escenari de la trobada, una balsa enmig del riu Niemen, que separava Rússia dels territoris dominats per Napoleó, territori "neutral". Sobre la balsa feu construir un pavelló, on s'havien de trobar els dos emperadors. El matí del 25 de juny Napoleó, acompanyat dels mariscals Berthier, Murat i Bessières, a més de Duroc i Caulaincourt, s'embarcà cap al lloc de trobada, ben al mig del riu. Des de l'altra riba Alexandre s'embarcava al mateix temps.
Al pavelló on es trobaren dos dels homes més poderosos del seu temps, es feu la Pau, declarant-se mútuament enemics d'Anglaterra. I tanmateix la pau fou impossible, i el 1812 Napoleó travessà el Niemen al capdavant de la Grande Armée, iniciant així la campanya de Rússia, i la més gran i determinant de les seves derrotes. De totes formes l'encontre del Niemen, i la pau signada posteriorment, foren motiu d'esperança per molta gent durant uns anys.
De Tilsit, la localitat de la riba francesca on es signaria la pau, a Mallorca hi ha quilòmetres de distància, dos segles de diferència, i la política a dos nivells molt llunyans, per ventura. Però l'efemèride no deixa de fer-me gràcia, avui que precisament he participat en un Consell Polític del meu partit que algun company ha qualificat d'històric.
N'hi haurà que ho trobaran exagerat, però la conjunció de factors que fan possible uns Governs de Canvi a totes les institucions principals de les nostres Illes (tots els Consells Insulars sense excepció, el Govern, l'Ajuntament de Palma...) no deixen de que tenguem avui una mica més d'esperança en el futur del país. En tot cas el 25 de juny tendrà ara dues efemèrides a recordar, no deixa de fer-me gràcia.
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Enhorabona pel teu nomenament al Consell. Fes un bon contrapes de caràcter per na Francina, igual que ella ho fou per a en Xisco: governar no és fer oposició. Sort!