Res Publica segons Cosme Bonet

Jaume Matas només entén la política en concepte de "totxos", de construcció, sinó no entenc com després de 4 anys de política cultural inexistent se li ocurreix anunciar un "Palau de l'Ópera"...

Com no sigui per una obsessió molt personal del no-president Matas pels Palaus... Palau de Congressos, Palau de l'Òpera i Palau de Matas, clar.

A més, ho proposa al costat de l'encara no començat Palau de Congresso, un damunt l'altra, com qui diu...

A més, deixa en ridícul a Rosa Estaràs, que també se va quedar a gust proposant que convertiria el Principal en l'Scala de Milan...

A més, deixa en ridícul a Joan Pons, el prestigiós baríton compromés per Rosa Estaràs en una gestió del Teatre Principal que ara queda petita comparat amb el Palau Matas.

A més, deixa en ridícul a la batlessa de Palma... si això és possible encara, al proposar un nou macro-projecte a un espai de Palma que tanmateix seguirà presidit per la Seu, per molts de Palaus que es faci en Matas.

Com es sol dir col·loquialment, Jaume Matas devia haver "fumat" alguna cosa abans de fer la proposta. I no entenc com la premsa li dona credibilitat, ja sabem que els grans projectes del PP es solen quedar en fum (soterrament del Passeig Marítim), no acaben d'arrancar (Palau de Congressos) o en el fons semblen amagar tota una operació sospitosament especulativa (Hospital de Son Espases).

Quina deu ser la resposta correcta? Tal vegada la resposta està en el cost del Palau? En les contraprestacions? "Cherchez la femme" diuen els francesos, que traduït al balear sol ser:"Cercau el negoci".