Parlam de política, actualitat i reflexions personals.
cosmeb | 14 Maig, 2007 22:54
Campanya de proximitat significa tocar a les portes, i amb la força de la paraula, de les idees i de la convicció, cercar el suport, el vot del ciutadà. Militants de base, candidats, i primeres "espases" s'aboquen aquests dies a visitar les cases dels ciutadans corrents. Sense un plat de porcella rostida, ni cap promesa buida, amb les mans netes, això sí. No tots ho poden fer.
Aina Calvo, Francina Armengol, Francesc Antich, han sortit junts a fer aquesta campanya "de proximitat", menys cridanera que els milions gastats en publicitat pel PP (sia institucional o partidària... tanmateix), tan poc valorada pels opinadors professionals, tan difícil i poc agraïda, de vegades. La compensació ve de les paraules d'ànim dels simpatitzants que t'obre la porta i no només t'escolten sinó que volen que entris a prendre un cafè.
Parlarem amb molta gent, estam parlant amb molta gent. Tenim les mans netes, les idees, la convicció,... armes suficients per la dura i épica batalla que ens espera d'aquí al 27 de maig. Però sempre hem "combatut" així els socialistes, des dels temps de Pablo Iglesias, de qui Machado deia "La voz de Pablo Iglesias tenía para mí el timbre inconfundible de la verdad humana."
I afegia:" Era yo un niño de trece años; Pablo Iglesias un hombre en la plenitud de su vida. Recuerdo haberle oído hablar entonces - hacia 1889 - en Madrid, probablemente un domingo (¿un primero de mayo?), acaso en los jardines del Buen Retiro. No respondo de la exactitud de estos datos, tal vez mal retenidos en la memoria. De lo único que puedo responder es de la emoción que en mi alma iban despertando las palabras encendidas de Pablo Iglesias.
Al escucharle hacía yo la única honda reflexión que sobre la oratoria puede hacer un niño: "Parece que es verdad lo que ese hombre dice"... Porque antes de Pablo Iglesias habían hablado otros oradores, tal vez más cultos, tal vez más enterados o de elocuencia más hábil, de los cuales sólo recuerdo que no hicieron en mí la menor impresión...
Lo cierto es que las palabras de Iglesias tenían para mí una autoridad que el orador había conquistado con el fuego que en ellas ponía y que implicaban una revelación muy profunda para el alma de un niño. De todo el discurso, en el que sonaba muchas veces el nombre de Marx y el de algunos otros pensadores no menos ilustres... sacaba yo esta ingenua conclusión infantil: "El mundo en que vivo está mucho peor de lo que yo creía. Mi pobre existencia de señorito pobre reposa, al fin, sobre una injusticia"... Mucho he pensado durante mi vida sobre esta primera meditación infantil, que debía a las palabras del compañero Iglesias”
Antonio Machado
Cosme Bonet Bonet. Saliner, socialista, politòleg. Nat el 1974, llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i graduat en Dret per la UOC. Em vaig sumar al projecte del PSIB-PSOE quasi en el canvi de segle, allà he tengut oportunitat d'exercir diferents responsabilitats, tant internes com institucionals, entre aquestes Conseller de Presidència del Consell del 2007 al 2011 i Conseller d'Economia i Hisenda del 2015 al 2019, diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2015, actualment som Senador per Mallorca, honorat de poder representar la nostra illa. A més de la política el meu temps l'ocupa la família, els amics, la música, la literatura, els còmics,...
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||