Res Publica segons Cosme Bonet

Pregunta RGE núm. 1971/12, de l'Hble. Diputat Sr.Cosme Bonet i Bonet, del Grup Parlamentari Socialista,relativa a prioritats de la Conselleria d'Educació

EL SR. PRESIDENT:Tercera pregunta, RGE núm. 1971/12, relativa a prioritats dela Conselleria d’Educació, que formula el diputat Sr. CosmeBonet i Bonet del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET:Gràcies, Sr. President. Sr. Bosch, el teníem pel més moderat,però resultarà ser tan radical com els seus companys de Govern,vistes les circulars que permet enviar als seus directors generals.Volen obligar a retirar un símbol, com és la senyeraquadribarrada, de les façanes dels centres educatius, i nosaltresvolem saber si aquesta limitació de la llibertat d’expressió ésuna prioritat per a vostè i sota quins arguments.Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:Té la paraula el Sr. Conseller d’Educació i Cultura.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Bon dia, president. Bon dia, Sr. Diputat. Respecte de laprimera part de la seva afirmació lògicament no hi entraré, què s’entén per moderat o què s’entén per exaltat, lògicament el que no volem és que hi hagi banderes d’una altra comunitat autònoma dins els nostres centres educatius.

Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Sr. Diputat.

EL SR. BONET I BONET: Sr. Conseller, diuen que la senyera no és cap de les banderesreconegudes per l’Estatut, però hauria de reconèixer que, si bé no és una bandera oficial, sí és un símbol, un símbol de culturaque engalana els carrers de ciutats i de pobles els dies de festa,que vesteix taules carregades de llibres el Dia de Sant Jordi oque els seus regidors passegen solemnement durant la festa del’Estendard.

És un símbol de cultura, d’història i d’identitatd’un poble.

És per tot això que ara és una prioritat eliminar-hodels centres educatius?

Ara resultarà que desequilibra dretsconstitucionals?

Ara resultarà que altera les relacions en el si de la comunitat educativa?

La Constitució no preveu cap limitació a la lliure expressiói difusió d’idees i opinions per mor d’un suposat, suposat,rerafons polític.

Vostè és igual d’exigent amb la llibertat deculte?

Ha prohibit igualment expressions d’una determinada religió?

Jo crec que qui desequilibra els drets constitucionals ésvostè amb la seva circular que pens que vulnera la Constituciói és antidemocràtica. Qui incompleix l’Estatut també és el seugovern amb l’atac sistemàtic a la llengua pròpia.

És lògic que la comunitat educativa reaccioni quan lesdecisions del Govern suposen una involució en el procés denormalització, perquè mai cap govern no havia protagonitzatuna bateria de mesures com les que vostès impulsen per eradicarla llengua catalana.

Fer llevar els llaços no acabarà amb lacontestació massiva de la ciutadania que diumenge va donar unnou exemple de protesta pacífica i democràtica, 50.000 nous arguments perquè rectifiquin.

No acabaran amb la contestació sinó que amb actuacions com aquestes seguiran atiant el foc dela confrontació sols pensant en un rèdit electoral.

No ignorin els que pensen diferent perquè entre d’ells hi ha dels seus. No ignorin la massiva manifestació de diumenge. No actuïn des dela supèrbia.

Vostès van de liberals, però devia ser per fer-se la foto amb La Pepa, perquè han oblidats les llibertats civils, les llibertats personals, les llibertats que són a l’origen de la democràcia.

Els hem recordar, com deia Orwell, que la llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir, la llibertat d’expressió és la capacitat de tot ciutadà de dir als poderosos que no hi estan d’acord.

I com que estam en una democràcia ho haurand’acceptar. No els en queda d’altra que respectar les llibertats consagrades en la Constitució i per tant -acab- escoltin i rectifiquin.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:Gràcies, Sr. Diputat. Sr. Conseller.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, CULTURA IUNIVERSITATS (Rafael Àngel Bosch i Sans):Estic gairebé d’acord amb quasi tot el que ha dit manco que es faci dins l’escola, que és el que a vostès els preocupa, que l’escola en lloc de ser un espai on hi càpiguen tots els que creuen en la defensa d’una determinada manera d’ensenyar lallengua i els que creuen en una determinada manera de fer-hodiferent es puguin trobar igual de bé; que a les escoles esdesenvolupin els currículums i no siguin caus on determinats col·lectius creuen que poden ser capses de ressonàncies d’allòq ue la ciutadania no els ha donat amb els seus vots, d’allò que no els ha donat amb els seus vots.

(Petit aldarull)

Vostès volen utilitzar l’escola per a una cosa que jo pretenc que no s’utilitzi, que sigui un espai comú on tots els que pensam igual i diferents, ens hi trobem. Vostès volen que uns determinats col·lectius, i els puc cercar tota una sèrie de correus firmats, signats per qui els posava en marxa, volien que l’escola es convertís en allò que no és. Jo el que pretenc és tot el contrari, que al carrer, a la premsa, aquí, aquí hem de fer el debat polític, dins l’escola pública, no.Moltes gràcies.

(Alguns aplaudiments)

NOTA FINAL, COMENTARI: La resposta del conseller, no per educada, deixa entreveure algunes acusacions, velades, contra suposadament incitacions a "fer política" dins els instituts. Cal recordar com va començar la polèmica: amb la ruptura unilateral per part del PP del consens lingüístic.