Res Publica segons Cosme Bonet

Ens veiem obligats a interpel.lar novament el Govern sobre la Radiotelevisió de les Illes Balears, sobre com garantiran independència i pluralisme del mitjà, obligats després d’haver arribat a un carreró sense sortida al qual ens ha abocat la nefasta gestió política feta des del mes d’agost ençà. Ha culminat l’ocupació del principal càrrec
directiu d’IB3 per part de personal afí o afiliat al Partit Popular amb l’elecció de l’exsenador i regidor de Calvià Sr. Ruiz i un Consell de Direcció totalment monocolor, tots els membres d’un consell de direcció d’un mitjà de comunicació públic que deuen obediència al Partit Popular, íntimament relacionats o implicats en la seva estructura política, tot i que s’ha volgut vestir de professionalitat.
La professionalitat o la manca d’ella l’han emprada durant els darrers sis mesos segons conveniència, sempre amb
l’objectiu de fer callar la boca a l’oposició quan demanàvem diàleg. El Sr. Gómez ha estat especialment aficionat a treure el nom del Sr. Martorell i a esmentar que tenía un determinado carnet político, argument curiós quan l’emprava un director general que creim que encara ara té carnet d’un determinat partit polític, el Partit Popular, i que encara ara ha passat el testimoni a un altre director general que tiene un determinado carne político. Ens negaven l’opció de tornar a parlar de consensuar IB3 argumentant el carnet polític del Sr. Martorell i afirmant que si volíem consens havíem de votar el Sr. Palazón.

Què passa amb IB3 que els directius amb perfil professional no aguanten i se’n van? Mirin, per a nosaltres tot respon a l’actitud amb la qual vostès afronten aquesta majoria absoluta, i avui n’hem tengut nous exemples, manca de diàleg, no només amb l’oposició, també amb els sindicats, amb els ajuntaments; manca d’informació, incomplint les obligacions de la Llei del bon govern; manca de transparència, i deixin que els il.lustri: han tengut la barra de contestar una pregunta escrita d’aquest diputat, dient que IB3 televisió no té cap d’informatius, evidentment una interpretació literal de la pregunta per evitar enviar una còpia del nomenament. Perquè ens enviassin la documentació dels nomenaments irregulars dels directius varen haver de passar més de quatre mesos; a això li diuen transparència?
S’han esmentat rumors, fins i tot, que s’impedeix l’accés de periodistes d’un determinat mitjà a la seu d’IB3 i nosaltres voldríem saber si això és cert, o si és cert que es releguin professionals periodistes a tasques d’arxiu. Són denúncies que apareixen durant el mandat del Sr. Gómez, i voldríem saber què hi ha de cert.
La darrera, el nomenament del nou consell de direcció. En primer lloc, recordarem allò que ja vàrem dir fa dues setmanes, pensam que vostès han incomplert la llei, que haurien d’haver presentat la mateixa proposta que fa sis mesos o haver intentat novament assolir una majoria de dos terços, per tant podem trobar-nos davant un acte nul, una decisió subjecta a interpretació potser, el dubte hi és, existeix. Però com que el dubte hi és no es poden decisions d’aquest calat mantenint aquests dubtes tan seriosos. El dubte es desprèn també de les afirmacions de la pròpia portaveu del PP el mes d’agost, quan pareix ser que feien la mateixa interpretació que fem nosaltres ara, sobretot quan deia que “aquesta proposta” -es referia a la d’agost- “podria tenir el suport de la majoria absoluta després de sis mesos”, una proposta que incloïa el Sr. Palazón, el qual tantes vegades va invocar el Sr. Gómez per tancar la porta a la negociació amb l’oposició; una proposta, aquesta proposta, tal com deien el mes d’agost passat, que ha sofert canvis substancials. I canvis en quin sentit?
En el pitjor sentit possible: han nomenat un consell de direcció monocolor, amb candidats només escollits pel Partit
Popular, relacionats amb el Partit Popular, regidors, exregidors, presidents de juntes locals, conferenciants de les seves convencions, membres de candidatures; no diem que no entrin dins la definició que fa la Llei dels membres del consell de direcció, diem que tots ells deuen obediència a les mateixes sigles polítics, diem que això no havia passat mai, que no reflecteix la pluralitat d’aquest parlament, que sobrepassa la representativitat que el poble de les Illes Balears els va atorgar a vostès. Diem que un consell de direcció monocolor demostra el menyspreu absolut del Partit Popular i del seu Govern cap al pluralisme polític, i la pròpia portaveu del PP ho va deixar caure quan va dir: “Hem cercat el consens amb el sector”, amb el sector, ni en va parlar de l’oposició, no amb els representants de la ciutadania i ni tan sols de tot el sector.

Tot plegat demostra una voluntat de prendre decisions a orta tancada, d’amagat, però quines decisions? Massa coses hem vist en aquesta comunitat autònoma com per estar tranquils quan veim com a la ràdio i televisió pública els professionals se’n van i ocupen els seus llocs els polítics, i el principal òrgan de control que existeix queda copat per personal vinculat a aquest mateix partit polític.
Volen transformar IB3 en un reflex de la seva ideologia, el fet de fer retrocedir la presència del català com han fet n’és un exemple, que excusaran dient que han augmentat l’audiència o que és part del programa electoral. I clar, el primer que varen fer vostès, i això ajuda a augmentar l’audiència, va ser tallar les emissions, tallar la veu de la competència, Televisió de Mallorca. No els vengui de nou que la societat reaccioni i hi hagi homes valents, com en Jaume Bonet, que criden la seva atenció amb una vaga de fam per posar en evidència la seva política radical, i valguin aquestes paraules de reconeixement per actes de valentia com aquest.
Ara imagín que pujaran aquí, em tornaran amollar el sermó del Sr. Martorell i de la sentència i esper que no em torni a dirque si volíem consens haguéssim votat el Sr. Palazón, perquè aquest argument, únic que han estat capaços d’emprar durant sismesos, l’han perdut. No tenen arguments, no tenen raons que justifiquin aquest atemptat al pluralisme que varen perpetrar fa quinze dies. Els demanaria que s’ho repensin, però crec que estan instal.lats a la supèrbia i creuen tenir la veritat absoluta.
Acab amb una cita de Bertrand Russell, i convidant-los a la reflexió, el matemàtic, filòsof i premi Nobel, a la seva obra Los caminos de la libertad, afirma: “El derecho divino de las mayorías es un dogma tan alejado de la verdad absoluta como cualquier otro”.

Moltes gràcies.