Res Publica segons Cosme Bonet

Ifigènia, etimològicament "dona de raça forta", filla d'Agamèmnon i de Clitemnestra, segons el mite havia de ser sacrificada per apaivagar la deesa Artèmis. D'una forma semblant els dirigents conservadors espanyols i de les illes ens prediquen que han de fer sacrificis per apaivagar els mercats, dolguts, en el paper d'Agamèmnon, la presidenta d'Aragó fa pocs dies deia taxativament : " los sacrificios que se están dando son por el interés general".El president valencià, Fabra, assegurava que la societat està disposada a assumir sacrificis, Feijóo també parlà de "sacrificis" per ajustar els comptes públics gallecs.

La portaveu parlamentària del PP balear afirmava que les mesures poden tenir un "cost electoral", analitzant el primer any de des-govern a Balears, però segons ella els ciutadans entenen la seva necessitat, que no queda més remei, que el sacrifici de drets, salaris i llocs de treball que ha fet el PP eren obligats per apaivagar el temible déu mercat, que ens enviarà, sinó, el tenebrós rescat o intervenció. Idò ja el tenim aquí.

A la vista del suspens generalitzat al Govern Bauzá un any després de la seva àmplia majoria, i d'una marcada tendència electoral a la baixa, tot just sis mesos després de la vistòria de Rajoy, també a les Illes, l'actitud del PP, d'aguantar a pesar del "cost electoral" ja no sòna a Ifigènia, el mite que semblen tenir dins el seu imaginari (dic semblen), seria un molt més proper a on el PP assumiria un heroïsme a l'estil "Guzmán el Bueno" o Moscardó, i anuncien seguir pel mateix camí a pesar de la contestació social, l'evident manca de suport social, la ruptura de tots els ponts del diàleg no ja amb l'oposició sinó amb el conjunt de la societat. Sembla que assumeixen el "sacrifici" com un gest que pretén ser heroic, responsable i patriòtic, com un Guzmán o Moscardó, deiem, en una actitud de no rendir-se, de no renunciar als principis ideològics a pesar de no tenir suports socials ni tampoc resultats que els avalin, en una actitud que definim al títol com de "el Alcázar no se rinde".

El diari de referència de la dreta duu avui una cita de Confuci: "governar és rectificar". Certament el PP no s'aplica aquesta màxima quan resulta evident que les seves promeses de recuperació econòmica tot just apel·lant a la "confiança" dels mercats han fracassat, sembla que els "mercats", aquesta entitat sense rostre, que és com un déu antic, insaciable, i té menys confiança en Rajoy de la que tengué en Zapatero.

I mentre, el Govern no fa una passa per resoldre la conflictivitat social (a on és el conseller de Turisme que no està posant pau entre patronal i treballadors de l'hosteleria?) o directament crea el conflicte social (vegi's el cas dels metges).
A tot això, també podríem dir que un any després, i d'un cap de setmana de reflexió del govern, seguim "sin novedad en el Alcázar", i així anam.