Res Publica segons Cosme Bonet

El mes d'agost, el necessari descans mental i físic que tothom necessita, l'ambient relaxat de la costa mallorquina... tot plegat no permet que quedem indiferents davant els greus fets que succeeixen a tot el món, ni tampoc davant les continues i erràtiques, desconcertants i improvisades mesures (o anuncis o denúncies, poca cosa concreta) del govern autonòmic balear.

Els fets de Londres, l'esclat de malestar social amb que han obert els telenotícies cada dia durant la setmana passada, la “prima de riesgo” espanyola i italiana, que se'n surten una vegada el Banc Central Europeu ha actuat, l’atac a França que ha forçat a actuar als dos motors de la unió europea, Alemanya i la República Francesa... els Estats Units, sortint de l'atac intern del Tea Party contra l'economia americana per acabar en mans de les “agències de qualificació” que després d'especular amb els països europeus ara comencen l'atac contra l'economia nord-americana... Tot plegat genera molta incertesa respecte al futur d'aquest món globalitzat, a on el capitalisme internacional funciona amb les lleis de la selva, sense que ningú sigui capaç de posar-hi ordre.

A tot això llegir :”el ritmo irregular del crecimiento capitalista provocaba crisis periódicas de superpoblación que, tarde o temprano, se revelarían incompatibles con el modo capitalista de llevar la economía y generaría conflictos sociales a los que no sobreviviría.” resulta que és una afirmació, que vista des d'aquest any 2011, pot semblar una advertència ben actual, però que és el resum que l'historiador Eric Hobsbawm fa de l'anàlisi de Karl Marx del capitalisme del segle XIX. Tot plegat fa pensar que per ventura convendria que els que realment mouen els fils (ni Zapatero, ni Merkel ni Obama... els de veres), començassin a pensar que ja han estret massa la corda, o han omplit massa el sac, i seria bò que donàssin una mà a sortir-ne.
I tornant al nostre àmbit local, desespera veure com els actuals, suposats solucionadors sense solucions o canviadors del present pel passat... no tenen altra idea que cercar excuses de mal pagador (dit en bon mallorquí però literalment encertat), desmuntar tot el que s'ha avançat cap a la modernitat, en la recerca d'un retorn al passat. Només des de la nostàlgia que pot tenir aquest PP actual del PP passat s'entén que vulguin desmantetllar tots els signes de modernitat que s'havien impulsat, des del tren, el tramvia, el carril-bici, l'impuls de la indústria audiovisual, i la darrera: la Fundació Mallorca Turisme, modèlic organisme de coparticipació pública i privada.

Quin sentit té tot plegat? Una contínua improvisació, un desconeixement absolut del país que pretenen governar, una incapacitat demostrada cada dia d'aportar solucions i de generar confiança en la ciutadania. Un fracàs, a tres mesos vista, d'allò que prometien durant la campanya electoral. Una sensació de que el govern del PP no treballa per les Illes Balears sinó per la campanya electoral de Rajoy. Un Rajoy que vol avançar les eleccions avançades perquè tampoc té molta idea de que ha de fer, amb un Montoro que encara anuncia reformes sense concretar i parla recuperar confiança “de los mercados” i que preocupa... és que el “ministre-d'economia-vol-ser” del PP no veu els informatius? No llegeix la premsa? No s'informa del que passa pel món?

No és un agost tranquil, no serà una tardor tranquil•la. I la nostra responsabilitat com a oposició serà denunciar els errors que cometin (posar un conseller al capdavant d'una televisió pública), demanar la rectificació, exigir solucions, i aportar el nostre vot per aquelles polítiques no-partidistes que es vulguin impulsar en benefici de les Illes Balears, si és que en tenen.