Res Publica segons Cosme Bonet

Abans d'ahir sentia a la coordinadora (de moment) del PP balear acusant el govern autonòmic actual d'aprofitar les "lluvies torrenciales" (paraules exactes emprades per ella) per carregar contra la gestió del govern Matas. Pero basta veure les fotografies de l'estació de Son Sardina inundada per deixar en evidència la gestio del PP. Es el paradigma de com han fet les coses: a mitges, improvisadament, amb un objectiu purament electoralista. Aquesta és la realitat, una realitat caparruda, perquè el cas del suposat "metro" no és més que el mateix que podriem dir de l'asfaltat que ja necessita revisar a l'autopista Inca-Alcúdia, o les deficiències de l'hospital comarcal d'Inca, que només ara reconeix i protesta el batle d'aquesta ciutat. Les "lluvies torrenciales" posen en evidència el llegat Matas, reduït a les autopistes mal asfaltades, a un metro inundat... i a un PP desorientat.

Avui fa un mes. Un mes des que Francina Armengol va ser elegida Presidenta del Consell Insular de Mallorca. Un mes intens, un mes que desitjàvem però que els gurús de l'opinió públicada definien com impossibles.

Impossible? El poble de Mallorca ha demostrat que no hi ha res impossible, que vol governs plurals... També ha quedat clar que "quién siembra vientos (PP) recoge tempestades (UM)".

El canvi "tranquil" s'està produïnt. Soterradament, en les formes en primer lloc. La sensació de total normalitat per la presència de socialistes al capdavant de les principals institucions de les nostres illes no està resultant una "revolució" ni un "desgavell", ans al contrari.

Cadascun dels "primeres espases" socialistes està imprimint el seu estil a la institució que encapçala. Tenc la percepció personalíssima que vivim un moment històric, per ventura no tant com el 1999, però sens dubte resulta històric. Queda tant per fer, i ens ho han deixat tan difícil...

La tasca del canvi "tranquil" comença pel redreçament del camí equivocat que han seguit les institucions fins ara, front al "faraonisme" de Matas s'imposa un pragmatisme progressista que avantça lent però amb peus de plo. Però, que voleu? Fa un mes que Francina Armengol va ser investida Presidenta.

Fa un mes que em va proposar embarcarme en aquesta nau que pilota la política inquera. Fa un mes que estam omplint de il·lusions les bodegues de la nostra nau. El nostre "Jàson" es defineix com a valent, en puc donar fe. Valent i prudent alhora, sens dubte ens durà a bon port, a la recerca del nostre particular velló d'or.