Res Publica segons Cosme Bonet

La pre-campanya comença amb els anuncis increíbles (per no creíbles) del PP. Si l'altre dia anunciaven la deasparició del pagament de l'IRPF a determinades persones, ara Mariano Rajoy ofereix "consens" a l'oposició, a una futurible oposició que ell suposa que seran uns altres... que ha de fer!

Com dirien en castellà i Mariano ens entendria: "a buenas horas mangas verdes". Novament ens sorprèn el PP amb els seus canvis de careta, i aquell que ha estat la imatge de la destrucció de tots els consensos, ara vol consens.

És fàcil dir ara "havia de passar", "ho véiem venir", "tard o d'hora"... l'abús de la telebasura ja té víctimes.

El cas, per qui no el conegui, és el d'una dona que va ser enganada perque assistís a un programa dels anomenats "telebasura", a on es posen davant les càmeres qüestions familiars, personals, que en teoria s'han de resoldre davant el públic... un dels assitents planteja el tema i la producció del programa duu a l'altre enganat.

Aquest bloc avui parla de curiositats, és fruit de l'afició a la història i de la casualitat d'haver vist un trocet d'un programa de TV del tot recomanable: TeleMonegal. Qui no conegui el programa de Ferràn Monegal (imperdonable!) ha de sebre que aquest veterà periodista dedica el mateix a fer una crítica, dura, irònica, divertida... de la programació televisiva en general. Ves per on que aquesta mateixa setmana veig que ha donat un espai de participació al públic, en el qual un anònim televident fa referència a un programa o a part d'un programa televisiu que crida l'atenció. El cas que vaig veure crida l'atenció, certament, per l'absurd enfocament que feu una televisió privada d'àmbit estatal d'una notícia.

La notícia en concret es referia a un debat sorgit a Geòrgia, una república ex-soviètica del Càucas, sobre la possible restauració de la monarquia en la figura del darrer descendent de la dinastia dels Bagrationi. Qui tengui coneixement de història, o hagi llegit "Guerra i Pau" de Lev Tolstoi, no li resultarà desconegut el nom Bagration, ja que Pyotr Bagration fou un destacat general rus d'aquella época, destacat protagonista de les guerres napoleòniques, morí a la batalla de Borodino el 1812.

Geòrgia és un antiquíssim principat de història apassionant, i els Bagrationi una dinastia que es remunta al segle IX, la qual té el seu darrer representant en la persona de Jorge de Bagratión, resident a Espanya, pel que sembla un aristòcrata a l'antiga, que en la seva joventut fou pilot de carreres. Ves per on! Aquí volia arribar. Mirau si hi ha tema a comentar sobre els Bagration, sobre Geòrgia, sobre la situació actual de Geòrgia... Idò la única pregunta que li fan durant el reportatge al senyor Bagration és... què pensa sobre Fernando Alonso! I si guanyaria el mundial de Fórmula 1!