Res Publica segons Cosme Bonet

Dos gestos semblen indicar que el PP comença a renunciar a la seva aspiració de majoria absoluta. Per un costat la mateixa Rosa Estaràs que fa un any demanava "aire fresc" al Consell i renegava de tota la gestió "munariana" ara es desfà en elogis a UM, igual que Jaume Font, qui en la mateixa línia s'auto-alaba el pacte PP-UM, ja no recorden l'inici de legislatura, quan el principal tema d'oposició era l'atac constant a UM... Que hi ha darrera això? (Segueix)

Ahir, l’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca, va donar el seu vistiplau a la proposta del Consell de Mallorca per a la creació d’una Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. La consellera executiva de Territori, Maria Lluïsa Dubón, ha marcat una fita històrica, una idea, una demanda, una inquietud que ve des dels temps en què l’enyorat company Francesc Quetglas presidia la Comissió Insular d’Urbanisme.

 

 (Segueix)

El 14 de juliol és una d'aquestes dates que sempre em conviden a pensar, en part degut a una certa "francofília" (de França, no vos pensassiu...), el cert és que els veïns del nord tenen una història, unes institucions, un país... alguna cosa que me'ls fa simpàtics i interessants. Per altra banda em produeix una certa enveja que la diada que conmemoren, el 14 de juliol, a pesar de ser un fet d'armes (la presa de La Bastilla pels parisencs el 1789) recorda la Revolució Francesa, és a dir, la fí de l'absolutisme, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà... els inicis de l'era contemporània, la fí de les velles estructures, l'inici d'un món nou, del qual en som hereus.

 

 (Segueix)

Hem tornat del 37è Congrés Federal del Partit Socialista amb les "piles carregades", sol passar en una gran concentració d'aquest tipus, una concentració de persones en torn a unes idees, en el marc d'un debat ideològic, un espai en el que el que defenses pren la forma de la direcció que s'elegeix.

Ja comentava, escrivint des del mateix Congrés, les sensacions que em produia el primer dia d'estada allà. Avui, després de la cloenda, d'haver retornat i reflexionat una mica en torn al que ha succeït me qued amb algunes impressions:

 (Segueix)

Aquest cap de setmana el passam a Madrid, assistint al 37 Congrés Federal del PSOE. Particip com a Observador, el que significa que tenc més temps per estar pels passadissos, per l'inmens i activissim hall. L'ambient que es respira és d'una absoluta tranquil.litat, és un ambient relaxat, no tant al si de les Comissions, a on es debaten els temes d'actualitat: economia, globalització, nous drets i llibertats, laïcisme... Els drets i llibertats precisament foren reivindicats ahir per Zapatero com a part fonamental de la gestió feta des del 2004. També va dir que havia de ser un Congrés de cel.lebració, i ho és, almenys per l'alegria que s'hi respira. Tan diferent de l'altre Congrés Federal al que he assistit, va ser el del 2000, hi havia 4 candidats i va guanyar el més nou, Zapatero, evidentment va ser més emocionant i a més marcà l'inici de la "remontada" que precisament avui podem cel.lebrar. Es també un dia per retrobar-se amb els vells companys de Joventuts als que hem perdut la pista, ara són batles, diputats, una jove generació de socialistes que reclamam el nostre paper, i que Zapatero té molt en compte. Falten minuts perquè és proclami novament a Zapatero Secretari General, es sent l'emoció dels presents, és la forÇa del canvi que és visualitza avui i aquí, entre d'altres amb Leire Pajín.

El dramatisme exagerat, la demagògia i el nacionalisme ranci a que ens tenen acostumats alguns mitjans de comunicació que viuen al marge de la realitat i inmersos en el seu propi "mundo", no deixa de sorprendre en la seva deriva, com a restes d'un naufragi d'un projecte polític fracassat que intenta sobreviure a base de crear falses alarmes socials, i de cercar notícies on no n'hi ha.

 

 (Segueix)